Jové i Salvadó es neguen a declarar al TSJC

Els diputats han de pagar 1,6 milions i estan acusats de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets

L'exsecretari general de Vicepresidència, Economia i Hisenda Josep Maria Jové i l'exsecretari d'Hisenda Josep Lluís Salvadó, diputats d'ERC al Parlament, s'han negat a declarar aquest dimecres davant de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els ha processat per desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets per l'1-O. S'han remès als seus recursos contra la interlocutòria de processament i s'han queixat que són víctimes d'una "causa general contra l'independentisme". Jové i Salvadó han arribat acompanyats de dirigents d'ERC i altres formacions independentistes i han sortit mitja hora després d'entrar. Tots dos han de pagar solidàriament i en pocs dies una fiança d'1,6 milions d'euros.

La magistrada va dictar fa uns dies la interlocutòria de processament contra Jové i Salvadó pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets per la seva participació en l'organització de l'1-O quan eren secretari general d'Economia i secretari d'Hisenda, respectivament. A més, els va donar de termini fins al 20 de març per dipositar 6,2 milions d'euros de fiança: Jové ha de pagar 1,6 milions pel cost d'un programa tributari i 2,8 milions més per les despeses directes del referèndum; mentre Salvadó ha de pagar 1,6 milions pel programa tributari. Igualment, s'hauran de personar als jutjats mensualment i se'ls prohibeix sortir del país.

La magistrada instructora entén que Jové, secretari general del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda en aquell moment, va tenir una "participació activa en la preparació del referèndum i en altres actes il·lícits per aconseguir el corresponent finançament en el previsible supòsit que els vots favorables a la independència fossin superiors als negatius". Basant-se en l'agenda Moleskine i en les anotacions del document 'Enfocats', la magistrada creu que Jové va "conèixer i va autoritzar determinades despeses per portar a terme el referèndum il·legal" en una quantitat superior als 2,1 MEUR, per les seves responsabilitats a Vicepresidència i també com a responsable de l'àrea de processos electorals a partir del juliol del 2017.

Així, considera acreditat que Jové va obtenir dades de ciutadans que no podien ser facilitades ni tractades, i sobre les quals no tenia competències. A més, remarca que "no va fer cas dels mandats del Tribunal Constitucional intervenint activament en la recerca de locals on havia de portar-se a terme el referèndum".

Pel que fa a Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda del Departament de Vicepresidència, considera que juntament amb Jové van "planejar que era necessari preparar les estructures d'estat i un adequat finançament" per quan Catalunya fos independent. En concret, a Salvadó se l'assenyala com a "responsable d'idear" un programa per homogeneïtzar els processos i mecanismes interns dels tributs i cotitzacions socials que ingressava el sector públic o la Generalitat a l'Estat. Aquest pla, però, no es va executar.

Segons la magistrada, els indicis permeten inferir que el programa es proposava "aconseguir el control dels impostos estatals i cotitzacions socials provinents de les institucions públiques autonòmiques i locals, i informació fiscal dels contribuents". Tenia un cost d'1,2 MEUR.

Alegret considera que ambdós van "planejar que era necessari preparar les estructures d'estat i un adequat finançament" per quan Catalunya fos independent. En concret, a Salvadó se l'assenyala com a "responsable d'idear" un programa per homogeneïtzar els processos i mecanismes interns dels tributs i cotitzacions socials que ingressava el sector públic o la Generalitat a l'Estat. Aquest pla, però, no es va executar.

La interlocutòria conclou que la signatura d'un conveni amb l'Idescat per a la transmissió de dades de caràcter personal contingudes en els registres de població o de catalans a l'exterior i els acords amb els ajuntaments per a la gestió centralitzada dels impostos pot constituir un delicte de prevaricació administrativa

També veu un possible delicte de malversació, pel compromís de fons públics per qüestions que no responen als interessos de la comunitat, sinó per a "finalitats alienes a les competències que té encomanades l'administració autonòmica", és a dir, "per satisfer l'objectiu de celebrar un referèndum i crear estructures d'estat fora del marc legal".

El delicte de revelació de secrets es refereix a la cessió de dades personals, incloses les fiscals, i el de desobediència fa al·lusió als advertiments personals comunicats pel Tribunal Constitucional.

