Quina fotografia espera tenir l’ANC quan acabi la manifestació aquesta Diada? La xifra de participació és el més important?
Volem tenir una confirmació massiva del moviment independentista, una fotografia de tothom en l’objectiu de reafirmar l’objectiu de la independència.
Aquest objectiu, lema de la manifestació, és el mateix que es planteja, de fet, amb la Via Catalana el 2013, la primera gran demostració de força de l’independentisme.
Sí però la diferència és que, després d’aquests dos anys d’ençà de l’1-O, i sobretot, de les situacions de vacil·lacions, polèmiques i giragonses de les organitzacions i partits, necessitem una estratègia comuna. I després del judici, i pendents de la sentència, no hi ha cap altre camí que seguir endavant per aconseguir la independència. I entenem que la sentència forma part de la repressió, de manera que la resposta és plantar cara a la repressió i seguir el camí cap a la independència.
L’ANC està decebuda amb els partits polítics?
En certa manera, l’actitud vacil·lant és comprensible, perquè una de les qüestions amb què no es comptava en aquest procés és aquesta resposta repressiva tan brutal. I això ha provocat vacil·lacions en diferents moments del procés i vacil·lacions en com encarar el judici. És comprensible, però des de l’ANC defensem que, ara que ja hem vist quin objectiu tenia tota aquesta repressió, fer por i paralitzar el moviment, només tenim una sortida, plantar cara a aquest Estat que obertament vol reprimir i destruir el moviment. Històricament, i durant el franquisme especialment, els catalans ja ho hem fet, plantar cara és l’única manera de fer front a una repressió que busca desmobilitzar el moviment.
No hi veuen interessos partidistes i electoralistes, a més de la legítima por a la repressió, en alguns girs estratègics dels partits?
Sí, evidentment, i ho dic per absolutament tots els partits, hi ha moments en què actuen més en clau de partit que de país. Jo he sentit a dir a alguns dirigents de partits independentistes, quan els expliquem què pensem que s’ha de fer, que no ens trobem en una situació d’excepcionalitat… Bé, em sorprèn molt, perquè si com a país i com a institucions i ciutadania no estem en una situació excepcional, no sé què esperem que passi per prendre mesures excepcionals. Cada partit té la seva ideologia i el seu sistema de funcionament, i no demanem a ningú que renunciï a res. Però si ja hem constatat que amb aquest Estat no hi ha res a fer, i tenim clar que no podem transigir davant d’una actitud autoritària, perquè vol dir beneir una situació de manca de llibertats, no tenim més remei que posar-nos d’acord. Hi ha en joc la supervivència dels propis partits i de la pròpia societat.
La decisió de l’ANC de treure els representants polítics de la primera línia de la manifestació no ha agradat a alguns polítics. Es mantindrà una capçalera no polititzada, per tant?
Sí, i en altres moments del procés ja s’havia fet. Volem donar preponderància a la societat civil i a les persones represaliades. Aquestes persones estaran en un lloc preferent, i la resta estaran situats a la manifestació com la resta de ciutadans.
Algun polític els ha comunicat que no hi anirà per aquesta raó?
No, inicialment es van fer públiques postures de determinada gent, però finalment s’ha comprès i han rectificat el plantejament inicial de no assistir-hi.
El resum de la Diada no pot ser només la xifra d’assistents, però quan acabi, des del Madrid polític i mediàtic s’intentarà desmerèixer la manifestació quantitativament. L’ANC mantindrà la decisió de no donar xifres?
Sí, no donem xifres oficials, la Guàrdia Urbana ja farà la seva feina, i altres mitjans faran els seus càlculs. De tota manera, si és un gran èxit li trauran valor, i si no fem una gran xifra, ens ho refregaran per la cara constantment.
La manifestació multitudinària de la Diada l’11 de setembre del 2018
Des d’algun sector de l’independentisme s’ha dit que ja no cal fer una manifestació a la Diada perquè s’ha vist que ni l’Estat ni el món no reaccionen.
En la lluita política no pots desestimar cap mena d’acció, i és important per a l’independentisme una gran mobilització perquè dóna una força mediàtica important que ajuda molt a la projecció internacional. A una cosa molt important, en aquest any 2019 que hi ha hagut el procés judicial, el relat d’inculpació es basa en què hi havia una mena de complot en què les mobilitzacions hi tenien un pes important. De manera que durant el judici s’han criminalitzat també les manifestacions de la Diada, i la prova és que en primer lloc van empresonar els nostres presidents, en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart. Això demostra que allò que fa més por a l’Estat és la mobilització massiva de l’independentisme, i per tant, nosaltres mateixos no ens hem de tirar pedres al terrat menystenint aquestes mobilitzacions. Una acció com aquesta té i tindrà un caràcter polític, pacífic i amb un to festiu, perquè volem que hi vagin famílies senceres.
Un altre flanc que atacarà l’unionisme és la falta d’unitat de l’independentisme institucional i civil. L’ANC tem que es pugui produir una imatge de divisió durant la manifestació de la Diada?
No contribuirem a la divisió. Hem de tenir una actitud crítica en determinades qüestions, i això forma part del debat polític, però també treballem per aconseguir una unitat estratègica com l’única manera d’arribar a la independència. Estem compromesos des de fa mesos amb els contactes que hi ha per aconseguir aquesta unitat, i esperem que l’aconseguim molt properament.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat que no anirà a la manifestació, tot i que el 2017 hi havia assistit. De gran influència en l’entorn dels comuns, la seva decisió deixa fora aquest espai, que per altra banda una part de l’independentisme vol aconseguir apropar per ampliar la base?
Ens els comuns sempre hi ha hagut vacil·lacions de participació a la manifestació. L’alcaldessa sí que ha dit que dóna suport als actes d’Òmnium Cultural al matí, però que no pretenguin utilitzar això com un element de divisió de l’independentisme, perquè Òmnium i l’ANC estem totalment compromesos amb la manifestació, i per tant no hi ha un acte alternatiu a la manifestació, sinó que és un acte que forma part de la mobilització de la Diada.
Els comuns estan al costat de l’independentisme en la lluita contra l’existència de presos polítics i exiliats.
Efectivament, aquesta manifestació és també la denúncia de l’existència d’un judici polític. El sol fet de la seva existència és una tremenda irregularitat democràtica, que demostra que l’Estat no compleix els mínims d’una societat democràtica que es basa sobretot en la llibertat d’expressió i ideològica i els drets que comporta aquesta llibertat. Si aquest estat ho criminalitza, actua com la Xina o com Turquia. Jo li demano a Ada Colau que s’ho repensi, que tingui en compte tot això, perquè el que representa l’11 de setembre és una resposta a la repressió i una crida a la llibertat d’idees.
