Juan Carlos Moreno Cabrera: "A Espanya hi ha un nacionalisme lingüístic feroç"

El catedràtic de Lingüística General de la UAM considera que "en una Catalunya independent, el castellà no hauria de ser llengua oficial"

 

Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956) és catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid. Especialitzat en diversitat lingüística mundial, ha format part del comitè científic de l'informe sobre Llengües del Món de la UNESCO. Aquest expert defensa des del món acadèmic les raons per les quals el castellà no ha de ser llengua oficial a Catalunya, Euskadi i Galícia. És autor de títols com La dignidad e igualdad de las lenguas (Alianza Editorial) o Errores y horrores del españolismo lingüístico. Cinco vocales para salvar el mundo (Gebara), i el 2014 va ser guardonat amb el Premi Internacional Ramon Llull per la seva defensa de la diversitat lingüística. 

 

 

El Govern català i la majoria parlamentària estan decidits a fer el referèndum al marge que Madrid l'autoritzi o no. Considera que si es posen les urnes, la majoria dels espanyols ho percebran com una fallida a l'Estat?

L'Estat farà tot el que pugui per intentar treure validesa a tot allò que faci Catalunya. Però al meu entendre, l'Estat ja fa temps que va fer fallida. En concret, des que el TC va destrossar l'Estatut de Catalunya amb la sentència del 2010. És un fet d'extraordinària gravetat, perquè suposa que l'Estat espanyol ha expulsat Catalunya de l'Estat espanyol. No és que Catalunya es vulgui separar d'Espanya, és que és el poder jurídic qui l'ha expulsat en dir que Catalunya no té cabuda en aquesta Constitució. El marc jurídic espanyol actual i la monarquia són incompatibles amb el dret d'autodeterminació del poble català. Per tant, anar a Madrid a demanar-li a l'Estat que negociï no té massa sentit, ja ha dit per activa i per passiva que Catalunya no és una nació i que no té cap dret a decidir per ella mateixa què vol ser.

 

Quin és el seu concepte de nació?

Nació es pot definir de mil maneres, però si Catalunya és una nació o no ho han de decidir només els catalans. Ni l'Estat, ni el PSOE, ni el PP ni ningú no poden decidir si Catalunya és o no una nació. És més, el poble català ja s'ha definit majoritàriament com a nació, i això és suficient perquè sigui considerada una nació. Pots tenir una llengua, una cultura i una història pròpies, però tot això no val res si no hi ha consciència de nació. I a Catalunya, no només existeix aquesta consciència de nació sinó que la gent sempre ha lluitat per mantenir el seu autogovern, i des de fa uns anys, per decidir el seu futur.

 

En general, l'opinió pública espanyola i els patits d'àmbit estatal, tret de Podemos i IU, no consideren que Catalunya sigui res més que una comunitat autònoma.

El que diguin a Espanya sobre com se sent el poble català no ha de tenir cap interès per als catalans. Només els serveix per atiar la guerra contra el dret a decidir, però no canviarà un sentiment.  

 

Què vol dir?

Quan es diu que els catalans tergiversen la història, és veritat, perquè tenen consciència de nació. Però els espanyols també, perquè existeix una consciència nacional espanyola. Tota consciència nacional implica una sèrie de mites sobre l'origen, i totes les nacionals tergiversen la història.

 

Madrid, arran d'una denúncia d'un sindicat minoritari, investiga si els llibres escolars de Catalunya manipulen la història. Aleshores vostè creu que és cert?

Insisteixo, les nacions creen mites sobre el seu origen, però això no vol dir que manipulin la realitat. I si Madrid creu que això passa a Catalunya, que miri els seus llibres, on es parla de Don Pelayo i de la reconquesta.

Moreno Cabrera defensa que el castellà no sigui oficial en un Estat català | El Món-Cedida

 

L'ús de la llengua també forma part d'aquesta consciència nacional?

El concepte de nació espanyola inclou també el concepte de llengua espanyola com a llengua comuna. De fet, és una de les definicions essencials de la nació espanyola, tant que acusen els catalans que identifiquen llengua amb nació, qui identifica llengua amb nació són els espanyols! En el seu imaginari, són dos conceptes indissolubles, per això al nacionalisme espanyol li resulta demolidor que un independentista català tingui com a llengua materna el castellà. Ho viuen com una gran traïció. A Espanya hi ha un nacionalisme lingüístic feroç, tothom es pensa que es parla espanyol perquè és la llengua comuna d'entesa, i que el català, en canvi, és una llengua identitària i de divisió.

 

De fet, al Congrés espanyol no es pot parlar català. Quan alguns diputats ho intenten, més enllà de poder dir alguna frase, senzillament se'ls talla el micròfon.

Lamentablement, existeixen unes normes i regulacions heretades del franquisme, i avalades per l'esquerra espanyola de la transició, que prohibeixen parlar una llengua que, segons ells, és d'Espanya. Perquè si Catalunya és Espanya, la seva llengua també ho és. És imperialisme lingüístic.

 

Els diputats catalans s'haurien de plantar? Hi ha hagut poca bel·ligerància en aquest sentit?

