En plena polèmica per la tèrbola relació entre el suposat cervell dels atemptats gihadistes del 17 d’agost, l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, s’han difós les dades dels empresonats per radicalisme islàmic així com residents espanyols que fan de combatent a Síria i Iraq a les files de l’ISIS.
Segons les xifres oficials del Ministeri de L’Interior ha facilitat al congressista d’EH Bildu, Jon Iñarritu, més de 240 persones de nacionalitat espanyola o residents a Espanya s’han desplaçat a les zones en conflicte, especialment a Síria i l’Iraq, per unir-se a les organitzacions terroristes que hi operaven, identificats internacionalment amb el nom de “Combatents Terroristes Estrangers” (CTE).
Interior també calcula aproximadament, que sobre un 27% d’aquests CTE existeixen indicis que podrien haver mort i gairebé un 20% hauria retornat a Espanya o a altres països. Del total d’CTE, al voltant d’un 20% tindrien la nacionalitat espanyola, amb percentatges similars pel que fa a morts i retornats. A la llista consolidada de CTE no s’inclouen menors d’edat inimputables ni els familiars.
Per altra banda, segons les mateixes dades el nombre de presos de gihadisme s’ha doblat en encara no deu anys. En aquest sentit, el ministeri informa que a 31 desembre de 2009 hi havien 62 presos per gihadisme en centres penitenciaris espanyols. Una dada que s’ha més que duplicat en menys de deu anys en l’última estadística, amb un total de 129 a 31 de desembre de 2018. Al 2017, n’hi havia 150.
Pel que fa als presos per delictes comuns estan radicalitzats en l’islamisme a les presons espanyoles, la xifra ha passat a ser de tres dígits en set anys. Així a finals de 2011 l’Estat tenia controlat 71 presos comuns que van mostrar indicis de radicalització, activitats “proselitistes” o contactes amb organitzacions de caràcter islàmic. Aquesta dada es va incrementar fins a 125 a 31 de desembre de 2018.
