Jaime Ferri (Villena, Alacant, 1954) és professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid. En aquesta entrevista, Ferri analitza el creixement de l’extrema dreta a Espanya, i també el “problema” amb Catalunya, al que no li veu una solució definitiva. A més, es mostra confiat que VOX no traurà un gran resultat el proper 28 d’abril i desitja que sigui “una cinquena força” amb poca importància. En aquest sentit, creu que “no tothom que tingui banderes espanyoles al balcó de casa seva anirà a votar al partit de Santiago Abascal”. Per això evita parlar-ne, perquè diu que “no se’ls ha de donar massa protagonisme”.
Com veu aquesta setmana i mitja de campanya electoral?
Crec que està despertant interès en la població, perquè un número elevat de gent ha seguit els debats electorals.
A què creu que es deuen els bons resultats que les enquestes atorguen al PSOE?
Té una posició més ajustada al que pensa la població, en general. Depèn de quines coses, però en termes generals crec que és això, tot i que, evidentment, hi ha de tot. Però hi ha molts temes, com la política territorial, el problema amb Catalunya, política fiscal i econòmica, etc.
Ara que parla precisament de Catalunya. Molts catalans tenen la sensació que aquestes eleccions són la possibilitat de diàleg o d’un nou 155 i més repressió.
Tinc dubtes que si guanyen PP i Ciutadans apliquin immediatament l’article 155. Una cosa és el que diuen, i una altra és el que després estan disposats a fer. Cal recordar que Mariano Rajoy va trigar moltíssim en aplicar el 155. Amb les dues lleis del Parlament del 6 i 7 de setembre ho podia haver fet i no ho va fer. I es podria haver estalviat tot el problema d’ordre públic de l’1-O. Per tant, Casado i Rivera no tenen perquè ser diferents. Saben que tot això el que genera és molt més independentista. Els dos sabem que aquest problema se soluciona com tots els problemes polítics: veient les diferents posicions i intentar trobar els interessos comuns.
Però també hi ha VOX…
És molt desmesurat i espero que no tinguin molta importància. És un reflex de la situació que s’ha produït amb Catalunya. Ells mateixos han alimentat aquesta extrema dreta. A mesura que el problema català es calmi, VOX desapareixerà.
VOX carrega constantment contra el nacionalisme català però els seus mítings estan plens de banderes Espanya i canten “Que viva España”.
És nacionalisme versus nacionalisme. És evident que hi ha nacionalistes catalanistes perquè hi ha nacionalistes espanyolistes. El nacionalisme espanyolista més radical és el de VOX, però crec que no cal donar-li tanta importància. Espero que sigui una força residual i que tingui poc protagonisme. Però perquè no tingui protagonisme no se li ha de donar, tot i que tampoc deixar de parlar d’ells. No s’ha d’alimentar aquest ogre.
Al míting d’aquest dimarts a la plaça de toros de Las Rozas hi havia unes 5.000 persones.
Sí, però no són moltes tenint en compte que és Madrid i que, a més, tenien l’al·licient que els han deixat fora dels debats televisius. Crec que el seu discurs és tan impostat i exagerat que són molt pocs els que se’l poden creure.
Quin perill té VOX per a la democràcia?
Seria perillós si es convertís en una força amb més potència del que s’augura. Crec que tindrà protagonisme en aquestes eleccions, i espero que el comportament responsable de la resta de partits farà que no tinguin més importància. A Espanya no hem tingut una extrema dreta fins ara perquè estava continguda al PP. I espero que tot torni al seu punt inicial, i que els populars moderin el discurs i no jugar a veure qui és més de dretes i més extremista.
En el Congrés dels Diputats ja hi va haver extrema dreta, amb Blas Piñar com a diputat.
Sí, i va passar pràcticament desapercebut. Espero que el discurs de VOX es vegi que no té viabilitat.
