El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha desitjat aquest diumenge que la reunió de la Comissió Bilateral que se celebrarà el proper dimecres serveixi per crear grups de treball Estat-Generalitat sobre diversos temes i que puguin dissenyar “acords concrets” de futur entre les dues administracions. Segons ha dit, Iceta considera “un encert” l’acceleració de la Comissió justament per posar en marxa aquests grups de treball i que “a la propera reunió ja s’arribi a acords concrets”. Per a ell, aquesta trobada servirà com a presa de contacte entre les dues administracions després de set anys de “falta de diàleg” i també podria posar els fonaments de futurs acords entre la Generalitat i el govern de Pedro Sánchez.
Sobre els temes a tractar, Iceta ha acceptat que la Generalitat vulgui parlar tant del referèndum d’autodeterminació com dels presos polítics catalans, però també ha recordat que no es farà cap grup de treball per abordar aquests temes: “saben”, ha dit, “que és un punt en el qual no hi haurà acord. Iceta ha aprofitat per recordar que l’ordre del dia de la Comissió és molt més extens i inclou assumptes com el finançament les infraestructures, l’educació i les millors maneres de desbloquejar les lleis socials que el Parlament català va aprovar la legislatura passada i que el govern del PP va impugnar davant del Tribunal Constitucional. El socialista ha considerat que “hi ha marge” per a la recuperació d’aquestes lleis algunes de les quals, com la de Pobresa Energètica, van ser aprovades amb el vot favorable dels diputats del PSC. Segons ha plantejat, hi ha dues vies per fer-ho: que el govern de Sánchez retiri els recursos presentats o bé que el Parlament reformuli les lleis ajustant els problemes de legalitat que hi podria haver. Iceta ha recordat que, en cas de conflicte de competències Estat-Generalitat, sempre es planteja un “procediment de negociació” per impedir que la qüestió arribi al TC. Ara, espera que els dos governs recuperin aquesta voluntat de diàleg que, amb el govern de Rajoy, no va existir.
El líder socialista ha aprofitat per remarcar altres diferències entre el govern del seu cap de files a Madrid i el de Mariano Rajoy. Tot i que ha deixat molt clar que Moncloa mai no avalarà l’autodeterminació de Catalunya, també ha remarcat que Sánchez reconeix la situació a Catalunya com “un problema polític que necessita una solució política” i que es desencallarà votant una reforma legal, no pas un referèndum d’independència. Així, Iceta ha parlat d’una hipotètica “reforma en paral·lel de l’Estatut i la Constitució” ja que, si l’autogovern català s’ha d’ampliar, no ho pot fer sobre el buit sinó sobre una reforma de la Carta Magna que permeti un millor encaix. Aquesta proposta, ideat per un grup de catedràtics liderats per Santiago Muñoz Machado, demana als partits catalans un consens intern important, ja que una reforma d’aquest tipus necessita una majoria de dos terços del Parlament.
Quan s’acabin les vacances, el Govern haurà de començar a negociar els pressupostos del 2019 si vol presentar-los a temps. Sobre aquest assumpte, Iceta no ha exclòs el PSC d’una possible negociació, afirmant que es pot comptar amb el seu partit “sempre, per al que sigui”. Tot i això, ha retret a la Generalitat que no sembli gaire pendent d’aquest assumpte i també ha advertit que els socialistes no negociaran uns pressupostos enfocats a “restablir la República” que va ser proclamada el 27-O. Si s’ha de negociar, el PSC reclamarà a l’executiu català un esforç més gran per revertir les retallades del govern d’Artur Mas i compromís amb la despesa de salut i educació, la renda garantida de ciutadania i polítiques a favor de l’economia productiva i la indústria. Iceta ha descartat la convocatòria d’eleccions catalanes a la tardor i afirma que el seu partit s’està centrant en les municipals, on descarta sumar-se a la candidatura de Manuel Valls per a l’ajuntament de Barcelona. Iceta considera que el pla de Ciutadans parteix d’un plantejament equivocat, com és supeditar la campanya municipal en termes sobiranistes, “situar la batalla política de Barcelona com una fitxa més de la gran batalla per a la independència”.
