Judici a Trapero, o el judici a les víctimes d’un parany

Arrenca a l’Audiència Nacional la vista contra la prefectura d’Interior

21 de setembre de 2017. L’endemà de la manifestació per l’escorcoll al departament d’Economia i Vicepresidència per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13. Alguna cosa havia passat i les alarmes es van disparar a la Prefectura dels Mossos. Un dels homes forts de la cúpula dels Mossos, el comissari Ferran López, al capdavant de la poderosa Comissaria Superior de Coordinació Territorial del Cos avisa al seu immediat superior, i del que n’era la mà dreta, el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que “la situació actual fa que estigui en joc la distribució competencial del conjunt de cossos de seguretat”. López, que acabarà fent d’escut dels Mossos durant l’aplicació del 155, ja veia les orelles al llop.

 

Trapero, el 13 d’octubre, alertava que els havien parat una trampa. La bèstia finalment ha arribat a un símbol de l’autogovern i és un judici per rebel·lió contra Trapero; el número dos d’Interior, Cèsar Puig, l’exdirector general de la policia, Pere Soler, i la intendent Teresa Laplana, responsable de l’operatiu del 20S, en aquest cas per sedició. Als tres primers, la fiscalia els reclama 11 anys de presó. A la intendent, 4. L’acusació es basa en afirmar que van impedir el compliment de les resolucions judicials que tenien per objecte aturar el pla secessionista.

 

Després de dos anys d’instrucció, la vista oral començarà aquest dilluns a l’Audiència Nacional i s’allargarà fins el 19 de març. Un jutjat estrany a l’arrel d’aquesta causa. De fet, s’hi manté perquè els fiscals han utilitzat una camàndula processal que grinyola a qualsevol entès en processal. El ministeri públic, dirigit pel fiscal, Pedro Ribera, que va qüestionar la imparcialitat dels jutges destinats a Catalunya, i amb el suport de Miguel Ángel Carballo. Tots dos mantenen l’acusació de rebel·lió malgrat que el Tribunal Suprem l’ha exonerada de la causa especial contra el Govern de la Generalitat. És absurd un procés per aquest delicte dels que els seus superiors immediats n’han estat absolts. La intenció és que la causa es quedi a l’Audiència Nacional i no a l’Audiència de Barcelona, que seria el jutjat determinat per llei. Cal tenir present que els fiscal Javier Zaragoza ja ho va deixar tot preparat l’any 2015.

 

Una magistratura que tindrà tres protagonistes. La presidenta serà Concepción Espejel, de tendència conservadora i pròxima al PP. De fet, se la coneixia com a “Cospejel” per la seva proximitat amb Dolores de Cospedal, exsecretaria general del PP de Mariano Rajoy. El vocal Francisco Javier Vieira, de tarannà conservador i el ponent, Ramon Sáez Valcárcel. Aquest darrer magistrat té un paper fonamental i això dóna certa esperança a les defenses formades per Olga Tubau -de Trapero i Laplana-, Cristobal Martell-Soler- i Fermín Morales -Puig-. Sáez Valcárcel és progressista i va eximir de responsabilitat els acusats del setge al Parlament que en revisió per part del Tribunal Suprem, va condemnar Manuel Marchena. “El paper del ponent és bàsic per a la sentència, i en aquest cas, podem dir que la sentència com a mínim, no està escrita”, apunten fonts judicials en conversa amb el Món.

 

 

El judici és una derivada clau del judici del procés. Al capdavall, el judici del Suprem va quedar clar que els fets d’Octubre no van ser res més que un fiasco policial arran d’unes resolucions judicials d’impossible compliment. En la vista seran claus els testimonis dels comandaments i efectius de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia que van actuar en aquells dies així com els que van participar en les reunions de les Juntes de Seguretat. També esbrinar quin era el pla de detenció del Govern si ho ordenava el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o bé què es va dir i com es va dir què farien els Mossos en les reunions del 25 i 27 de setembre a Palau amb el nucli dur del Govern.

 

Les defenses intentaran desmuntar el mantra de la “connivència” dels Mossos amb el procés. Una idea que es manté negre sobre blanc a la sentència del procés. Al capdavall, de la documental aportada al sumari i dels testimonis recollits per Marchena es pot concloure que no hi va haver cap coordinació i el tuf a engany de tots plegat per poder enxampar els Mossos i rebaixar-los després que socialment fossin considerats una estructura d’estat fiable arran dels atemptats del 17A.

 

Les acusacions insistiran en què els Mossos no van fer prou ni per aturar el referèndum ni per trobar les urnes, a més de la gran pregunta que inquieta el Ministeri Públic: què va fer la Brimo. A tot això, un dels punts interessants serà la controvèrsia de declaracions entre els caps dels Mossos i qui va dirigir l’operatiu de les forces espanyoles a Catalunya, el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos. El cara a cara amb Ferran López va ser una de les demandes del judici del procés que van quedar pendents. A tot això, cal afegir la guerra de gorres que es va respirar durant l’octubre de fa dos anys. Tot plegat fa que el judici que demà s’enceta sigui un judici a les víctimes polítiques d’un parany.

 

 

Comentaris