Gonzalo Boye, l’advocat de Josep Lluís Alay, el cap de l’oficina del president Carles Puigdemont, investigat en la causa Volhov, ha presentat un dur recurs d’apel·lació contra una interlocutòria de la que s’ha assabentat per la premsa, perquè encara no li ha estat notificada. Un escrit amb què l’advocat fins i tot li demana al jutge Joaquín Aguirre, titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona que dirigeix la instrucció, que “respecti les formes” i faci el favor de “respectar els drets fonamentals”. De fet, li recorda al magistrat que “l’ordre constitucional encara està en vigor”.
El recurs està presentat contra una resolució que denega la petició d’Alay d’obrir una peça separada per revelació de secrets i vulneració de drets arran que va ser sotmès a unes escoltes de caràcter “privat” i “íntim” i es va trencar la cadena de custòdia apareixen a la premsa. Una negativa que l’advocat, i citant les informacions periodístiques, es fonamenta en què el seu client té una dimensió pública i que el jutge no ha de perquè fer de censor del que es grava o el que no.
La resposta de Boye no està per brocs i en 10 pàgines repon als arguments del jutge per “ordre d’aparició, no de gravetat, que és quelcom que no correspon determinar aquesta representació i defensa”. Així defensa la legitimitat per ser perjudicat en el cas d’Alay, en tant que ha estat objecte d’una “investigació prospectiva”, se l’ha geolocalitzat, se li han incautat els telèfons i se li han adoptat mesures restrictives de drets com l’entrada i escorcolls de domicili i despatx. “Evidentment la resolució recorreguda incorre en els mateixos vicis que la present causa i estem davant d’una palmària vulneració de drets fonamentals”, conclou Boye.
L’advocat també carrega contra el dubte expressat pel jutge sobre la consideració de la causa com a secreta. En aquest sentit, Boye l’acusa de “desconeixement de la normativa vigent i que afecta aquest i a qualsevol procediment penal que es vulgui mantenir dins l’àmbit propi d’un estat democràtic i de dret”. De fet, li recorda que qualsevol causa és secreta fins que s’obre el judici oral, en base l’article 301 de la Llei d’Enjudiciament Criminal.
Boye també carrega contra la forma d’expressar-se del jutge. “En primer lloc, partim per les formes i, des de ja, sol·licitem que s’abstingui de dirigir-se a aquesta defensa pel seu cognom perquè el ritual, el processal, allò correcte i professional és referir-se, com a molt, a “la defensa “, a” la representació “, però sense individualitzacions que posen en seriós dubte la imparcialitat del jutge a qui des del començament ha tractat amb tot el respecte del món”.
Censor del 76 o del 78…
El lletrat d’Alay també utilitza la ironia en el seu raonament, i replica al jutge que nega que hagi de limitar les filtracions perquè “no és un censor de 1976”. “És evident que està lluny del nostre desig que aquest jutge, ni cap altre, exerceixi una funció de censor, el que pretenem és que aquest jutge compleixi amb la seva funció tutelar i ho faci dins d’el marc legal vigent, així com sota els principis constitucionals que sembla reivindicar sense aplicar”, remarca. “En qualsevol cas”, continua,”la data més correcta per fixar un trencament -si més parcialment, amb la legalitat preconstitucional podríem fixar-lo amb la promulgació de la Constitució de 1978 i no el 1976 com reclama el jutge … però no és qüestió de discutir de dades sinó de drets”.
En aquesta línia, l’advocat també carrega contra l’argument del jutge que sostè que si dues persones enraonen d’afers públics ja no és una conversa íntima ni privada. “El que dues persones tractin d’afers de naturalesa pública no converteix aquesta conversa ni en un indici de criminalitat ni la desproveeix de la protecció constitucional pròpia del secret de les comunicacions”, argumenta. “És clar que és íntima qualsevol conversa en la qual dues persones parlen sobre qüestions polítiques i la pobresa argumentativa per desproveir aquestes converses de la protecció constitucional bé explica el cúmul d’irregularitats que, al menys en matèria de drets fonamentals, afecten el present procediment”, retreu el lletrat. En definitiva, l’acusa d’actuar de manera “preconstitucional”.
Després de la defensa argumental per tal que el jutge obri una investigació per les filtracions de les converses, Boye remata l’escrit carregant els neulers pel fet que encara no li ha estat notificada la resolució. “En qualsevol cas, no aconseguim sortir de la nostra sorpresa perquè en el seu moment vam plantejar la necessitat d’aclarir uns fets i de garantir uns drets, específicament els que afecten al meu representat, el que no podíem preveure era que es resolgués en una resolució que, a més, només ens fos notificada a través de diversos mitjans de comunicació que, per cert i després de comprovar-ho en les diverses normes d’aplicació, no apareixen com a vies de comunicació entre els jutjats i les parts processals”.
1 
