El Tribunal Suprem ha ratificat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que condemnava a un any i mig d’inhabilitació i 30.000 euros de multa el president de la Generalitat, Quim Torra. La decisió eleva a tres els presidents catalans inhabilitats pel poder judicial en quatre anys, després d’Artur Mas i Carles Puigdemont. La sala d’apel·lacions que ha estudiat el recurs de cassació defensat el passat 17 de setembre a Madrid ha decidit no acceptar cap de les qüestions prejudicials reclamades ni els arguments de la defensa dels lletrats Gonzalo Boye i Isabel Elbal.
Els magistrats del Suprem, per unanimitat, entenen i determinen que la condemna de Torra no retalla la seva llibertat d’expressió. En aquest sentit, contraposen l’obediència deguda que han de tenir els autoritats a la Junta Electoral Central. Amb aquesta decisió, el tribunal estableix que la JEC és, sense cap mena de dubte, l’autoritat superior que requereix el Codi Penal per considerar que hi ha hagut desobediència.
De fet, ratifica que va desobeir de forma “contumaç i obstinada” a la Junta Electoral Central, “encarregada de vetllar per la neutralitat dels poders públics en les eleccions”. Així mateix, destaca que Torra és lliure de fer les manifestacions i actes que reflecteixin la seva identitat política, però no de desobeir a l’òrgan constitucional encarregat que els processos electorals siguin nets. D’aquesta manera, els magistrats estimen que la conducta del president Torra vulnerava la neutralitat exigida a les administracions públiques en aquests processos.
El Suprem, en sentència dictada per unanimitat, desestima el recurs de Torra i confirma íntegrament la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 19 de desembre de 2019. La sentència ratificada condemnar a 1 any i mig d’inhabilitació especial tant per a l’exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d’àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, com per a l’exercici de funcions de govern, en els àmbits local, autonòmic i de l’Estat.
En la sentència, el Suprem destaca que l’àmbit del recurs “no és l’exhibició de determinats símbols o pancartes d’una determinada opció política, sinó la seva utilització en períodes electorals desobeint el que disposa la Junta Electoral Central que, en l’exercici de les seves funcions garanteix la transparència i objectivitat dels processos electorals, va prohibir la seva utilització, amb vulneració del principi de neutralitat a què s’han de subjectar les administracions en general, contravenint ordres expresses d’aquella Junta Electoral “.
Un camí jurídic
La decisió de la sala penal, presidida pel magistrat Andrés Arrieta, amb Juan Ramon Berdugo com a ponent encarregat de redactar la sentència, ha trigat pràcticament el termini de deu dies marcat per la Llei d’Enjudiciament Criminal per resoldre aquest tipus de recursos. Amb la inhabilitació de Torra comença un camí per rellevar la primera sindicatura de Catalunya que implica al Parlament. D’entrada, però, encara que la sentència s’hagi fet pública i la rebi el procurador de Torra no serà efectiva fins que el Suprem, com a instància que ha vist el recurs, la trameti al tribunal sentenciador.
Serà el TSJC qui l’haurà de comunicar a Torra personalment i en aquell moment quedarà cessat per inhabilitació immediatament, de manera que s’activarà el mecanisme que fa que el vicepresident, Pere Aragonès, el substituirà en les seves funcions fins que s’esculli un nou president en unes eleccions, ja que sembla clar el pacte perquè cap formació independentista presenti cap candidat per investir-lo directament i les altres forces no tenen prou diputats. Aquestes conseqüències de la inhabilitació s’aplicaran immediatament, però després caldrà donar-hi forma jurídica amb un reial decret de cessament redactat pel govern espanyol i firmat pel president Pedro Sánchez i Felip VI, com a cap d’Estat. El decret es publicarà al BOE i al DOGC. I aleshores el vicepresident podrà convocar el Govern en ple, que serà qui signarà el decret català de substitució.
De tota manera, poden passar hores o dies fins que el Suprem notifiqui la sentència al TSJC: en el cas d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N van passar cinc setmanes, però no es preveu que aquesta vegada s’allargui tant.
Tanmateix encara hi ha un altre factor a tenir en compte. Fonts de la defensa asseguren a El Món, que demanaran un aclariment i, posteriorment, un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. Un recurs que implica reclamar com a mesura cautelar la suspensió de la pena d’inhabilitació fins a la resolució del fons del recurs. Això obriria la porta a allargar la legislatura i allunyar la convocatòria d’eleccions.
Els arguments del Suprem
Els magistrats del Suprem, després de la deliberació, entenen que Torra va cometre una desobediència a la suposada autoritat de la Junta Electoral Central (JEC) per no despenjar una pancarta de la façana del Palau de la Generalitat on s’hi llegia “Llibertat presos polítics”. El recurs insistia als magistrats que la JEC no era una autoritat entesa com el Codi Penal determina el delicte de desobediència, però aquest argument de la defensa ha sigut desestimat. Els magistrats tampoc consideren que s’hagi conculcat cap dels drets fonamentals del president Torra, com al·legaven en el recurs els lletrats de l’ara ja condemnat.
