Jordi Gual (CaixaBank): "Després de l'1-O la gent tenia por"

El president de l’entitat

Després de la compareixença del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, que ha assegurat que el trasllat de la seu del banc va ser “un cas desgraciat” i “no desitjat” per part de l’entitat, però “necessari” davant la “convulsió social” després de l’1-O, ha estat el torn del president de CaixaBank, Jordi Gual, i del president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé. Els representants de l’entitat s’han mostrat una mica més incòmodes que el president del Sabadell, i de fet, Fainé ha hagut d’aclarir que la Fundació no té relació amb les decisions financeres i administratives del banc, si bé la seu de la Fundació també va traslladar-se a Palma. En el cas de Gual, també ha volgut aclarir que no pot entrar a fer valoracions polítiques o sobre la legalitat de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola: “No sóc ni polític ni comentarista polític. Tampoc no sóc jurista”, ha dit abans de començar a respondre les preguntes dels diputats de la Comissió d’investigació sobre l’aplicació de l’article 155.

Jordi Gual ha explicat que les circusmtàncies que es van viure a partir de l'1-O "van ser clarament excepcionals en relació a la percepció que tenia la població de la seguretat jurídica", i en aquest sentit, "la nostra obligació era protegir els accionsites, 600.000 dels quals són petits, l'obra social, els treballadors i els estalvis dels nostre 15 milions de clients. La sensació de no saber què passaria l'endemà, quina llei s'aplicaria, va fer que la gent retirés els diners del banc. La gent tenia por", ha assegurat Gual. En una sola setmana, van sortir de CaixaBank 7.000 milions d'euros, ha detallat Gual, que va remarcat que "aquella situació s'havia de tallar en sec. Havíem d'actuar radicalment". Preguntat sobre si les administracions van retirar diners, ha dit, "clar i català, no, eren diners de petits dipositants". El president de l'entitat ha assegurat que en aquells moments "els accionistes estaven molt preocupats" i volien asseguar-se que els seus diners estaven segurs. Gual, com abans Oliu, ha constatat que "la decisió va ser dolorosa", però "l'entitat continua progressant gràcies a aquella decisió", que el president de CaixaBank ha remarcat que es va prendre "sense cap mena de pressió". 

Més info: Oliu (Banc Sabadell): "La decisió indesitjada de traslladar la seu no va ser política"

En el torn de resposta, Isidre Fainé ha volgut defensar el canvi de seu de Barcelona a Palma, que ha dit que "es va fer per ajudar el banc, que estava patint una fugida de dipòsits. De fet, la Caixa, des dels anys 50, es deia La Caixa Barcelona-Balears, per tant, el canvi és relatiu". Fainé ha defensat l'obra social de l'entitat a Catalunya, defensant que "som més catalans que mai". Pel que fa al canvi de seu, Fainé ha remarcat que "no pots jugar amb els estalvis de les persones, i en moments difícils havíem d'actuar i tallar d'arrel la sortida de dipòsits". 

 
Seu de CaixaBank a Barcelona

Edifici de CaixaBank a Barcelona

Més info: Els bancs que van fugir amb l’1-O parlen del 155

CaixaBank, com la resta d’empreses catalanes cotitzades a l’IBEX, amb l’única excepció de Grífols –i Agbar va traslladar la seva seu però ha tornat a Catalunya- va acollir-se al decret exprés del govern espanyol per traslladar la seva seu a València, suposadament, per evitar quedar descoberts pel Banc Central Europeu, i emparat per una normativa de l’Estat que permetia el trasllat sense ni tan sols consultar els seus accionistes, malgrat que els estatuts de l’entitat així ho estableixen.

 

Comentaris