És un símbol de la política municipal d’ERC. S’anomena Pere Prat i va ser l’alcalde de Manlleu, el segon municipi d’Osona, des del 2003 a 2015, amb majories absolutíssimes. De fet, va ser un dels poquíssims alcaldes que va aguantar la gran patacada d’ERC les municipals del 2011. L’aleshores líder del partit, Joan Puigcercós, el posava d’exemple del que havia de ser l’Esquerra integradora, pactista i municipalista i com un model de gestió. Manlleu, una ciutat trasvalsada per sotrac de la immigració ràpida i per la crisi econòmica la gestionava un alcalde independentista que el seu lema era “molta feina i poca fressa”.
Però Prat ha decidit aquesta setmana estripar el partit. Una decisió que va prendre a principis de setmana i que aquest dijous va fer pública a través d’un comunicat. Un document amb què anuncia que estripa el carnet per al “desavinença personal de fa temps amb persones de la direcció del partit”. Després de 33 anys de militància estripa el carnet tot i que assegura que el seu partit continuarà essent ERC.
La decisió de Prat s’emmarca en la crisi que s’està vivint a les comarques d’Osona i el Lluçanès amb la direcció comarcal de la formació republicana. Una situació que comença a tenir aires de vendetta siciliana entre els veterans d’ERC a la zona, que han mantingut les alcaldies des de fa anys, els càrrecs territorials i les bases i, de l’altra part, el ferro de l’actual direcció. Com exemple, l’extravagant expedient disciplinari que van obrir el diumenge al vespre, amb l’aval de Lluís Salvadó, a un altre històric com l’etern alcalde d’Olost del Lluçanès, exdiputat al Parlament de Catalunya i relator de la Llei d’Educació de Catalunya, Josep Maria Freixenet, pel procés de selecció del gerent del Consell Comarcal.
Una decisió que ha sollevat el gruix de militants i càrrecs electes de la formació. De fet, la marxa de Pere Prat és la rèplica més directa i sonada a aquesta decisió. Tot i els bons resultats electorals en general a la comarca, ERC va patir un fracàs electoral de primeríssima magnitud a les dues capitals comarcals. A Vic, amb Maria Balasch de candidata, el seu fiasco electoral va servir per conventir-la en presidenta regional arran de la seva amistat amb Marta Rovira. I a Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, de facto secretari d’organització d’ERC, va perdre l’alcaldia arran de no respectar un acord de primàries que va obrir un cisma en el partit. La seva número dos va liderar una plataforma independent que amb dos regidors és la part fonamental del govern del municipi.
Estem molt agraïts de seguir tenint de ben a prop a una persona que ha treballat durant tants anys per la nostra ciutat. ? pic.twitter.com/78lqkBcdzp
— Esquerra Manlleu (@EsquerraManlleu) May 14, 2020