Declaració de Jové al juny

En la seva declaració com a investigat el juny de l'any passat, Jové va evitar reconèixer que ell fos l'autor de l'anomenada agenda Moleskine i del document 'Enfocats', trobats a casa seva el 20 de setembre del 2017, quan va ser detingut per l'organització del referèndum de l'1-O. La seva advocada va demanar invalidar els escorcolls al domicili i el despatx de Jové i, per tant, tot el que s'hi va trobar. També es va oposar a fer una pericial cal·ligràfica per comparar la lletra de Jové amb la de l'agenda, i una de veu per comparar-la amb les trucades 'punxades' per la Guàrdia Civil durant la investigació.

La defensa de l'exnúmero 2 de Junqueras volia impugnar l'entrada i escorcoll al despatx de Jové el 20-S per la Guàrdia Civil perquè el detingut no hi va poder ser present, a causa de la gran concentració de persones davant l'edifici d'Economia. Dels documents trobats al seu despatx, Jové va dir que no els reconeix com a propis, i no va entrar a concretar quin era el seu paper en l'estratègia independentista.

També volia impugnar l'ordre judicial que va permetre a la Guàrdia Civil entrar a casa seva, escorcollar-la i trobar-hi l'agenda Moleskine, on descrivia nombroses reunions dels dirigents independentistes, i el 'power point' 'Enfocats', on es poden veure organigrames de funcionament de suposats òrgans per tirar endavant la independència i el 'full de ruta'. De tots dos documents, tot i no esmentar-los directament, Jové no se'n fa càrrec. No els reconeix com a propis, però tampoc ha negat la seva autoria. Quan la magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, li va proposar fer una prova cal·ligràfica per determinar si la Moleskine l'havia escrit ell, Jové i la seva defensa s'hi van negar, al·legant que consideren nul·la la prova per haver estat obtinguda mitjançant una ordre judicial i un escorcoll policial irregulars i que pretenen impugnar.

La magistrada també li va proposar fer una prova pericial de veu per comparar-la amb les trucades que la Guàrdia Civil li va gravar mentre la causa a Instrucció 13 estava secreta. Però Jové i la seva defensa també impugnen aquestes trucades i es van negar a fer la prova de veu.

Declaració de Salvadó al novembre

Per la seva banda, en la seva declaració davant d'Alegret al novembre, Salvadó va assegurar que el desplegament de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) no va superar mai les competències autonòmiques. Segons ell, el programa e-Spriu va permetre assumir el 100% de les competències en matèria tributària, cosa que el programa Gaudí només feia al 50%. Salvadó va aportar 35 documents i informes que avalarien la seva tesi que la seva feina per desplegar les competències de l'ATC mai van superar el marc legal autonòmic. Per fer-ho també es va ajudar de nombrosos informes, anàlisis econòmics i correus electrònics que avalarien la feina de l'ATC, que va duplicar personal i delegacions per assumir noves competències. De fet, va recordar que amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, només es van trobar dues o tres persones, de 720, treballant en un petit programa que podia contravenir la legalitat.

Sobre la seva participació en els preparatius del referèndum, va dir que ell només va rebre dos correus electrònics d'Oriol Junqueras i Marta Rovira instant a participar-hi, correu que van rebre 40.000 militants i simpatitzants d'ERC. També va negar que ell i Elsa Artadi dissenyessin els preparatius posteriors a l'1-O en cas d'independència.

D'altra banda, Salvadó es va negar a fer una prova cal·ligràfica, proposada per la magistrada instructora, per comparar la seva lletra amb la d'alguns manuscrits inclosos en el sumari, dels quals ell nega l'autoria.

En un llapis de memòria trobat el 20-S es va trobar un document amb un "full de ruta-recaptació octubre 2017" i un gràfic amb la cronologia que la Secretaria d'Hisenda havia de seguir abans de l'1-O i que coincidien amb anotacions a la famosa 'agenda Moleskine' de Josep Maria Jové. Salvadó també hauria preparat normativa administrativa de rang divers i diferents informes, coneixia els enviaments de targetes censals a ciutadans per l'1-O, i en un document se li encarregava la coordinació d'escenaris posteriors al referèndum.

 
 

Comentaris