Jaime Pastor (València, 1946) és professor titular en el Departament de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), llicenciat en Sociologia a la Universitat París-VIII i Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense. Parlem amb ell en plena campanya electoral i ens explica que, tot i ser valencià, es considera “madrileny per llarga residència”. Va ser un dels impulsors de Podemos -un partit amb el que confessa trobar-se decebut- i també de la plataforma ‘Madrileños por el Derecho a Decidir’, que va participar activament en la manifestació del 16 de març a Madrid.
Què n’espera, de les eleccions del proper 28 d’abril?
Un resultat bastant incert. Ens trobem amb que potser es torna a repetir un escenari en què Pedro Sánchez pugui formar govern però que necessiti, com a mínim, a Podemos i al PNB, però possiblement també a l’independentisme català. També existeix l’altra alternativa: que entre els tres partits de dretes puguin formar govern. Si no poden formar govern continuarà la polarització electoral i la tensió. I si qui aconsegueix formar govern és la dreta, hi haurà una radicalització de la gent enfront d’aquesta amenaça. La inestabilitat política serà la norma i la governabilitat estarà també en condicions molt precàries.
Doncs Vox ja ha aconseguit centralitzar la campanya i fer que tot giri al seu voltant.
Sí. Vox ha marcat l’agenda política des de les eleccions andaluses. PP i Ciutadans estan molt nerviosos i intenten evitar que una part del seu electorat marxi cap a Vox. El PSOE no entra fins al fons amb tot el que diuen els tres partits de la dreta però sí que evitar parlar de temes com Catalunya, que puguin donar espai a PP, Cs i Vox.
Creu, doncs, que no hi ha cap partit ni ideologia que s’enfronti vertaderament a Vox?
L’únic moviment que veig que fa això és el feminisme. Ha demostrat la seva força i s’ha desmarcat del feminisme liberal de Cs. Aquí trobem la principal força capaç de fer front al discurs de Vox, i al que ja s’apropen PP i Cs.
Però no creu que li falta direcció política, al feminisme?
Li falta un exponent polític, sí. Unidas Podemos s’ha desinflat i ha decebut a molta gent, amb les seves anades i vingudes, i les seves crisi internes. No hi ha il·lusió en què Unidas Podemos pugui ser una alternativa. Però crec que moviments com el feminista o el dels pensionistes sí farà que certa gent torni a votar a la formació morada, però ja no creient que això pugui ser una alternativa enfront del govern Sánchez, ja que Pablo Iglesias vol formar-hi part.
De fet, vostè va ser un dels impulsors de Podemos.
Sí. Vaig promoure el manifest ‘Mover Ficha’, i fins les eleccions europees va haver-hi consens de treball en comú, però quan es va arribar a Vistalegre 1 es va veure que la guerra electoral anava acompanyada d’un model de partit que no permetia generar un partit en moviment. I ara Pablo Iglesias té un poder ultra centralitzat i personalitzat.
Se sent decebut amb el Podemos actual?
Em sento poc identificat amb la direcció actual del partit.
Preveu que el PSOE guanyi les eleccions, com diuen totes les enquestes?
Tindrà el percentatge de vots més elevat, sí. Però ja veurem com es reflecteix després en els escons. Possiblement li vindrà bé la divisió de la dreta a províncies petites i, per tant, tindrà una sobrerepresentació en escons. El problema és que Unidas Podemos tingui prou escons com per sumar, juntament amb el PNB. Però també coneixem la fragilitat del PSOE: encara que arribi a formar govern és un partit amb unes baronies més a la dreta de Pedro Sánchez i amb una enorme vulnerabilitat davant de les pressions dels poders fàctics i de l’aparell de l’Estat en general.
I a què creu que es deu el fet que hi hagi un elevat percentatge de votants indecisos?
Crec que la indecisió està més entre la gent de dretes que entre la gent d’esquerres. Tot i que també pot haver-hi també un percentatge que dubti entre el PSOE i Cs, i entre el PSOE i Podemos. Ara hi ha cinc partits d’àmbit estatal amb possibilitats reals, i això fa que l’elecció sigui més difícil per a una part significativa de l’electorat.
Des de Catalunya es perceben aquestes eleccions com una lluita entre la possibilitat de diàleg o més repressió. N’està d’acord?
