Els grans hits de les protestes

El play-list dels manifestants

Una protesta per ser-ho, necessita de consignes, càntics, divises i eslògans. Musicats o no, però els lemes són part imprescindible de l’atrezzo de les manifestacions. Cada col·lectiu en té un de propi, sobretot, si està més avesat a la protesta que no pas un altre. El cas de l’independentisme contemporani, després de 10 anys de mobilitzacions, és un exemple de la creativitat musico reivindicativa de les seves demandes i denúncies. Sobretot, en les protestes sorgides arran de la sentència del procés. Ni ha de pròpies, hi ha versions, perversions i remasteritzacions de clàssics. La presència de nous actors, com el Cos Nacional de Policia, o de fets com el referèndum del Primer d’Octubre han omplert, ampliat i renovat el repertori. Aquest en són alguns exemples dividits en quatre categories: clàssics; la policia; les quilòmetre zero, les vintage i les versàtils.

 

Els clàssics

 

“Llibertat presos polítics”, divisa entonada des del 16 d’octubre de 2017, quan van ser empresonats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez arran del 20 de setembre i l’1-O. La consigna és el més exitós. Tres paraules amb una profunditat de missatge brutal i que ha agafat encara més volada després de la sentència.

 

“Els carrers seran sempre nostres”. Un càntic clàssic entre els clàssics. De cert caire llibertari i partisà, podria ben bé ser l’homòleg en el món de les consignes polítiques en el Satisfaction dels Rolling Stones en el món del rock. Va ser un fenomen viral el clip del 3-O d’uns treballadors de la Caixa que van baixar a la Diagonal a cantar-la. A la direcció de l’entitat no li va fer gaire gràcia. De fet, abans de la vaga del 8 de novembre van enviar un mail intern demanant que no es repetís aquesta imatge.

 

“Fora, fora, fora, la justícia espanyola”. Derivada d’un altre clàssic on l’objecte directe era la bandera espanyola. La sentència del Tribunal Suprem ha generat aquesta nova versió que ha reeixit entre els manifestants.

 

“Fora les forces d’ocupació”. Aquesta consigna podria estar en la categoria de vintage, però el desembarcament de les policies espanyoles arran del referèndum ha esperonat el seu ús en les concentracions. D’aquesta frase n’ha sorgit un spin-off dedicat a la policia catalana per la seva connivència amb la policia espanyola: “Els Mossos també són forces d’ocupació”. Val a dir, que aquesta divisa també era entre els cants corals a les protestes per Bolonya o les manifestacions independentistes de la Diada quan no eren, ni de bon tros, majoritàries.

 

“Catalunya antifeixista”. Tot una icona de les manifestacions de l’esquerra alternativa i independentista. Una versió nostrada de l’eslògan Antifeixistes Sempre.

 

 

A la policia, a les policies

 

La contundència i vistositat dels operatius policials a Catalunya d’ençà setembre de 2017 han creat un gènere propi d’eslògans dedicats als cossos de policia que es belluguen entre el sarcasme i la ironia així com la crítica al seu posicionament polític.

 

El vostre conseller és a la presó”. Retret dedicat als Mossos que es queixa del poc malestar aparent que ha generat a la policia catalana la presó provisional i posterior condemna de Quim Forn per assumir la conselleria durant l’Octubre de 2017.

 

“Ser policia, vergonya em faria”. Una consigna de menyspreu cap els membres del cos policial. Un retret a la seva feina i el seu simbolisme.

 

“No us mereixeu la senyera que porteu”. Tot i certa antiguitat de l’emblema, ha agafat cos arran precisament de la sumissió del cos a les autoritats espanyoles i les escasses crítiques dins el cos a la presó i condemna de Quim Forn.

 

“Sin farlopa no sois nada”. Crida en castellà cap a les unitats antiavalots de tots els cossos policials que han actuat a Catalunya. Respon a la llegenda que les policies d’ordre públic consumeixen cocaïna cada cop que afronten un operatiu policial complex per tenir més energia. Una insinuació que no va fer gaire gràcia als sindicats policials que van demandar la revista satírica El Jueves per una portada on en el marc de l’operació Capricorni feien conya titulant “S’exhaureix la cocaïna a Barcelona”. La revista va acabar als tribunals. Una de les versions combinades amb una altra consigna (No us mereixeu la senyera que porteu) que gaudeix de certa simpatia és No us mereixeu la farlopa que porteu”. En aquesta línia s’inclou un track emergent: “Els furgons estan plens de coca”

 

“Brimo, Brimo de la noche”. Una adaptació gloriosa del clàssic “Ritmo de la noche” del grup belga Mystic que va arribar a ser número dos de les llistes espanyoles de l’any 1990.

 

“Si tienes un hijo subnormal, si tienes un hijo subnormal, no lo trates mal, no los trates mal y hazlo policia nacional”. Un càntic del tot ofensiu i políticament incorrectíssim de menyspreu a la policia. Un cant que hauria de ser exclòs del repertori.

