Els lletrats del Parlament de Catalunya han esdevingut protagonistes de primera fila del procés. En la sentència del Tribunal Suprem varen ser prova de càrrec. I ara han estat testimonis estrelles del judici a la Mesa del Parlament de 2017 i de l’exdiputada Mireia Boya que acaba aquest divendres. L’actual secretari general, Xavier Muro; l’exsecretari general Pere Sol o el Lletrat Major, Antoni Bayona han passat per l’estrada i han explicat la seva versió dels fets. Ara bé, s’han deixat un detall important, la seva intenció de plegar un any abans del referèndum. Però, curiosament, no van plegar. Un indici que apuntaria que la majoria independentista no feia del Parlament el seu pati particular.
La voluntat de dimitir dels Lletrats es desprèn d’un atestat de la Guàrdia Civil de 28 de febrer, signat pel Tinent Coronel Baena, cap de la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya. Aquest informe, lliurat tant a l’Audiència Nacional com al Tribunal Suprem, en sengles instruccions del procés als magistrats Carmen Lamela i Pablo Llarena, és un atestat on es transcriu l’agenda Moleskine suposadament trobada a l’escorcoll del domicili de l’exnúmero dos d’Oriol Junqueras, Josep Maria Jové.
En aquest atestat, al que ha tingut accés El Món, s’informa de les amenaces de cessar que els lletrats haurien proferit als llavors caps de files parlamentaris de JXSí, Jordi Turull i Marta Rovira. Concretament, l’informe detalla una reunió celebrada al Palau de la Generalitat el 31 d’agost de 2016. Un cònclave presidit pel mateix Carles Puigdemont així com altres membres del Govern encarregats de l’organització del referèndum o assessors externs com l’expresident de la Generalitat Artur Mas.
En aquella reunió, el llavors president de JxSí, Jordi Turull, va advertir que els lletrats de la cambra havien amenaçat amb “cessar” si l’activitat parlamentària continuava cap a la unilateralitat o es tramitaven iniciatives que ells consideraven incompatibles amb les interlocutòries o advertències del Tribunal Constitucional. Una afrenta que Turull va posar sobre la taula advertint del risc que suposava que els lletrats pleguessin per la credibilitat del camí parlamentari. En la mateixa trobada, Rovira també va mostrar la seva preocupació pel posicionament dels lletrats. En qualsevol cas, per la llavors portaveu de Junts pel Sí, no calia treure les coses de polleguera si es tenia clar “cap a on s’havia d’anar”.
Aquesta reunió va ser per a la Guàrdia civil, una prova evident per acusar tant els membres de la Mesa com els diputats independentistes així com a membres del Govern que actuaven en coneixement que cometien desobediències o qualsevol altre il·legalitat relacionada amb el procés polític de Catalunya. De fet, el malestar dels lletrats és una de les proves amb què Manuel Marchena basteix la condemna a la presidenta del Parlament en la setència del passat 14 d’octubre.
Sia com sia, la reunió també és una prova a sensu contrario en el sentit que després de l’advertiment, la majoria parlamentària va continuar el seu camí sense acabar de forçar la màquina, perquè els lletrats no van fer cap renúncia. En tot cas, i com van explicar en les testificals d’aquesta setmana van emetre advertències, algun cop orals, o van recomanar no assitir al ple de la Declaració d’Independència. I mai van deixar d’assistir a les Meses i a les Juntes de Portaveus. Mai van dimitir de la seva feina.
Informe de la Guàrdia Civil sobre la reunió on Turull i Rovira van advertir de la intenció dels lletrats de cessar Quico Sallés
