Juan Carlos Monedero (Madrid, 1962) és fundador de Podemos. Està participant en la campanya electoral d’Unidas Podemos, però no va en cap llista. “L’avantatge que tens quan ets fundador d’un partit és que mai ets exfundador”, argumenta Monedero, que afegeix que el seu compromís és “amb el canvi del meu país”. A més, té clar que la segona tasca més important de Podemos, després de governar, és “ser capaç de construir un partit en moviment”. En aquesta entrevista parla de la crisi que ha travessat el partit que lidera Pablo Iglesias, i que assegura que està “superada”, però també d’un possible govern d’Unidas Podemos amb el PSOE i del conflicte català.
Com estan veient, des de Podemos, aquesta primera setmana de campanya?
Com totes les altres, sempre amb les enquestes i els mitjans de comunicació en contra, però amb la gent expectant i amb la sensació de remuntada. Des que vam néixer fa cinc anys, les enquestes sempre ens donen per inexistents o desapareguts quan hi ha eleccions. Quan s’apropen comicis els sondejos funcionen com a armes de desinformació massiva. També ens estem afrontant a molts atacs, i tots provenen de les clavegueres de l’Estat. Però veiem que els actes s’omplen de gent i cada dia que passa hi ha més sensació d’eufòria, perquè la perspectiva d’un govern d’esquerres hi és.
A què atribueix vostè aquests atacs dels que parla per part de les clavegueres de l’Estat cap a Podemos?
Des que vam néixer ens estan investigant. El PP, amb Soraya Sáenz de Santamaría i Jorge Fernández Díaz, va decidir posar en marxa les clavegueres de l’Estat per incidir sobre l’opinió pública i evitar que els sis milions de vots que vam treure amb IU el desembre de l’any 2015 no es convertissin en govern. Això va aixecar les alarmes entre l’estatus quo i van començar a disparar contra nosaltres mentint. Sobretot a partir de les eleccions europees. Va començar una campanya d’assetjament contra una formació política, que és Podemos. El PP no només ha conspirat amb comissaris i mitjans de comunicació per subvertir l’ordre democràtic de les institucions, a més té 240 casos de corrupció oberts, i s’ha vist la seva voluntat de manipular els jutges… El que no entenem és perquè el PP no és un partit il·legal.
Fa dies que des d’Unidas Podemos carreguen durament contra els mitjans de comunicació.
La construcció de proves falses només tenia sentit si després eren publicades. Quan el PP s’inventa que hi ha finançament irregular de Veneçuela, per exemple, aconsegueix que hi hagi gent a Espanya que pensi que Podemos no és una força política fiable perquè estava finançada per potències estrangeres. Tots els mitjans han reproduït les mentides. I també els partits polítics. Les clavegueres de l’Estat generaven les proves falses, i després ‘El Mundo’, ‘El Confidencial’ o ‘Ok Diario’ les publicaven, la resta dels mitjans se’n feien ressò i PP, PSOE o Ciutadans utilitzaven aquestes mentides. La connivència de poders econòmics, mediàtics, polítics i policials és total. I és important que la UE ho investigui i s’arribi fins el final. El PSOE ha dit que no hi ha clavegueres, però és mentida, encara hi són. Si tots aquests poders conspiren per determinar el resultat de les eleccions vol dir que la nostra democràcia està en qüestió.
A Catalunya alguns dirigents polítics, i també partits, han patit les conseqüències de les clavegueres de l’Estat. Però la seva queixa s’escolta ara, quan els ha tocat a vostès.
El problema de fons és que Espanya va anar a dormir franquista i es va aixecar demòcrata. I els comissaris, els jutges, els catedràtics de les universitats, el rei,… venien de ser franquistes i van rebre el carnet de demòcrates gratis. I en el fons no ho eren. Hi ha torturadors que van donar cobertura a tot un cos de policies que no tenia cap problema en posar en marxa processos de corrupció. Això es va viure clarament al País Basc, i a Catalunya, però també ho vam viure a Madrid. Aquesta gent no té més pàtria que qui els comprava. Això ens hauria de convocar a tots els demòcrates, perquè afecta a la democràcia.
És conscient que hi ha gent decebuda amb el Podemos actual?
Sí, perquè quan reps un bombardeig d’informació et genera dubtes. Cal tenir molta consciència i dedicar molt de temps a desmantellar totes aquestes mentides. Les clavegueres operen contra Podemos en una doble direcció: totes les mentides buscaven generar decepció i sospites sobre la formació política, però també han alimentat les divisions internes.
Parla, per exemple, dels cas d’íñigo Errejón?
Exactament. Era el mimat de tots els mitjans que difonien aquestes mentides de les clavegueres de l’Estat. I ha acabat creant una nova formació política, però l’única raó de ser que té és debilitar a Podemos i, de pas, a l’Ajuntament de Madrid.
Està Podemos en crisi?
Ha estat en crisi, però el que no et mata et fa més fort. Podemos no podia aixecar el vol perquè hi havia gent dins que ho impedia. Però al final, amb la sortida d’Errejón, es va deixar anar un llast. I una bona part del bon ànim de la militància actualment és perquè ell ja no hi és en les baralles internes. El constant soroll que generava la tensió interna pertany al passat.
A Catalunya ha passat una cosa semblant amb Albano-Dante Fachin, que ara lidera Front Republicà.
Deien els grecs clàssics que els Déus, abans de perdre, cegaven als homes. Tu representes el teu espai en virtut del forat que et donen els mitjans de comunicació. Si et fan espai, et creus que té més poder del que realment tens, però al final es demostra que són aventures que només tenen sentit en la mesura en què fan mal. Perquè quan han complert la seva comesa, ja es veu quin espai electoral representen.
