La crisi sanitària del coronavirus ha remogut la política de tot el món, i també l’espanyola i la catalana. En el cas de Madrid, ha posat a prova la solidesa del govern de coalició. El PSOE ha recentralitzat, ha posat militars al capdavant de la gestió i ha reforçat la figura del monarca. Diria que Podemos i els seu ideari han estat engolits?
Ningú podia imaginar fa tres o quatre mesos que hi hauria una pandèmia que congelaria la vida econòmica i social, per tant, cap govern no estava preparat per aquest escenari, no previst per cap servei d’intel·ligència ni per cap organització sanitària. És per això que tots els governs han reaccionat d’una manera erràtica, i això repercuteix en la vida política, amb un impacte proporcional a la seva cultura política.
Però diria que en el cas d’Espanya s’ha fet política amb el coronavirus? La recentralització de competències és, de fet, un decisió política i no tècnica.
Per exemple, la república federal alemanya és un estat federal de veritat, entre altres raons perquè l’Alemanya contemporània ha estat sempre una federació d’estats, amb l’única excepció dels dotze anys de Hitler. Amb monarquia o amb república. I ara, Angela Merkel ha assumit el lideratge davant la crisi sanitària, però no se li ha acudit suspendre temporalment les competències dels lands, amb l’excusa que com que la crisi els afecta a tots. De fet, en uns lands la mascareta és obligatòria i en uns altres no, per exemple. A Alemanya, ni a l’extrema dreta ni a l’extrema esquerra se’ls acut que per fer front a la crisi s’hagi de congelar l’autogovern dels estats federats, però a Espanya, com que la cultura autonòmica no se l’han cregut mai, ha estat sempre una conya perquè els catalans no emprenyin, i perquè la classe política estatal i els partits mai no han interioritzat la cultura de la pluralitat de governs, amb el pretext del coronavirus el primer que han fet és decretar l’estat d’alarma i per instaurar un poder central únic. Però a Espanya se li acudeix a un govern de d’esquerres i té els aplaudiments de la dreta i l’extrema dreta. Ni la dreta ni l’esquerra espanyola no s’han pres mai seriosament l’estat de les autonomies.
Podemos era l’única esperança d’una part de l’independentisme per transformar Espanya. Ha deixat de ser-ho, davant el silenci que ha guardat sobre la recentralització com a soci de govern?
Aquí hi ha un matís a fer. Això a Podemos l’ha enganxat quan acabava d’arribar al govern, al qual segurament no calculaven arribar, perquè no hi havia cap indici racional per pensar que el PSOE acceptaria un govern de coalició. Des de l’any 1939 que l’Estat espanyol no tenia un ministre comunista, i em refereixo a l’Alberto Garzón, i ja hem vist quina ha estat la reacció de la dreta mediàtica i política contra aquest govern. Podemos està incòmode amb el fet que el PSOE hagi aprofitat el coronavirus per recentralitzar, i crec que els Comuns estan neguitosos perquè saben que a Catalunya els pot perjudicar, tenint en compte que les seves hores electorals a Catalunya ja han passat.
La crisi sanitària els obliga a empassar-se el gripau?
És molt difícil, en les actuals circumstàncies provocar una crisi de govern, tot i que hi ha una llopada mediàtica madrilenya que espera amb candeletes una crisi a Moncloa.
En tot cas, li augura llarga vida, a la coalició PSOE-Podemos?
Quan la crisi sanitària s’estabilitzi i entrem en la gestió de la crisi econòmica i social, es quan podrem veure l’envergadura de l’executiu, i serà el moment de veure com respon la coalició d’esquerres. La lògica diria que Unidas Podemos haurà d’exigir mesures socials més agosarades que les que el PSOE estaria disposat a tirar endavant. Si això provocarà una crisi? Si es trencarà el govern? La legislatura s’esgotaria el novembre de 2023… es necessita molta fantasia per preveure què passarà en tot aquest temps.
L’historiador Joan B.Culla creu que Podemos està incòmode amb la recentralització. Jordi Borràs
El ‘comandament únic’ de Madrid va arribar només uns dies després que la taula de diàleg Estat-Generalitat comencés a caminar. Queda tocat, aquest procés de diàleg?
Si algú, aquí o allà, es fa la il·lusió que de Catalunya ja no se’n parlarà, s’equivoca. És més, si no existís el conflicte català, el comportament del govern Sánchez en relació als aspectes territorials de la pandèmia hauria estat radicalment diferent. Ras i curt, la crisi catalana ha marcat clarament la gestió de Madrid del coronavirus. I si no, quin sentit té dir primer que la crisi no entén de territoris i després dir que les mesures de desconfinament seran per províncies? Des del començament de l’estat d’alarma, el Govern de la Generalitat, i en especial el president Torra i els consellers de JxCAT, han fet el possible per recordar a la gent que en conflicte entre Catalunya i Espanya continua existint, i han procurat mantenir la tensió entre els dos governs. I el Govern proposa un seguit de mesures tot i que sap positivament que pel sol fet que ho hagi proposat Catalunya Madrid dirà que no.
Vol dir que el govern Sánchez pren decisions amb intencionalitat política per afrontar una crisi sanitària?
Les decisions sobre els aspectes territorials de la crisi no s’entenen si no és pel conflicte català, altrament, les propostes de la Generalitat sobre el confinament i la gestió sanitària haurien estat simples discussions tècniques. Però a Madrid, el que l’obsessiona és que amb l’excusa de la pandèmia, el Govern català no prengui cap mesura que diferenciï Catalunya de la resta de l’Estat.
Com creu que s’afrontarà la represa del diàleg Estat-Generalitat?
Realment, el comportament del govern espanyol no és cap bon senyal, sinó tot el contrari, per tenir cap perspectiva optimista en relació a la taula de diàleg. De moment, Pedro Sánchez ha tingut la sort que amb la pandèmia ha trobat l’argument per dir que el país viu una emergència i que no és temps de parlar de conflicte polític, però això s’acabarà un dia. I hi haurà un dia, que no serà molt llunyà, perquè més enllà dels científics, el PSOE pren les decisions de desconfinament pressionat per l’economia. De fet, aquesta situació de paràlisi de l’economia no es pot perpetuar gaire, entre altres coses perquè l’Estat no té la màquina de fabricar bitllets.
Per tant, la coartada de la crisi s’acabarà i el conflicte tornarà a estar en primera línia…
Efectivament, i s’hi haurà de tornar. I el primer que faran, no sé si els d’ERC, però els de JxCAT segur, serà treure el memorial de greuges de l’estat d’excepció que vivim. Si ja era prou complicat abans de la pandèmia, ara, imagineu…
