El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha explicat aquest dimecres al Parlament que el seu Departament ha ampliat els diferents programes de suport a les víctimes de violència de gènere en el marc de la crisi de la covid-19. “El confinament ha salvat vides, però en l’àmbit de la violència masclista ha estat un drama”, ha afirmat, subratllant que moltes dones assetjades han hagut de conviure amb els assetjadors. Per això ha explicat que s’ha volgut donar resposta a aquesta situació habilitant tres nous SIE (Servei d’Intervenció Especialitzada) que permeten doblar els que hi havia, de vuit a setze.
El Homrani ha detallat les línies mestres de l’actuació del seu Departament durant la pandèmia del coronavirus al ple monogràfic que el Parlament celebra sobre la qüestió, i després de tenir un record per a les víctimes i els treballadors que han estat “a primera línia” ha explicat que s’han hagut d’adaptar “amb la màxima rapidesa” a una situació “de gran complexitat social” per minimitzar l’impacte de la crisi. El cas de les dones assetjades és un dels que ha explicat, però també ha detallat que s’han ampliat línies d’ajut per a persones que han quedat a l’atur o per al sector de la salut mental, per exemple, on, segons les seves dades, el 90% dels equipaments han fet Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). Per a aquest sector s’ha habilitat una línia d’ajut específica de 75 milions d’euros, perquè “no volem que els ERTO es converteixin en ERO”.
També ha detallat plans d’ajuts per al lleure, perquè els nens “es mereixen” fer colònies a l’estiu després del confinament, o per a l’anomenada “economia informal”, que ocupa persones vulnerables sense capacitat d’estalvi que d’un dia per l’altre es van veure sense ingressos. Finalment, El Homrani ha defensat el sector públic i ha afirmat que “mai com ara hi havia hagut tanta gent cobrant de l’administració”, bé sigui perquè hi treballa o perquè està afectada per algun tipus d’expedient laboral. Això, ha afegit, significa que “s’ha de ser molt valent” per reactivar l’economia, i ha apostat per fórmules keynesianes i perquè l’administració pública sigui motor d’impuls per a la iniciativa privada.
