L’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz ha negat que existís una policia patriòtica per investigar independentistes durant el seu mandat. “Si per policia patriòtica entenem un grup de policies que tenien per encàrrec investigar especialment dirigents independentistes tinguessin o no eventuals informacions sobre actes il·legals, és rotundament fals. Mai, mai”, ha defensat en una entrevista a ‘Catalunya Ràdio’ amb motiu de la presentació del seu llibre ‘Cada día tiene su afán’ (Península). D’altra banda, ha assegurat que la gravació de la seva conversa amb el llavors director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso va ser “manipulada” i que sap qui ho va fer tot i no voler revelar el seu nom.
Jorge Fernández ha tornat a negar que hagués dit “la fiscalia te lo afina” o que es volgués “carregar el sistema sanitari català” i ho atribueix a una manipulació de la gravació. A més, ha assegurat que té un dictamen pericial de la policia científica que acredita que no va dir aquestes frases. Pel que fa a l’autor de la “manipulació”, l’exministre de l’Interior diu que sap “perfectament” qui va ser però no en revela el nom. “Potser algun dia ho faré. De moment, un ha d’administrar els temps i trobo que no és prudent per part meva dir-ho”, s’ha limitat a afegir.
En referència a les intencions de la “manipulació” de la gravació, l’exministre apunta que darrere la filtració hi havia la voluntat de fer caure Mariano Rajoy ja que, en un context de repetició d’eleccions generals, es buscava un “Mario Monti espanyol” que tingués prou consens per superar la investidura davant la por d’unes terceres eleccions.
Pel que fa a l’actual situació amb Catalunya, Jorge Fernández considera que un dels problemes és l’escola i ha proposat “construir una història compartida d’Espanya” i que sigui aplicable des de Madrid a Burgos, Vic i Solsona. “No es pot estimar el que no es coneix i si no es coneix l’autèntica història d’Espanya, de la qual Catalunya forma part”, ha defensat. En aquest sentit, l’exministre ha apostat per fer una “gran comissió d’historiadors” que elaborin una “història comuna” amb la qual tothom s’hi senti identificat.
