Catalunya, zona de perill. Per tant, els agents del Cos Nacional de Policia i els membres de la Guàrdia Civil podrien optar a cobrar un plus permanent si hi són destinats. Concretament, un complement salarial similar al que només cobren els membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat destinats a Euskadi, Navarra, el Condado de Treviño i La Puebla de Arganzón i que es defineix com “plus de zona conflictiva”. Així ho recull un informe “confidencial i reservat” del ministeri de l’Interior per avaluar la reclamada “equiparació salarial” entre policies. Un estudi que demana la revisió del plus per incoporar-lo a Catalunya.
L’informe, que va ser lliurat al diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu, i al que ha tingut accés El Món, recull les actes i les conclusions de les reunions amb diverses unitats policials, comandaments i sindicats amb els consultors d’Ernst and Young. En l’apartat 6 d’aquest document, titulat “Mesures d’eficiència. Revisió del pagament per zona conflictiva”, es defineix la història del complement i la realitat actual que contempla la possibilitat d’integrar-lo als efectius que treballen a Catalunya.
La part de l’informe que estudia el plus de zona conflictiva i com s’hauria de revisar per aplicar-lo a Catalunya Quico Sallés
Aquest plus a la nòmina va ser aprovat el 29 d’agost de 1980 pel Consell de Ministres presidit aleshores per Adolfo Suárez amb el nom de “complement per zona conflictiva”. Era una retribució de naturalesa salarial per compensar el risc de guàrdies civils i policies tenien per treballar a Euskadi i Nafarroa. Posteriorment, aquest dret també es va reconèixer als membres dels dos cossos que treballaven al Condado de Treviño i a La Puebla de Arganzón, que, tot i estar sota administració de Burgos, estan ubicades dins la província basca d’Araba, i per tant, els agents patien les “mateixes vicissituds professionals”.
Ara bé, la consultora constata el canvi que ha viscut Euskadi i el contraposa a la situació que actualment viu Catalunya. “Sense que la present prestació de serveis de consultoria”, remarca l’informe, “pugui a entrar a valorar l’actual perillositat o penositat especial en alguna de les seves unitats, centres o destinacions del País Basc o Navarra, sí s’ha posat de manifest en les diverses reunions mantingudes, i és latent el canvi significatiu viscut en aquest territori, en particular en relació al terrorisme”.
En aquest marc fa la comparació amb la situació de Catalunya. “Així mateix se’ns ha posat de manifest l’especial particularitat que suposa pels cossos i forces de seguretat de l’Estat treballar en la comunitat autònoma de Catalunya, en particular per sectors polítics i socials, que fa que sigui un dels destins menys demandats de l’Estat tant al Cos Nacional de Policia com a la Guàrdia Civil”, conclou l’informe.
En aquest sentit l’informe “considera rellevant la revisió de la retribució complementària de caràcter especial a percebre pel personal que desenvolupi un lloc de treball amb característiques singulars de perillositat o penositat especial i, en particular, el que es percep per zona conflictiva”. D’aquesta manera, els consultors d’Interior proposen reformular el complement fins i tot per incorporar els policies i guàrdies civils destinats a Catalunya. De fet, els efectius del CNP ja han tingut un plus específic per haver treballat a Catalunya. Tal i com va avançar El Món, en concret 6.000 membres del cos es van repartir 21 milions d’euros per intentar aturar el referèndum del Primer d’Octubre i controlar l’aplicació del 155.
Actualment, el plus de zona conflictiva suposa 14,94 milions pels efectius del CNP, el 0,71% de la nòmina policial; i 28,52 milions d’euros pels membres de la Guàrdia Civil, un 1,21% de la massa salarial del cos. Les policies que cobren aquesta percepció és de 1.927 i, de Guàrdies Civils, 3.500.
Portada de l’informe per a la Secretaria d’Estat d’Interior on s’informa de les retribucions dels policies Quico Sallés