 

“Boig per tu”. La mítica cançó de Sau ha entrat amb força al top del play list dels manifestants. Una mofa dedicada a la policia uniformada que planta guàrdia vigilant les concentracions. De la mateixa manera que el “Virolai” o el “Passi-ho bé” va triomfar la tardor de 2017 s’ha incorporat l’himne de Sau per recriminar amb humor l’actitud hostil de la policia. En aquest grup també s’hi afegeixen “L’Estaca” d’en Lluís Llach i el “Bella Ciao” que han irromput amb força a les protestes.

 

 

“Eta, eta, eta, que caigui l’oreneta”. També té la seva versió castellana amb “ito, ito, ito que caiga el pajarito”. Una clam dedicat a l’helicòpter de la policia especialment odiat pels manifestants que l’increpen només sentir les hèlix. De fet, porta una càmara d’identificació del grup GOAP, Grup d’Obtenció i Assegurança de la Prova, que serveix a la comissari general d’Informació per detenir posteriorment sospitosos que tenen en comú haver participat a les protestes.

 

KM. 0 del Procés

 

“A por ellos”. Sens dubte, la consigna més compartida. De fet, va ser utilitzada per primera vegada per la banda unionista. En concret, per les policies espanyoles quan partien cap a Catalunya per intentar aturar el referèndum.  Una consigna que va deixar màcula. Va fer obrir els ulls de molts ciutadans de Catalunya que lluny de comptar-se a les files independentistes es van abonar al referèndum en constatar la persecució que les policies feien als catalans. Ara aquesta consigna ha canviat de bàndol. S’utilitza contra les policies que intenten contenir les manifestacions a cop de porra, foc i bales de goma.

 

“U d’octubre, ni oblit ni perdó”. És segurament, el cant més sentit a les manifestacions siguin més “lliristes” o “més contundents”. La referència a la brutalitat policial del Primer d’Octubre es concentra en aquesta frase que vol emfatitzar el “record” deixat per aquella jornada.

 

“Premsa espanyola, manipuladora”. Una proclama que ha portat algun disgust a les manifestacions. És un crit quan alguna cadena espanyola de televisió connecta en directe des de la protesta. Ha sortit de mare en més d’una ocasió. En la protesta de dijous 17 d’octubre es va cantar a mida que tiraven objectes a la tarima de televisions. Un espectacle lamentable malgrat que els manifestants considerin que els mitjans espanyols sacrifiquen la veritat per defensar la unitat d’Espanya.

 

 

“Sense les iaies, no hi ha revolució”. Un senyal de boniquisme propi de les manifestacions. Un homenatge del personal més jove a la gent gran que milita en la causa i que van rebre de valent el Primer d’Octubre. L’exemple de fermesa i convicció de la gent gran que participa a les protestes rep com a resposta aquest homenatge en forma de consigna.

 

“Sí, sí, sí, el Tsunami ja és aquí”. Un lema de nou encuny. Es pronuncia a l’inici de les protestes per referenciar la nova aplicació sobiranista. Com si fos un element més de la cadena de manifestacions que convoca el Tsunami Democràtic. No ha reeixit gaire per la decepció que ha generat aquesta aplicació en quedar esmorteïda després de l’èxit a l’aeroport del Prat.

 

“¿Dónde está la farola? ¿La Farola dónde está?”. Possiblement sigui una de les divises més divertides que s’interpreten. Està basada un altre exitàs del procés: “On estan les paperetes? Les paperetes on estan?”. Una proclama que cantaven els concentrats davant dels escorcolls que la Guàrdia Civil feia les setmanes prèvies al referèndum per buscar-ne el material. L’actual versió respon a la ridícula figura del paracaigudista que es va estampar contra un fanal en baixar la bandera espanyola a la desfilada del 12 d’Octubre.

 

“ERC i PDeCAT, la paciència s’ha acabat”. No és un dels lemes més recorrents però té la seva presència. És una crítica als partits majoritaris de l’independentisme pel que es considera la inacció de portar a terme la implementació del mandat del Primer d’Octubre.

 

Els Vintage

 

Superclàssics, cançons i consignes recuperades de l’independentisme dels vuitanta i noranta. Tornen a una segona joventut malgrat se’ls vegin ja costures perquè han envellit una mica malament. Són una més peça de brocanter de pela amb trenta que d’antiquari però uneixen les generacions més joves amb la maduresa de molts independentistes. Com exemple “Visca Terra lliure!” que havia estat desterrat de les manifestacions independentistes. També s'ha adherit el "Puta Espanya" que comença a guanyar números en els repertoris dels manifestants. 

 

 

Però qui s’emporta la palma en aquest apartat és la tradicional No volem ser una regió d’Espanya, no volem ser un país ocupat , volem, volem, volem la independència, volem, volem, volem Països Catalans”. També s’ha afegit el famós “Boti, boti, boti, espanyol el que no voti”.

 

 

Els versàtils

 

“Porros sí, porras no”, una genial frase dedicada a la policia en comparativa amb els manifestants, sobretot quan la policia ensenya les defenses. Es canta en moltíssimes manifestacions i, en les darreres setmanes, ha tingut un protagonisme divertit. És un homenatge antropològic al món hippie i a la maria com un instrument de pau i concòrdia.

 

En referència a la porres, també n’hi ha un que ha sonat amb força durant els talls i concentracions. Un lema que uneix la pràctica sexual amb l’instrument de defensa i atac policial: “Porra, porra, porra… hasta que me corra”.

 

 

 

Comentaris