L'ús del castellà al Congrés per part del catalanisme és un error. El fet important no és tant que parlin castellà, sinó que estigui prohibit parlar en català. Aquesta prohibició l'haurien de remarcar cada dia durant les seves intervencions. Si un diputat català no pot parlar en català al Congrés, això és simplement repressió i imperialisme.  I per descomptat, és antidemocràtic, perquè a aquests diputats els han votat moltes persones que potser tenen el català com a primera llengua, i per tant, tenen tot el dret del món a escoltar parlar els seus diputats en la seva llengua.  En definitiva, prohibir el català al Congrés és feixisme.  

 

El PSOE mai no ha fet passos en aquest sentit. La llengua com a arma ideològica no és només cosa de la dreta?

En absolut és una qüestió exclusiva de la dreta. Els partits de l'esquerra tradicional que durant el franquisme tenien en el seu ideari la reivindicació del dret d'autodeterminació de les nacionalitats van abandonar aquesta reclamació i progressivament s'han anat alineant amb la dreta. I això comporta moltes coses. En no reclamar ni lluitar pel dret d'autodeterminació de Catalunya i de totes les nacions que reclamin aquest dret, el PSOE ha assumit un nacionalisme espanyol totalment excloent.

 

La victòria de Pedro Sánchez pot matisar aquesta posició del socialisme espanyol en aquest sentit?

Haurà de lluitar amb un aparell que per desgràcia és nacionalista espanyol radical. I per altra banda, no sé fins a quin punt ell és sincer quan diu que Espanya és una nació de nacions, però com a mínim reconeix algun concepte de nació cultural. En tot cas, tampoc no n'espero gaire. Des que el PSOE va abandonar el reclam del dret a l'autodeterminació s'ha anat escolant a la dreta, i ara ja no és socialista, ja no és obrer i només és espanyol. 

 

Vostè s'ha mostrat partidari del dret a decidir. Per quina via creu que Catalunya acabarà decidint si vol ser un Estat o no?

Perquè Catalunya sigui independent ha de fer una revolució. I això vol dir superar, i fins i tot negar, el marc constitucional del 78 i de la monarquia. Això és una autèntica revolució. Per la via del pacte amb Madrid és impossible.

 

 

Quin estatus ha de tenir el castellà en un futur Estat català?

S'ha d'anar molt amb compte. El fet que el castellà sigui oficial a Catalunya s'utilitza com a arma per frenar la promoció del català, fins i tot utilitzant les lleis. Per aquesta raó, no sóc partidari que el castellà sigui llengua oficial en una Catalunya independent, perquè seguiria existint la possibilitat d'utilitzar el castellà per anar contra la llengua pròpia d'aquest país.

 

Molts països tenen més d'una llengua oficial i són respectades. Per què en aquest cas dóna per fet que no seria així?

No hi veuria problema si no s'hagués utilitzat aquesta oficialitat per anar històricament en contra del català. Però s'ha fet i es continuarà fent. Si jo plantejo que no sigui oficial no és perquè sigui dolent tenir més d'una llengua oficial, en absolut, sinó perquè se segueix utilitzant per part de poders molt importants de l'Estat per anar contra el català.

Quin paper ha de tenir el castellà?

El castellà no ha de ser llengua oficial ni tan sols a l'Estat espanyol, perquè l'espanyol està tan summament arrelat que si no és oficial es continuarà utilitzant massivament. Les llengües que haurien de ser oficials són les que estan en inferioritat de condicions, i en aquest sentit, no cal que el castellà sigui oficial a Catalunya perquè ja l'empra molta gent i ho seguirà fent.

 

De fet, a Catalunya sovint hi ha dificultats perquè el català sigui llengua d'ús habitual en moltes situacions.

El problema que té Catalunya amb el català és que hauria de ser la llengua per defecte, i el castellà hauria de ser una segona llengua. Però això no passa. I si no passa a Catalunya, on passarà? A Andorra? Potser sí, però allà el castellà viu un creixement molt perillós. El castellà té un poder brutal al darrere defensant-la, i si a sobre el fem oficial, li donem més facilitats perquè atropelli el català.

 

El seu plantejament no deu tenir grans adeptes a Espanya, ni en el món acadèmic ni al carrer.

Gens... Fa molts anys que reclamo la igualtat de totes les llengües, i l'espanyol és una llengua més, encara que als nacionalistes espanyols els dolgui. Que una llengua estigui per sobre de l'altra, o que una llengua ocupi un lloc que no li correspon, com passa amb el castellà a Catalunya, em sembla una anomalia.

 

Finalment, com creu que entomaria Espanya la independència de Catalunya? Serviria perquè iniciés una segona transició?

Espanya necessita una revolució i trencar aquest sistema constitucional, al marge que Catalunya sigui independent o no. Sense aquest trencament no hi ha futur. Ara bé, si Catalunya decideix independitzar-se, no és descartable que Espanya recorri a la violència per evitar-ho. De fet, ja exerceix a violència als tribunals. Passi el que passi, els catalans han de fer el seu camí democràtic al marge de la repressió espanyola.

 

Comentaris