Sí. O l’article 155 de nou o una tímida obertura de Pedro Sánchez a una taula de diàleg. Però vés a saber, perquè com no es va atrevir ni a la figura del relator… Ara bé, amb eleccions a la vista, com les municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig, no és possible pensar que Pedro Sánchez mogui fitxa. Un cop esgotat el cicle electoral i si aconsegueix formar govern amb certes garanties d’estabilitat, potser obriria un procés de diàleg, però dependrà molt que a Catalunya hi hagi un molt bon resultat de les forces sobiranistes, i que això vagi acompanyat d’una gran mobilització de la societat.
En el debat català, on és l’esquerra?
Cal reconèixer que després del fracàs que Podemos va patir a les eleccions catalanes de setembre de l’any 2015 va donar un gir positiu, i va començar a entendre que Catalunya és un altre país. Va ser a partir de llavors que van començar a parlar de plurinacionalitat. Pablo Iglesias s’ha pronunciat demanant la llibertat dels presos polítics, ha criticat el judici i ha plantejat el referèndum pactat. Això ja és bastant, fora de Catalunya. Això sí: sempre amb l’ambigüitat de demanar un referèndum però perquè els catalans es quedin a Espanya. Combina la defensa de la plurinacionalitat amb una idea d’Espanya com una nació per sobre de la catalana, i d’altres.
Si no governa la dreta, creu que és possible una solució política a la situació catalana?
Solució a curt termini no en veig. A vegades s’ha parlat de l’obertura d’un període en el qual es pogués arribar a negociar un referèndum. Si es formés un govern del PSOE amb el suport de Podemos suposo que s’obriria una taula de diàleg, però per un procés llarg. A no ser que des de Catalunya hi hagi més pressió i mobilització, i que això forci a donar més passos cap endavant.
Però a Catalunya ja hi ha hagut grans mobilitzacions…
Sí, i ara cal veure les sentències del Judici. No sembla que hagin de ser benèvoles. Potser no apliquen el delicte de rebel·lió però segurament sí el de conspiració per la rebel·lió. En tot cas, si les sentències són dures espero que hi hagi una resposta més valenta per part de Podemos i de l’esquerra espanyola.
Hi ha aproximadament un 80% dels catalans que volen un referèndum, i segurament tots ells s’han sentit una mica abandonats per part d’altres pobles de l’Estat.
Sí. A la manifestació de Madrid hi havia gent de molts llocs d’Espanya, però cal reconèixer que la gran majoria era gent de Catalunya. Des de ‘Madrileños por el Derecho a Decidir’ ens esforcem per intentar arribar a més gent. Cal buscar més innovació i noves formes de protesta, perquè s’esta veient que els atacs contra les llibertats no es donen només a Catalunya.
Per quin motiu van decidir impulsar aquesta plataforma des de Madrid?
Abans de l’1-O ja veiem que anàvem cap a la confrontació i veiem a venir una repressió important, i uns quants vam acordar crear la plataforma, sent independents de l’ANC de Madrid. Vam veure la necessitat d’aparèixer amb una veu autònoma i un discurs propi. Nosaltres no posem al centre el debat sobre la independència , sinó el dret a decidir, a decidir-ho tot.
Per tant, vostè és partidari que se celebri un referèndum sobre la Monarquia?
I tant. Aquesta és una altra de les herències de la transició, mal feta. Se’ns va furtar la possibilitat de decidir sobre la forma de l’Estat, perquè tenien por que sortís l’opció republicana. És una institució preconstitucional, que cada vegada intervé més en la vida política i així no és possible la democràcia.
Què n’opina del Judici al Procés, ara que ja fa dos mesos que va començar?
Hem entrat en la declaració de testimonis de la policia, i veiem que estan intentant provar l’acusació de rebel·lió. Els arguments de les acusacions van a fons amb una passió indignant. Crec que les defenses estan fent una bona feina en general, combinant defensa política i tècnica. Encara queda molt, però sí que s’està veient la inconsistència de moltes de les acusacions, com la de violència. Jo estic molt indignat per tot el que estic escoltant, però convençut que les acusacions de rebel·lió i sedició són inconsistents.
Creu que la sentència ja està escrita?
Escrita com a tal no, però sí que està dictada. Són conscients que està en joc també el poder judicial com a tal. Hi ha dubtes sobre com argumentar les acusacions, però que busquen ser ratificades pel Tribunal Suprem està clar.
