El 20S. L’acrònim d’una data on comença tot un procés judicial contra els líders independentistes que ha comportat gairebé 100 anys de presó per a un Govern i l’exili per uns altres. Però hi ha hagut un efecte lateral dur que té noms i cognoms. La intendent Teresa Laplana, aleshores cap de l’Àrea Bàsica Policial de l’Eixample, el comandament a lloc durant la concentració de protesta per l’escorcoll per ordre del Jutjat 13 de Barcelona als departaments de Vicepresidència i Economia deu dies abans del referèndum.
Laplana s’enfronta 4 anys de pena per sedició i està afectada d’estrès post traumàtic que li permetrà absentar-se del judici després de la seva declaració prevista per aquest dimarts. Laplana és clau per entendre què va passar aquell dia i per acreditar la manera intencionada amb que hauria actuat la Guàrdia Civil. De fet, l’acusació de manca de col·laboració dels Mossos per connivència amb el procés. Per això és bàsic un document fonamental, la minuta de la seva actuació, practicada el 26 de setembre de 2017 i amb el número de diligències 781431/2017 AT UCIOP.
Un document al que ha tingut accés El Món i que desgrana minut a minut el relat dels fets. Un detall estrella és que la Intendent assegura que mai va poder parlar amb la lletrada judicial, Montse del Toro. Laplana insisteix que va poder parlar amb tothom durant les hores de servei, fins les deu de la nit que va fer el relleu amb l’inspector TIP 1255. Precisa que s’estava a la planta baixa de l’edifici, ara bé remarca que “en cap moment vaig poder veure ni contactar amb la lletrada de l’administració de Justícia que liderava la comitiva judicial”. Una dada curiosa, i orientativa, donat que era el comandament de més alt rang dels Mossos que es trobava a la zona. També alerta que mai li van aclarir l’hora en què acabarien la diligència judicial
Una de les parts de la minuta de Laplana
El seu mòbil, el canal de comunicació
En la minuta hi ha detalls, fins i tot detalls que no quadren amb els escrits d’acusació de manca de col·laboració. Un exemple, Laplana va deixar el seu mòbil al tinent de la Guàrdia Civil que dirigia la unitat de la policia judicial perquè parlés amb el cap d’ordre públic dels Mossos, per coordinar l’actuació. En aquesta minuta, de set folis explica que va arribar a un quart de deu del matí i que ja hi havien mitjans i polítics i s’incorporaven concentrats “d’avançada edat”. Laplana assegura que Comtal 100, el comandament de la regió metropolitana dels Mossos havia donat “curs a la petició de dotacions d’ordre públic, rebent comunicació de què si era necessari es cercarien més dotacions d’ordre públic”.
Sense avisar que havien armes als cotxes Quico Sallés
Laplana detalla que va parlar amb un tinent de la Guàrdia Civil i el capità encarregat de la perquisició judicial que reclamaven un cordó de seguretat per passar els manifestants al voral del centre de la Rambla. La intendent els va recomanar no fer-ho perquè “apartar a una quantitat tan gran de persones podia degenerar en un problema d’ordre públic”. De tota manera, Laplana va traslladar la petició als superiors però aquests no la van autoritzar. Seguidament, els guàrdies civils van informar que els vehicles havien aparcat a la vorera estaven “tancats i sense cap tipus de vigilància”, però que en cap cas apunta que li comuniquessin que hi havia armes.
La minuta també descriu que la Guàrdia Civil no va mai concretar quan arribarien els detinguts per fer l’escorcoll on es detalla l’articulació d’un cordó de seguretat. “En un moment determinat vaig facilitar la comunicació telefònica directa entre el tinent de la Guàrdia Civil i el cap d’Ordre Públic dels Mossos, amb el meu propi telèfon, per coordinar l’actuació”, subratlla la diligència. Una prova palpable de la màxima col·laboració que el Major Josep Lluís Trapero ha explicat aquest dilluns en la seva declaració orientada a assegurar que “volien ajudar a la Guàrdia Civil”.
La narració dels fets de la minuta, també assenyala que a les 10:50 van arribar els equips de mediació i una hora després es va iniciar el dispositiu d’ordre públic. Una acció que es va aturar en comprovar el cap de la unitat que “amb la multitud congrehada, no era possible realitzar el desplegament”. En qualsevol cas, Laplana afegeix que s’anava congregant gent però “amb un caire reivindicatiu,però pacífic”. A continuació, Laplana narra que es va entrevistar amb el president de l’ANC, Jordi Sànchez i un altre membre -Xavier Vidal- conjuntament amb el capità i el tinent de la Guàrdia Civil. Una trobada que va servir per explicar que havien fet un cordó per tal que passés gent però no un vehicle. “El capità de la Guàrdia Civil es va negar que entressin a peu”, comenta després d’argüir que havien buscat alternatives.
.
laplana3
