El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg ha donat la raó a l’expresident del parlament basc Juan Mari Atutxa i als membres de la Mesa Gorka Knörr i Kontxi Bilbao, que van adreçar-se a aquest tribunal per denunciar la vulneració del dret de defensa davant de la justícia espanyola, que els va inhabilitar per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA). El 2008, el Suprem els condemnava a penes de multa i inhabilitació, després que el sindicat d’ultradreta Manos Limpias es personés com a acusació particular. El tribunal europeu considera que Espanya va vulnerar l’article 6 de la Declaració de Drets Humans, segons el qual “tot ésser humà té dret, a tot arreu, al reconeixement de la seva personalitat jurídica”. Parlem amb Gorka Knörr Borràs (Tarragona, 1950), exdiputat i exdirigent d’Eusko Alkartasuna (EA), i un dels tres membres de la Mesa del Parlament d’Euskadi condemnats pel Tribunal Suprem.
El TEDH considera que tant Atutxa com Bilbao i vostè van ser privats del seu dret a sotmetre a contradicció les acusacions de la justícia espanyola de desobediència per no dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaelak. Han passat nou anys des que van ser condemnats. Tard, però satisfets?
Absolutament. És una clatellada important per a l’Estat espanyol, que no és ni la primera, ni la segona, ni la tercera vegada que Estrasburg el condemna per vulnerar drets humans. Personalment, ho sento com una victòria moral i personal, però també és una victòria política i democràtica. És un cas vergonyós, un exemple molt clar de com es fa servir tot un poder polític per entrar en un Parlament i violar la seva sobirania. És una prova més que l’Estat actua amb un estil més propi d’una dictadura que no pas d’una democràcia.
Després de dos sobreseïments i dues absolucions, el cas va arribar finalment al Tribunal Suprem, només amb l’acusació particular de Manos Limpias. S’obviava l’anomenada doctrina Botín, que un any abans va servir per impedir obrir un procés al banquer a instància exclusiva de l’acusació popular. La llei no és igual per a tothom?
És molt clar que no. L’Estat espanyol utilitza la política per manipular la justícia, en aquest cas contra el Parlament basc, i canviant les regles del joc sempre que li convé. El Suprem va vulnerar un dret fonamental i ara Europa l’ha tornat a deixar en evidència. Nosaltres vam arribar a un judici oral en el qual ni tan sols es va escoltar la nostra versió. Aquesta ha estat la clau de volta de la nostra defensa, i vull remarcar que la sentència d’Estrasburg és també una gran notícia per a tothom qui encara creu en la justícia. I fins i tot per a aquesta gent del Tribunal Constitucional que ens va donar la raó el 2014 amb un vot particular, dient que no es podia jutjar ningú sense una audiència en què es pogués defensar.
Però la sentència es refereix la vulneració dels drets de defensa, però no entra en la qüestió de la inhabilitació per desobediència. No és també una qüestió fonamental, la sobirania d’un parlament?
No hi entra perquè la nostra assessoria jurídica va fer una defensa basada en la vulneració del dret democràtic de ser escoltat en un judici. És una vulneració claríssima d’un principi constitucional, i per això ja no es va entrar en el fons de la qüestió. Però efectivament, el fons també és important, el Parlament basc és sobirà en les seves decisions, i per altra banda, nosaltres no teníem cap instrument al reglament de la cambra per dissoldre un grup parlamentari.
El Suprem considera que vostès havien de complir una sentència, després que Batasuna quedés il·legalitzada el 2003 en virtut de la llei de partits.
De fet, el que demanava la justícia espanyola és que dissolguéssim un partit polític, Batasuna, però un grup parlamentari –Sozialista Abertzaleak- no és un partit polític. Senzillament vam intentar defensar l’autonomia del Parlament davant d’una intromissió de la justícia espanyola.
Aquella llei de partits és encara avui vigent, i serveix per il·legalitzar determinades ideologies, però no, per exemple, la ideologia feixista, que és legal a l’Estat espanyol i es presenta a eleccions amb candidatures legals.
Efectivament, tot ve de la llei de partits. En el nostre cas, el primer autor de la interlocutòria contra la Mesa del Parlament és el jutge Garzón, que volia dissoldre el grup parlamentari SA i va elevar una consulta al Fiscal General de l’Estat, aleshores Jesús Cardenal. La resposta va ser que era un terreny en el qual no hi podria entrar perquè un grup parlamentari no és el mateix que un partit polític. La il·legalització era per a Batasuna, no per a Sozialista Abertzaleak. I Garzón es va fer enrere. Però Cardenal, pressionat pel PP, s’hi va posar i ens va acusar de desobediència. Això va comportar un conflicte institucional de resolució impossible que va desencadenar una querella de la Fiscalia. I fins avui, que ha guanyat la democràcia.
Veu paral·lelismes amb el cas català? Cinc membres de la Mesa del Parlament de Catalunya estan essent investigats pel TSJC acusats de desobediència i prevaricació per permetre debats parlamentaris sobre el procés.
És un paral·lelisme doble. En primer lloc, perquè hi ha una intromissió vergonyant de la justícia en el debat parlamentari. Ni tan sols es deixa prendre una decisió sobre un debat parlamentari a Catalunya, parlem d’idees i no de fets! I en el nostre cas, tampoc no tenien cap competència per impedir la participació d’un grup parlamentari elegit democràticament a les urnes. En segon lloc, en el cas basc es van canviar les regles del joc per tal de poder condemnar-nos. Van canviar la legislació per no aplicar la doctrina ja consolidada i ni tan sols ens van escoltar. En el cas català fan exactament el mateix, posen la mà d’una manera absolutament barroera en un parlament sobirà i també canvien les regles del joc. En el cas de les inhabilitacions pel 9N, no es pot acusar algú de desobediència si no es compleixen tots i cadascuns dels requisits que s’han de produir per aquesta acusació.
El cop que arriba d’Estrasburg serà interpretat com un toc d’alerta?
Malauradament, l’Estat espanyol fa molt temps que ha perdut la vergonya, i tot que ha rebut molts avisos del Tribunal Europeu de Drets Humans, començant pel judici als independentistes de l’any 1992 amb Garzón, fins a tota mena de denúncies per casos de tortures, continua amb la mateixa actitud. És una matraca antidemocràtica. Tenim davant un Estat trampós que canvia les regles del joc per tal de jutjar els enemics polítics, és a dir, que perverteix obertament el sistema judicial per tal de condemnar els enemics polítics. Aquest és l’Estat que tenim davant.
La sentència del Tribunal de Drets Humans arriba en ple procés judicial contra l’independentisme, amb les recents inhabilitacions de Mas, Ortega, Rigau i Homs. Considera que la sentència favorable al seu cas crea un precedent si finalment els quatre polítics catalans han de demanar empara a Estrasburg?
N’estic convençut. El cas dels quatre inhabilitats catalans és de manual. Quan esgotin totes les instàncies de la justícia espanyola, el cas estarà guanyat a Europa. És inconcebible que el TEDH no sentenciï a favor del debat democràtic i contra la persecució d’idees.
