Dia 14. És un dijous. Mal dia. La xifra de morts arran de la crisi del coronavirus a l’Hospital d’Igualada s’enfila a 50. Mig centenar de vides que radiografien la duresa del brot a la Conca d’Òdena. Una crisi social de primer ordre. La xifra de positius és de 395. En Cisco Vilaprinyó, periodista igualadí, insisteix en la xifra: “La mitjana de víctimes mortals a la Conca d’Òdena és de 75,8 per cada 100.000 habitants; a Catalunya, 11,5”. L’algoritme és concloent. Enmig de tot això, emergeix una batussa política que té com escenari el confinament de la Conca. La Generalitat el vol endurir. Madrid s’avè a allargar-lo però no elevar-ne el grau. I això permet que l’actual aturada sigui massa esponjosa. Alguns veïns, fins i tot, veuen que no tot és culpa de Madrid. En tot aques entramat, el Polònia, la catarsi televisiva política setmanal, s’ha fet en part a Igualada. L’humor traspassa el check point dels Mossos. I la bona notícia també: hi ha hagut un extubat.
La jornada ha acabat amb un BOE extraordinari amb què el ministre de Sanitat, l’exalcalde de la Roca del Vallès, Salvador Illa, perllongava 15 dies més el confinament. Una decisió després d’un estira i arronsa maldestre entre els líders de Barcelona i Madrid. Fins i tot, el portaveu científic espanyol, l’epidemiòleg Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes espanyol, mostrava els seus dubtes que “el confinament d’Igualada tingui un impacte significatiu”.
La situació ha esverat a l’alcalde, Marc Castells, que en la seva roda de premsa diària, ha tornat a demanar empara pel teixit laboral de la Conca. En aquest sentit, ha tornat a remarcar la necessitat que els afectats pel pla PROCICAT, els confinats, tinguin reconeguda d’una vegada la “baixa laboral”, per “contingència professional”. L’alcalde demanava decisions clares. En Toni Florido, hàbil analista de les estratègies de defensa, resumia la situació en un tuit molt interessant. “Que una decisió com el confinament total d’una part de Catalunya depengui del govern de Madrid em fa pensar en una anècdota d’Israel: “En una reunió del Tsahal hi ha un general, un capità, un sergent i un soldat. Qui serveix el cafè? Qui estigui més a prop de la cafetera”, resumia gràficament.
Però no tothom ho veia igual. Poble actiu, la candidatura municipalista d’Igualada de l’esquerra feina advertia al Govern que hi havia una escletxa per actuar, al marge de la decisió de Madrid. La fórmula tancar els check points i només permetre els serveis essencials. El periodista igualadí Bernat Ferrer ho resumia en el concepte #confinafake. “Més enllà del típic ‘Madrid ens maltracta nyinyinyi’, els Mossos poden impedir el pas de tota mercaderia no essencial, forçant així la fi d’activitat econòmica no-essencial”, feia córrer a través de les xarxes amb preguntes al president Quim Torra, i les conselleres de Sanitat i Empresa, Alba Vergès i Àngels Chacón. Comença a aixecar la veu un sector que clama per tots moros o tots cristians. Si les empreses continuen treballant per manca d’ampara legal, el confinament perd eficàcia. A tot això, s’esbombaven possibilitats com l’apuntada pel jurista Quim Gonter d’aplicar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals per obligar a tancar indústries que no garanteixen o no poden garantir la salut de treballadors, clients i proveïdors.
Al marge d’aquesta baralla, la vida insisteix a buscar camins en aquest atzucac. L’exemple és que el Polònia s’ha negat a confinar-se. En Santi Vidal, un dels muntadors del programa, ha pogut fer part de la feina des de la capital de l’Anoia. “Vaig viure l’aventura d’anar al check point, vestit com Darth Vader, a buscar un ordinador per poder treballar des de casa”, detalla en Santi. El productor li va deixar a la cuneta i ell, pocs segons després el va recollir. “No vaig poder ni saludar al company amb qui faig café cada dia a la feina”, comenta resignat. “Què hi farem, nano, a sobre de tot el que està passant només ens faltaria deixar de riure”, alerta. Té raó.
