Irene Rigau: “La voluntat del PSOE no és derogar la llei Wert pel que fa a la immersió”

Irene Rigau (Banyoles, 1951) va ser consellera d’Ensenyament entre el 2010 i el 2016, i el 2017 va ser inhabilitada per a càrrec públic per desobediència i prevaricació com a conseqüència de la consulta del 9N. En aquesta entrevista desgrana els perills que al seu entendre pot comportar la reforma educativa que impulsa Madrid pel que fa a la immersió lingüística, que es vota aquest dijous al ple del Congrés. 

La reforma educativa que impulsa el govern espanyol, coneguda com a Llei Celaá, ha generat discrepàncies importants entre ERC i JxCAT a Madrid. Els republicans consideren que l’esmena que han pactat amb el i el PP, que deixa clar que el castellà no és llengua vehicular a l’escola de territoris amb llengua pròpia, és un pas endavant en la protecció de la immersió lingüística. En canvi, JxCAT hi veu una porta oberta a imposar quotes de castellà a l’escola via decret. Quin és el seu posicionament com a exconsellera d’Ensenyament?

D’entrada, hem de recordar que amb la ‘llei Wert’ hi havia un acord entre totes les forces menys el PP i UPyD, que la llei es derogaria, perquè mai cap llei d’Educació de l’Estat havia parlat de la qüestió lingüística de Catalunya fins aleshores.

Semblava que la resta de partits tenien clar que aquesta matèria estava regulada pel Parlament de Catalunya a través de la LEC. Justament perquè tenim les competències en educació jo em vaig aixecar a la reunió amb el ministre Wert, perquè em negava a parlar de les hores de català que hi havia d’haver a nivell del ministeri. És una posició que havíem mantingut tots i que havia permès que cap llei educativa espanyola hi fiqués el nas.

La llei Celáa, impulsada pel govern del PSOE, en torna a parlar. Per què creu que els socialistes posen sobre la taula aquesta qüestió en aquests moments?

El PSOE va posar en el seu projecte de llei educativa que el castellà és la llengua vehicular, demostrant que la voluntat dels socialistes no és derogar la llei Wert pel que fa a la immersió. I a partir d’aquí, s’ha fet una operació de pacte PSOE-Podemos-ERC, que al meu entendre no beneficia ningú i en canvi perjudica la llengua catalana. Per què? Perquè a Espanya s’ha aixecat una gran polseguera i a Catalunya ha remogut un debat que no és real.

El text que ha de votar el Congrés dels Diputats aquest dijous deixa clar que el castellà no és llengua vehicular a l’escola dels territoris amb llengua pròpia. Quin perill hi veu? No és una via legal per blindar la immersió?

Això és el titular que ha venut la nota de premsa. Però el text que s’aprova és el perill: diu que ‘les administracions educatives garantiran als alumnes el dret a rebre ensenyaments en castellà i en les llengües cooficials en els seus respectius territoris’. Com que és molt evident que aquesta esmena no s’ha fet ni pels valencians, ni els illencs, gallecs o bascos, i tothom ha entès que s’ha fet per a Catalunya, aquest suposat dret a rebre ensenyament en castellà i en català no havia quedat mai recollit en una llei, i que no hi fos era la gran victòria contra la ‘llei Wert’, perquè el Tribunal Constitucional –febrer del 2018- ho va tombar.

Quin tractament ha de tenir el castellà a les aules catalanes?

El que sí que hem d’acatar i acceptar és que el castellà també és la llengua vehicular perquè les instàncies judicials ho han deixat clar. De fet, Catalunya sempre ha dit que la llengua normalment emprada és el català, i així ens evitàvem les discussions sobre si el castellà ho era o no. A partir d’aquí, s’ha generat un debat com si el castellà hagués desaparegut de la llei gràcies a aquest pacte, quan en realitat, per primera vegada s’estarà obligant a garantir l’ensenyament en castellà.

Amb la llei Celaá es retrocedeix en la protecció de la immersió?

No es retrocedeix, però no s’avança. El PP va fer un pas més fent que els pares que volguessin que els seus fills rebessin ensenyament en castellà a Catalunya la Generalitat els hauria de pagar l’escola, i això no ho fa el PSOE. Però sí que diu que s’ha de garantir l’ensenyament en castellà. A veure, si has de garantir l’ensenyament en castellà, en quina llengua ho fas? En castellà, doncs el castellà serà la llengua vehicular. Amb aquest articulat, que no s’ha posat a titular de la notícia, tenim que una llei espanyola reguli el tema lingüístic escolar a Catalunya, cosa que excepte amb la llei Wert, mai havia passat.

