El col·lectiu de periodistes Ramon Barnils ha lamentat les pressions dels partits polítics a una TV3 “cada cop més fràgil”. L’entitat reacciona així a la conversa filtrada entre la periodista Pilar Rahola i l’expolític Davi Madí en el marc de l’operació Volhov, que posava de manifest les pressions de Junts per Catalunya al canal públic. Al grup no li passa per alt la “intencionalitat” de la filtració, però considera que la conversa té “evident interès públic” i “posa de manifest” la voluntat dels partits de pressionar els mitjans de comunicació públics. “Per desgràcia aquestes pressions no són noves ni exclusives del cas que ens ocupa, si bé en la majoria de casos no en tenim constància de forma pública o són més subtils”, lamenta el grup.
El Grup Ramon Barnils també opina que el debat social generat arran de l’esmentada conversa arriba “en un moment delicat” en la governança de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), amb una llei aprovada fa un any que “no acaba amb el control polític” dels òrgans gestors, i amb un Consell de govern “encara no renovat” amb només quatre de sis membres que fa més de dos anys que estan en funcions. “Lamentem que els partits polítics aprofitin aquesta situació –de la qual són responsables– per exercir pressions a una televisió pública cada cop més fràgil”, indica l’entitat.
També subratllen que la “voluntat d’utilització política” de TV3 i dels mitjans de la CCMA “no és nova ni exclusiva” d’aquesta situació de fragilitat, sinó que “s’ha dut a terme des de la mateixa creació de l’ens”. El repartiment de les cadires al Consell ara fa dos anys entre partits polítics “n’és un exemple més” malgrat que els perfils que es van anunciar “sí que tenien trajectòria al sector”. Però el grup considera que “no n’hi ha prou” i reivindica “un cop més” la necessitat d’uns mitjans públics “independents” i que es triïn els seus càrrecs en funció dels mèrits professionals.
Finalment, l’entitat alerta que TV3 es troba en un moment “crític” pel que fa a la definició del model de televisió, els problemes de finançament, el paper en el foment de la llengua catalana i una projecció de futur que n’asseguri la penetració entre infants i joves. “Sense una aposta política decidida per enfortir la governança i el prestigi dels mitjans públics, difícilment recuperaran el seu paper de centralitat”, clou.