Precisament Fachin va fer unes declaracions a aquest diari on deia que s’obria a fer front comú amb Puigdemont a Europa.
Tot el que té a veure amb Puigdemont té aires de vodevil. I si ell, que és l’actor principal, sembla un personatge d’una farsa, tot el que se li apropa són actors secundaris d’una farsa. No té gaire rellevància. Crec, però, que Catalunya està cansada de tot aquest vodevil quan després no funcionen els hospitals, les escoles, els lloguers són impossibles… Hi ha problemes reals dels catalans que sembla que no tinguin espai perquè s’ha d’estar parlant dels llaços grocs, de Waterloo o del procés. Però això li ve molt bé al PP i Ciutadans, perquè així s’estalvien explicar quin és el seu projecte de país. El millor aliat del PP i Cs és Puigdemont, i el millor aliat de Puigdemont són el PP i Ciutadans. Crec que a les eleccions de l’abril els ciutadans se n’adonaran que l’única possibilitat de que Catalunya pugui expressar la seva condició nacional, que és una Espanya plurinacional, és que hi hagi un govern diferent, i aquest govern ha d’estar protagonitzat per Unidas Podemos. Si no és així continuarem en aquest bucle etern que no soluciona els problemes.
El seu discurs és fàcil d’entendre, però el cert és que hi ha gent a l’exili i a la presó.
Sí, i per a nosaltres és absolutament intolerable que els presos polítics catalans portin més d’un any a la presó. Creiem que és un judici que debilita profundament la idea de l’Estat de dret i tota la prèvia del judici ha estat plena de soroll, que és bastant probable que quan arribi a Europa siguin invalidats, per errors profunds de forma i interpretació. I entenem que és molt rellevant discutir d’aquests temes. Però cal fer-ho proposant sortides, no carrerons sense sortida. Puigdemont ha entès que l’única sortida que li queda és una ruptura, del tipus que sigui, però hi ha sectors que abans estaven amb ell que ja han vist que cal buscar solucions polítiques. Aquest tipus de solucions impliquen diàleg i una voluntat que és menys ètica però que és més eficaç.
Un govern del PSOE amb Podemos seria el que facilitaria una solució política al conflicte català?
Si més d’un 80% de catalans vol votar, s’acabarà votant. Quan més tard es faci hi haurà més gent que vulgui votar des d’una perspectiva de ruptura i no d’eixamplament democràtic. Crec que Unidas Podemos encerta en entendre que ja és hora que li donem una volta més al model territorial. Hi ha temes que es van deixar de banda quan es va fer la Constitució, l’any 1978, però que ara cal parlar, perquè mentre parlem del tema nacional no estem parlant d’altres temes rellevants. Caldrà una llei de claredat, com la que es va fer al Quebec. S’han de consensuar els termes de la discussió i, sobretot, ningú ha tenir por de les urnes mai. No es pot donar un nou espectacle vergonyós com el de l’1-O on gent que vol votar té com a resposta porres i càrregues policials.
Per tant, vostè és partidari d’un referèndum pactat a Catalunya?
Sí. Des de la perspectiva d’una persona que creu que la independència de Catalunya seria un desastre per a Catalunya i pel conjunt de l’Estat. Crec que hi ha solucions molt més intel·ligents. Com l’opció federal, on et pots sentir plenament català i alhora formar part d’un Estat federal que multipliqui la teva identitat. No tenim perquè barrallar-nos sobre les diferents identitats que constitueixen un Estat que és, evidentment, plurinacional. L’independentisme és legítim, però seria un error. En un referèndum jo faria campanya perquè guanyés el ‘No’. Defensem el dret a decidir, però jo aposto per una Espanya federalista on les diferents identitats nacionals convisquin creixent naturalment.
El partit més proper a aquesta opció seva és el PSOE. Podemos es veu governant amb els socialistes?
El mateix sistema que ha intentat que Podemos no governi, intentarà que el PSOE governi amb Ciutadans. La gent ha de votar i donar a Unidas Podemos la força evident com per que estigui clar que s’ha de formar un govern conjunt del PSOE i Unidas Podemos. Tot i que nosaltres el que voldríem és governar sols. Pablo Iglesias ha demostrat que no té por a cap poder, mentre que Pedro Sánchez sí té pors. Les portes giratòries entre el PSOE i els poders econòmics els fan deutors de moltes decisions. Una de les avantatges que té Unidas Podemos és la falta de vinculació amb els bancs, o l’absència de membres de Podemos a consells d’administració de les grans empreses.
Si Unidas Podemos arriba al govern, promouria un referèndum sobre la monarquia?
La monarquia s’ha debilitat profundament, sobretot a partir del 3-O, quan tots pensàvem que Felip VI actuaria d’àrbitre, com li dicta la Constitució, però es va convertir en crossa del partit més corrupte de la història d’Espanya, el PP. En aquest moment, es va alienar el suport d’una bona part dels espanyols que podien suportar a la monarquia com una herència del franquisme i la tradició. Però a partir del 3-O la monarquia ha emergit com un poder que torna a estar del costat dels que no respecten la democràcia. Serà el propi desenvolupament de la democràcia qui dicti quan la Monarquia ha de deixar pas a un sistema de govern que no es guiï per l’herència de sang, sinó per coses més modernes, com una República.
Sí, però no em parla sobre el referèndum…
Això ho dictarà també la necessitat política. El gruix de l’esforç polític quan Unidas Podemos governi ha de respondre a la màxima urgència de la ciutadania, que té a veure amb la desocupació, la precarització i les dificultats econòmiques. No convindria entrar en una discussió que debilités l’assoliment d’aquest tipus de demandes. Això ha de formar part d’un debat, d’una discussió, no d’una decisió precipitada.
