La guerra de jutges i fiscals afecta al judici de Trapero

El fiscal Carballo, adversari de Delgado, demana temps a l’Audiència Nacional per elevar a definitives les conclusions de la seva acusació

Una fiscalia en batussa i una batalla fraticida per presidir el Consell General de Poder Judicial. Tot això i molt més planeja sobre el judici a la cúpula d’Interior que se celebra a l’Audiència Nacional. El detall que mostra aquesta guerra és la darrera petició del ministeri fiscal al Tribunal de Concepción Espejel per tal que li donés quatre dies per elevar a definitives les conclusions del judici. Una demanda inèdita que ni tan sols es va veure en un judici molt més complex com el judici del Tribunal Suprem contra els presos polítics.

 

La decisió d’atorgar aquests quatre dies més ha passat desapercebuda a la vista de la quantitat de canvis en el calendari de la vista oral. En principi, aquesta setmana entrant no estava habilitada, però el Tribunal va decidir celebrar la vista per acabar els testimonis i la prova documental. Un cop superada la fase, el ministeri fiscal havia d’elevar les seves conclusions a definitives.  És a dir, anunciar si manté l’acusació per rebel·lió o bé conclou que s’ha de reduir a sedició o a un altre delicte o bé decidir que no hi ha delicte. A partir d’aquí es deixava pràcticament una setmana a les defenses per preparar els seus informes de valoració de la prova.

Els Tinents Fiscals de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira, en una de les sessions

Els Tinents Fiscals de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira, en una de les sessions

Carballo vs Delgado

 

Però el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo i el fiscal Pedro Rubira van sol·licitar al Tribunal un termini per poder preparar aquest canvi de conclusions.  Espejel va cedir i ara ha habilitat el dilluns dia 16 de març per només la mitja hora, a tot estirar, que duraria aquest tràmit del ministeri fiscal. Els informes de les parts no es presentaran fins la setmana del 23 de març. Així Carballo tindrà 4 dies per intentar consensuar el seu criteri davant la seva adversària, la Fiscal General de l’Estat, Dolores Delgado que segurament li farà gruar una rebaixa del tipus de delicte. L’animaadversió entre tots dos també es consolida arran d’un cas on els Mossos van ser clars protagonistes: els atemptats gihadistes a Barcelona i Cabrils.

 

 

Aquesta situació és fruit de les decisions judicials i polítiques dels darrers mesos. Delgado era la fiscal de l’Audiència Nacional encarregada de la lluita contra el gihadisme. De fet, n’era la cordinadora. La seva desimboltura i protagonisme en casos on l’acusació se’n va sortir, li van permetre assolir el juny de 2017, la plaça de Fiscal Portaveu de l’Audiència Nacional. Va ser nomenada per l’aleshores Fiscal en Cap de l’Audiència Nacional, Jesús Alonso.  La seva imatge va ser recorrent en rodes de premsa i grans casos mediàtics de terrorisme. Tres mesos després el seu protagonisme va trepitjar algun ull de poll important i va ser apartada del càrrec. En el seu lloc, ‘causalment’, la Fiscalia hi va nomenar un company fiscal que conspirava per aquest lloc. Sí, era Miguel Ángel Carballo, que Alonso havia nomenat tinent fiscal, de facto, la seva mà dreta.   Oficialment el canvi es va fer a principis de setembre de 2017 arran dels atemptats gihadistes de Barcelona i la gestió comunicativa per part de l’Estat.

 

La mala relació entre els dos continua, però a diferència d’aleshores, Delgado és el vèrtix de l’escala de comandament de la fiscalia espanyola. Delgado ara pot lligar curt Carballo i fer-lo abaixar l’acusació no només en relació amb la sentència del procés -que comporta condemnes per sedició- sinó en base als fets que s’han analitzat durant el judici i el nou entorn polític. Possiblement per aquest motiu, Carballo ha demanat temps per poder buscar aliats i negociar la seva posició en la part final de la vista després d’un judici on ha estat especialment dur contra els acusats. Delgado i Carballo són els dos noms que millor descriuen la guerra oberta al ministeri fiscal.

 

 

 

Entre jutges, també

 

A més, Delgado era amiga i, no se n’amagava, del magistrat d’Instrucció de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón. Precisament, el jutge que apartat de la carrera judicial arran de la pressió del fiscal del Tribunal Suprem, Javier Zaragoza, i ex cap de la fiscalia de l’Audiència Nacional i mentor de Carballo.

 

Però el jutge Garzón no és l’única derivada que s’integra en el context del judici. També cal afegir al taulell, la batalla per la presidència del Consell General del Poder Judicial entre el president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, i l’exFiscal General de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido. En aquest combat, cal tenir present dues decisions recents que emboiren l’ambient de puresa jurídica que hauria de mostrar aquest judici.

 
El jutge Baltasar Garzón

El jutge Baltasar Garzón

Marchena, després de la sentència per sedició dels presos polítics, ha patit dues entrebancades notòries. En primer terme, la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d’Oriol Junqueras que ha afectat de manera clau a la imatge de la Justícia espanyola. La decisió del tribunal europeu donant la raó a Junqueras ha permès la fotografia de Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí al seu escó del Parlament Europeu, amb míting inclós a Perpinyà.

 

I, en segon terme, la sentència del Tribunal Constitucional, exculpant Cèsar Strawberry -cantant de Def con Dos, de la condemna imposada pel Suprem. Els magistrats li retreien a la Sala penal la condemna d’un any de presó per enaltiment del terrorisme, perquè no tenia en compte ni el context ni la fortalesa de la llibertat d’expressió. De fet, la condemna va ser imposada després que l’Audiència Nacional l’absolgués del mateix delicte. Les dues resolucions fan baixar punts a Marchena en la seva carrera a presidir el CGPJ i més després dels whatsapp d’Ignacio Cosidó que l’apuntava com a garantia de tenir controlada la sala.

 

Curiosament, aquest cas del cantant té una fortíssima relació amb l’actual tribunal d’Interior.  La presidenta és Concepción Espejel, de tendència conservadora i pròxima al PP. De fet, se la coneixia com a “Cospejel” per la seva proximitat amb Dolores de Cospedal, exsecretaria general del PP de Mariano Rajoy. El ponent és Ramon Sáez Valcárcel, de tarannà progressista. En aquest sentit, cal recordar que Sáez Valcárcel va ser l’encarregat d’escriure la resolució que va absoldre els acusats del setge al Parlament a l’Audiència Nacional. Marchena la va revocar amb una condemna basada en la violència ambiental.

 

Ara, però, està a punt de sortir del forn la decisió del recurs d’ampara del Tribunal Constitucional d’aquesta sentència i tot apunta que Marchena se’n pugui endur algun altre clatellot. De ser així, Conde Pumpido guanyaria encara més punts per a la seva candidatura pel CGPJ a compte de les estirades d’orelles del Constitucional i d’Europa al seu rival.

 

 

Però la gràcia es troba en el tercer integrant del tribunal de la cúpula d’Interior, en Francisco Vieria, conservador. Precisament aquest substitueix a Manuela Fernández de Prado que era la tercera integrant del Tribunal, però el juliol passat va ser promoguda a la Sala d’Apelacions de l’Audiència. Precisament, Fernández de Prado va ser ponent de la sentència absolutòria de Cesar Strawberry. Aquesta maniobra va garantir, des del Suprem, poder comptar amb un tribunal de format conservador tot i que el ponent fos progressista. Una composició que afavoriria la tesi de la fiscalia i de la part més unionista de la judicatura espanyola. Els fils de Marchena són inescrutables.

 

Comentaris