N’hi ha que diuen que l’independentisme ha provocat aquest ressorgir de la dreta més extrema…
Sí, crec que en part és així. Però no és l’única causa. Hi ha alguns d’aquestes extremistes que estan indignats i descontents amb com es prenen les decisions o del sistema elitista. També han trobat un enemic en el feminisme. El moviment feminista està molt mobilitzat per tota la sèrie d’intents d’apropiació que s’està produint per part d’algunes forces polítiques. I, a més, es troba molt des assistit perquè continua havent-hi violència masclista. És un moviment que té gran importància en el món. Tot això fa que moltes dones reivindiquin els seus drets i no estiguin disposades en transigir en res.
En quin moment creu que es troba Podemos?
Hi ha hagut tensions internes molt fortes, amb la qüestió de Madrid i d’altres comunitats autònomes. Això ha posat una crisi larvada, i ara han de composar la seva estructura dirigent. Amb la campanya electoral tot això s’ha acabat. Crec que hauran de replantejar-se com tenir una estructura dirigent més consolidada, i com refer l’aliança entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, però també els altres que han marxat. És una situació molt cridanera, en tan poc temps.
A què creu que es deu el fet que hi hagi una part de votants de Podemos que es mostrin decebuts amb el partit?
Crec que se sentin incòmodes perquè els seus líders s’han barallat. I també una certa decepció perquè tenien moltes expectatives, perquè a les eleccions del 2016 es pensaven que Podemos podia donar el ‘sorpasso’ i avançar al PSOE. Tot això ha generat que el seu electoral es pugui moure cap al PSOE, o mantenir-se.
Veu una solució política al conflicte català?
Solució no en veig. No veig una solució definitiva, crec que ha de passar molt de temps. Però cal començar a buscar resposta a aquest assumpte. El que cal és dialogar. Tots, no només els partits d’àmbit estatal, també amb les forces nacionalistes catalanes. I tampoc no té perquè haver cap problema en què existeixi un relator, per exemple.
Una possibilitat seria un referèndum pactat?
Cal resoldre aquesta idea que no pot haver un referèndum. Clar que es pot fer. No sé si només aquesta és la sortida, ni com s’hauria de plantejar, però es pot parlar també d’aquesta possibilitat.
Creu que el govern espanyol s’ha equivocat en la gestió de la crisi catalana?
Rajoy va capitalitzar la posició de no fer res. No va fer res pensant que els dirigents catalans cedirien, i que així ell guanyava. Però es va passar de voltes. Durant set anys no va fer absolutament res. Rajoy no va parlar amb Puigdemont, i el van trucar de la ràdio fent-se passar pel president català i va anar corrents a buscar el telèfon. Això va ser absolutament ridícul. El problema català l’ha creat, en gran part, el govern de Rajoy. Durant el seu govern es van fer una consulta i un referèndum a Catalunya. Si s’hagués assegut a parlar no haguéssim arribat a l’enfrontament terrible en què els catalans es poden haver sentir tan malament, i la resta d’Espanya també.
A què es refereix, a l’1-O?
Sí, i amb els crits d'”A por ellos”, que em semblen terribles. No és una situació normal, i tampoc ho és que hi hagi gent a la presó i durant tant de temps.
Vostè considera que són presos polítics?
No crec que siguin exactament presos polítics. Han comès una sèrie de delictes. Però crec que es podria haver intentat que no els cometessin. Se’ls ha posat en un escenari que pràcticament ho havien de fer. Hi ha una responsabilitat per part de qui els va portar fins allà. Però els culpables són ells, perquè evidentment ho van fer. El que sí que dic és que em sembla una aberració haver-los mantingut en presó tot aquest temps. Crec que es podrien haver pres mesures cautelars. Però alhora em sembla una irresponsabilitat per part de Puigdemont estar a l’estranger, perquè em sembla que no és responsable amb el que ha fet. No respon del que va fer i s’hauria d’haver quedat amb la resta de consellers.
Ara parlava del PP, però el PSOE també ha estat governant i tampoc ha fet res…
Ho ha intentat, però ha estat tanta la bel·ligerància que no li ha quedat més remei pràcticament. Pedro Sánchez no podia defensar-ho, perquè se li tiren a sobre els seus propis líders, com Felipe González o Alfonso Guerra, i els presidents de comunitats autònomes.
