Iriarte (EH Bildu): "Si Catalunya marxa, Euskadi es queda sense concert econòmic"

La cap de llista de la coalició abertzale per Guipúscoa assegura en aquesta entrevista amb 'El Món' que "la democràcia espanyola, tan devaluada, hauria de fer pensar als espanyols"

 

Maddalen Iriarte (Donòstia, 1963) és la cap de llista d'EH Bildu per Guipúscoa, després que Arnaldo Otegi fos inhabilitat. 'El Món' ha parlat amb ella una setmana després de les eleccions basques, que han deixat un Parlament amb una majoria clara a favor del dret a decidir: "En aquest tema sóc una mica escèptica, perquè també en l'anterior legislatura hi havia una àmplia majoria a favor del dret a decidir i no s'han donat passos efectius i eficaços", assenyala. Sobre el diputat que divendres va passar del PNB (28) a EH Bildu (18) -pel vot exterior i per la revisió d'una mesa a Bermeo-, Iriarte assegura que "és molt important anímicament, sobretot en un territori com Biscaia".

Divendres al migdia es va saber que el PNB perdia un diputat (es queda amb 28), que passava a EH Bildu (que en tindrà 18).

Sí, i això ens posa més en el centre del panorama polític perquè dificulta al PNB la seva majoria absoluta. A més, haver aconseguit aquest diputat, el cinquè a Biscaia, és molt important anímicament en un territori com aquest. EH Bildu sap que ha de treballar molt per entrar en les grans ciutats, sobretot a Bilbao, i el fet que hàgim aconseguit aquest diputat ens dóna molts d'ànims.

 

Com influirà això en les negociacions dels propers dies?

Nosaltres mantenim oberts tots els fronts de diàleg, tant amb el PNB i Elkarrekin Podemos com amb els altres partits polítics. No canviaran molt les coses, però sí serà més incòmode per als jeltzales formar un nou govern.

 

I la possibilitat de presentar un candidat a lehendakari?

Aquesta opció encara no l'hem analitzat. Però caldria parlar amb altres partits, perquè no es pot anar sense més a una candidatura a la lehendakaritza.

 

EH Bildu es va reunir dijous amb el PNB. Veu possible arribar a acords amb ells?

Va ser una primera reunió en la que es van analitzar els resultats electorals, tot i que encara no teníem els resultats definitius ja que no se sabia que els jeltzales perdrien un escó que passaria a EH Bildu. Però tots dos partits ens vam mostrar disposats a arribar a grans acords en aquesta legislatura.

 

Acords en quines matèries?

En aquelles en les que ens trobem més propers, com segurament serà autogovern i pacificació, perquè sabem que en temes econòmics o de justícia social pot haver-hi més diferències. Però en la reunió també vam establir que faríem tot el possible per arribar a pactes en totes les matèries en les que puguem trobar-nos en el camí. Tots dos partits ens vam entregar documents amb punts clau i vam quedar en estudiar-los, i segurament ens tornarem a reunir per anar concretant més coses.

 

En aquesta reunió van parlar amb el PNB del gran acord de país que proposa EH Bildu, també amb Podemos?

Amb el PNB bàsicament vam parlar d'ells i de les coses que podem pactar amb ells. Els d'Íñigo Urkullu han obtingut uns magnífics resultats en les eleccions i segurament no necessitin d'un acord tan global. Nosaltres hi ha moltes coses que creiem que podem pactar amb Podemos, com totes aquelles relacionades amb l'autogovern.

 

Les eleccions del 25 de setembre han deixat un Parlament basc amb clara majoria a favor del dret a decidir...

Sí, però a mi m'agradaria veure més amb detall què diu exactament Podemos sobre aquest tema. Jo sóc una mica escèptica, perquè també en l'anterior legislatura hi havia una àmplia majoria a favor del dret a decidir i no s'han donat passos efectius i eficaços. Així que caldrà anar veient a quins acords arribem.