I a més, al meu entendre permet que, com que no posa administracions autonòmiques sinó ’administracions educatives’, el ministeri també ho és i podria dictar una norma fixant un mínim de castellà a les aules. I hem entrat de ple allà on no volíem entrar, que ens diguin en quin percentatge hem de fer castellà a l’escola. La filosofia de la Generalitat i de la Llei Educativa de Catalunya (LEC) ha estat sempre que, per aconseguir el ple domini de les dues llengües, el centre decideix en quin moment en reforça una o l’altra. I si a l’ESO fas una assignatura en castellà per reforçar, fantàstic, però la llengua majoritàriament emprada és el català i no un percentatge cada any en castellà, que aquest és el perill que hi ha si el ministeri ho demana o els pares volen exercir aquest suposat  dret.

Sincerament, no puc entendre que una força independentista vulgui presumir que el Congrés de Diputats blindi el model d’escola catalana, perquè el model es blinda al Parlament de Catalunya. I si un dia el Parlament canvia de composició, ens haurem d’adaptar.

Hi ha escolars a Catalunya que no dominen el castellà i sí el català?

No! I us diré més, quan els nens fan primària i són de família i entorn catalanoparlant, tenen poca fluïdesa en castellà. Però quan acaben l’ESO el domini del castellà normalment és molt superior al del català, per la pròpia impregnació de l’entorn. La llengua que està amenaçada és el català, però s’ha creat un discurs d’Estat que sembla que la llengua amenaçada a Catalunya és el castellà.

En aquesta construcció del discurs del castellà amenaçat a les aules catalanes, hi veu diferència entre el PSOE i el PP?

No, perquè el PSOE va posar en aquest articulat de la llei Celaá la mateixa línia que pretenia imposar Wert, i a mi em fa pensar que si l’objectiu del PSOE és imposar aquestes quotes de castellà, si li donem l’oportunitat que ho faci ho pot fer. ERC diu que les administracions educatives són les autonòmiques, però si és així per que no es posa així? Perquè a la llei ja hi ha altres articles que parlen de les administracions autonòmiques… Hi ha una operació mediàtica de difondre un relat que no coincideix amb el redactat del text que s’aprovarà. De fet, el més lògic és que ERC hagués buscat un acord conjunt amb JxCAT, la CUP, el BNG i altres forces sensibles a les llengües pròpies. Per què ERC ho ha fet amb Podemos i el PSOE?

Per què?

Ho ha de respondre ERC. Però en tot cas, per alguna raó la unitat en els temes de llengua al Parlament de Catalunya no s’ha traslladat al Congrés.

De fet, la immersió era un pilar de consens fins i tot amb el PP. Fins que va arribar Cs i va convertir la lluita contra la immersió en la seva causa principal.

Exacte, però Cs també errava el tret. Amb la immersió és fa tot en català només per un període de temps, perquè el nen tingui el domini oral del català abans de passar al domini escrit. Si el nen ja és d’entorn català, el que es fa majoritàriament és que l’escola ensenya en català i introdueix el castellà i l’anglès, i si es creu convenient, com fan moltes escoles, es fa una altra matèria en castellà per reforçar. Per tant, el castellà ja és llengua vehicular a Catalunya. El que sí que cal és que sigui cada centre que, d’acord amb la seva realitat lingüística, busqui l’estratègia necessària per aconseguir el domini de les dues llengües en acabar l’escolarització. De debò algú pensa que aquest article de la llei Celaá –la disposició addicional 38a- s’ha fet perquè el PSOE pateix perquè els gallecs no tenen el ple domini de les dues llengües, o els bascos o els valencians o els illencs?

Així com el PP i Cs voldrien liquidar la immersió, creu que el PSOE també ho vol?

No, jo crec que el PSOE vol flexibilitzar la immersió, com va dir la diputada Eva Granados (PSC), però no perquè el castellà no sigui present a les aules, que mai no havia estat tan present. A hores d’ara tenim un entorn plurilingüe que si no es gestiona bé pot perjudicar el català.

‘Flexibilitzar’ la immersió pot tenir sentit pedagògic?

No, la immersió no es flexibilitza. Si tu vas al Regne Unit a fer un curs d’immersió d’anglès, no ho fas una mica en castellà oi? La immersió ha esdevingut una expressió que no respon a la realitat, perquè el model és una escola catalana que utilitza la immersió com a metodologia. Tu no pots flexibilitzar la metodologia, pots establir un percentatge d’hores en català i en castellà, que és el que nosaltres sempre havíem blindat i el que voldria Ciutadans.

Cs ja no reclama el trilingüisme a les escoles perquè ja el tenim. Tenim el tronc comú en català i matèries en anglès i en castellà. En definitiva, des que Catalunya va guanyar davant del Constitucional -2018- que la llei Wert no pogués regular una part de l’escola catalana, que hi havia pau. Per què hem hagut de tornar a activar un tema on només hi tenim les de perdre?

A qui li pregunta?

Al PSOE i a ERC. El PSOE té uns interessos i ho entenc, però ERC? Per què no ha volgut fer un front català? Algú creu que el castellà deixa de ser llengua vehicular a Galícia? Allò que genera doctrina és el redactat del text legal i no pas un titular interessat a la premsa.