L’exsecretari general de Vicepresidència Josep Maria Jové ha evitat reconèixer aquest divendres davant la magistrada instructora del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ell fos l’autor de l’anomenada agenda Moleskine i del document ‘Enfocats’, trobats a casa seva el 20 de setembre del 2017 quan va ser detingut per l’organització del referèndum de l’1-O. Jové ha declarat com a investigat per aquell cas, només ha respost a preguntes de la jutgessa i de la seva advocada, que ha demanat invalidar els escorcolls al domicili i el despatx de Jové i, per tant, tot el que s’hi va trobar. També s’ha oposat a fer una pericial cal·ligràfica per comparar la lletra de Jové amb la de l’agenda, i una de veu per comparar-la amb les trucades ‘punxades’ per la Guàrdia Civil durant la investigació.
El TSJC va acceptar investigar Jové pels possibles delictes de malversació de fons públics, revelació de secrets i desobediència greu. En la interlocutòria d’admissió, la sala remarcava que en aquell moment processal, finals de novembre passat, només havia verificat si l’exposició raonada del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona recollia conductes que podrien ser delictives, “no prejutjant” no tan sols “la probabilitat de la comissió dels fets”.
Entre els indicis que el TSJC creia que relacionen Jové amb l’organització del referèndum i el presumpte “full de ruta” per assolir la independència “per la via unilateral” hi ha la seva participació en un “comitè executiu de l’entramat” que hauria estat creat pel Govern i altres actors des del 2015. “Això hauria exigit, per comptar amb garanties d’èxit, la prèvia creació d’estructures administratives que garantirien el funcionament del nou ens, la desconnexió amb l’estructura de l’Estat i l’assumpció de la desobediència que necessàriament totes aquestes operacions haurien d’implicar”, afegia el tribunal en la seva interlocutòria.
També creia que Jové va tenir una “eventual responsabilitat” en l’organització de l’1-O, pel qual, segons el relat del jutjat 13, “es van invertir directament o mitjançant persones interposades fons públics” o es va comprometre despesa “per una suma encara per determinar”.
El tribunal també veia indicis d’una “utilització il·lícita del fitxer de dades personal de la població de Catalunya amb què comptava l’Idescat“. S’hauria fet a través de la signatura d’un conveni “sobre el tractament del fitxer de dades de caràcter personal del registre de participació en consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana”, en el qual “s’autoritzava l’Idescat perquè amb periodicitat trimestral remetés al Departament de Vicepresidència les dades del fitxer del registre de població de Catalunya per a la gestió i actualització d’aquesta dades per mitjà d’una connexió informàtica segura”.
L’Idescat hauria lliurat aquest registre amb referència a l’1 d’abril del 2017 “per ser utilitzat per a la celebració del referèndum” i als fitxers hi haurien accedit “múltiples persones, ja que amb ells es van confeccionar les llistes d’electors adscrits als col·legis electorals, el nomenament de càrrecs per a les meses electorals i targetes censals pel referèndum suspès, i els sistemes informàtics de votació”, segons recollia la interlocutòria.
El TSJC també va dir que Jové tenia “coneixement” que “les iniciatives parlamentàries i governatives que poguessin emparar una ruptura unilateral” havien estat declarades inconstitucionals i nul·les per part del TC, ja que havia estat requerit i se l’advertia del “deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa”.
