El Govern preveu retirar el monument franquista de l’Ebre a Tortosa l’estiu vinent, segons han anunciat aquest divendres la consellera de Justícia, Ester Capella, i el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès. Justícia ja ha licitat els estudis geotècnics per poder instal·lar una grua a la llera de l’Ebre i poder desmuntar el monòlit per peces, de dalt a baix. L’obra té un pressupost de 200.000 euros i es preveu adjudicar al març. L’executiu assegura que no hi ha marxa enrere i que el monument té els dies comptats. A més, s’ha mostrat confiat que el govern espanyol no hi posarà “pals a les rodes”. Aragonès i Capella han defensat que el franquisme no es pot normalitzar i que retirar el monòlit suposa dignificar les víctimes.
El vicepresident en funcions de president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Ester Capella, han anunciat que s’inicia “el compte enrere” per treure el monument franquista de l’Ebre a Tortosa. Justícia ja ha sol·licitat aquesta setmana la llicència d’obres a l’Ajuntament de Tortosa i el permís per accedir al riu a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Si els tràmits no s’endarrereixen, les obres es licitaran al gener i s’adjudicaran al març. La previsió és fer el desmuntatge a l’estiu, quan el cabal de l’Ebre és més baix, de manera que es pugui situar la grua que retirarà les peces a la platja de la llera del riu. Per aquest motiu, s’ha iniciat la licitació d’un estudi geotècnic que asseguri que la llera aguanta el pes de la màquina, de 300 tones.
La consellera de Justícia, Ester Capella (ACN)
Capella ha apuntat que “la permanència” del monument franquista 54 anys després d’haver-se inaugurat, demostra la “debilitat de la democràcia espanyola i que les petjades del franquisme encara són molt presents” a l’Estat. “El totalitarisme guanya quan es normalitza i quan la ciutadania s’identifica amb els seus discursos i els seus símbols. Cal recordar per què el van construir”, ha defensat. La consellera ha llegit i recordat un fragment del text de la llicència d’obres que va demanar el governador civil de Tarragona per consturir el monument, que l’exalta com un símbol dels 25 anys “de pau”, des de la Batalla de l’Ebre, que s’estaven vivint “sota la guia del Generalíssim”. “Era el discurs dels vencedors, però un aixecament militar contra la democràcia és una covardia i un cop d’estat. No va ser un període de pau sinó de repressió, mort i silencis”, ha recriminat. També el vicepresident Aragonès ha assenyalat que el monument franquista de Tortosa “insulta les persones que van perdre la vida a la Batalla de l’Ebre i que simbolitza aquell silenci eixordador que els vençuts i les seves famílies van haver d’aguantar massa temps”. “El monument volia que les víctimes acotessin el cap i en una democràcia això és absolutament intolerable”, ha afegit. Aragonès ha dit que si el monument “es manté en peu” és per “la política de desmemòria del govern espanyol” que manté als guanyadors de la guerra i oblida les víctimes enterrades en fosses, i ha recordat que “l’amnèsia és la llavor dels totalitarismes futurs”. La Generalitat assumeix la responsabilitat de l’Estat, que n’és el propietari. Insistint que “té els dies comptats”, Capella i Aragonès han demanat que no s’intenti impedir o dilatar el procés per treure’l del riu, ni es posin “excuses burocràtiques”. “Tombarà, no és una declaració d’intencions, està en marxa”, ha remarcat Capella. “Esperem que l’Estat no tingui la temptació de posar dificultats al que no han volgut fer i farà la Generalitat”, ha advertit el vicepresident.
L’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé
Per la seva banda, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha demanat a la ciutadania que respecti la decisió del Govern per retirar el monument, i ha recordat que moltes generacions de tortosins l’han tractat “amb indiferència” i integrant-lo al paisatge la ciutat. “Per a molta gent aquest monument, més enllà del seu origen que no es pot obviar, ha format part de la ciutat i no ha despertat neguits, sobretot després de retirar els elements que més al·ludien al règim dictatorial”, ha explicat. L’alcaldessa ha aprofitat per demanar que el pedestal, que és una pila de l’antic Pont de la Cinta i es mantindrà sense la inscripció als Caiguts que hi ha actualment, s’utilitzi per construir la reivindicada passarel·la de pas que connectaria els barris de Ferreries i Remolins. “Us demano que el compromís del Govern amb aquest indret no finalitzi amb la retirada del monument i continuï amb la recuperació del punt de pas sobre el riu Ebre a Tortosa, per restablir del tot el seu origen que la guerra va destruir”, ha dit Roigé.