 

La seva coalició tindrà com a prioritat fer efectiu aquest dret a decidir?

Nosaltres hem plantejat tres grans eixos i aquest n'és un: fer efectiu o donar els passos corresponents per fer-lo efectiu. Fem una lectura dels resultats més àmplia del que correspon exactament amb la comunitat autònoma basca, perquè mirem a Catalunya, i també a Escòcia i Irlanda. No podem perdre el moviment que hi ara. És possible que aquí haguem de fer altres lectures també. A més, durant aquests anys aquest tema ha estat molt aturat, i cal fer pedagogia, perquè ens hem instal·lat en el fet que aquí vivim molt bé, etc. Alhora hem d'estar pendents de si marxa Catalunya, ja que si això passa a Euskadi ens quedem sense concert econòmic, perquè Espanya no té diners. Nosaltres volem començar a donar passos ferms en aquest sentit, i a parlar amb els ciutadans, amb el PNB, etc.

Maddalen Iriarte, Jasone Agirre, Arnaldo Otegi i Miren Larrion | EH Bildu

 

El PNB necessitaria ara el PSOE i el PP per arribar a la majoria absoluta. Però els socialistes, aliats naturals dels jeltzales en els últims temps, pateixen una crisi brutal a nivell estatal.

 

Els socialistes arriben a aquest acord, si es que es produeix, molt minvats electoralment, i vivint una crisi sense parangó a l'Estat espanyol. Però la crisi no és d'ara, perquè des de la sortida de Zapatero que ja hi era present, tot i que en els darrers dies s'està demostrant que és molt profunda, i caldrà veure què passa en els propers dies.

 

Per tant, creu que aquesta crisi del PSOE afectarà inevitablement al PSE-EE?

Crec que l'ha d'afectar. A més, el PSE-EE ha obtingut uns resultats molt dolents, i crec que pot ser un soci innocu i que no podrà demanar gaires coses al PNB i, per tant, còmode. Com a euskaldun, m'hagués agradat que el PNB s'hagués enfadat molt per les coses que durant aquesta campanya electoral ha dit la candidata socialista, Idoia Mendia, en relació a l'èuscar. M'han semblat declaracions molt greus i crec que han vingut a dividir la societat. Penso que han fet una campanya irresponsable i imperdonable.

 

L'expresident espanyol socialista Felipe González va fer fa uns dies unes declaracions reconeixent que els socialistes mai havien tingut "pitjor resultat al País Basc, malgrat les coses que vam fer".

Això és precisament el que més em preocupa d'aquests dies del PSOE. Aquestes declaracions em semblen molt greus, però crec que no han escandalitzat a ningú. A l'Estat espanyol hi ha ministres, exministres, primers ministres o exprimers ministres, que diuen coses increïbles, com aquesta. Aquesta democràcia espanyola tan devaluada hauria de fer pensar als espanyols. A mi ja m'ha fet pensar, i el que jo vull és donar els passos per formar un Estat basc just, digne i democràtic.

 

El president de la Generalitat ha anunciat que en un any se celebrarà a Catalunya un referèndum. Què li sembla aquesta idea?

Crec que és una molt bona opció, perquè són els ciutadans els que han de decidir què s'ha de fer. Segurament no es podrà celebrar un referèndum pactat amb l'Estat espanyol, és molt difícil creure que això serà així. Però serà legal, tal i com va dir Puigdemont, perquè seran les institucions catalanes les que el dotin de legalitat. Euskal Herria està molt a prop del poble català mentre doni tots els passos que calguin.

 

Quin paper tindrà Arnaldo Otegi en el grup parlamentari d'EH Bildu?

No estarà en el grup parlamentari perquè no pot ser diputat, però hi ha moltes maneres perquè hi sigui, col·labori i treballi. Això s'anirà aclarint en els propers dies. Nosaltres l'escoltarem atentament sobre el que pensi que cal fer en el Parlament basc. Treballarem en equip.

 

Comentaris