Gala Pin (València, 1981) és la regidora del Districte de Ciutat Vella. A pocs dies de la commemoració dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, que van acabar amb la vida de 15 persones, Pin rep ‘El Món’ per abordar, entre altres qüestions, les conseqüències que l’atac terrorista ha tingut sobre la ciutat, i en particular, sobre el complicat districte que comanda. Tot i els aspectes tràgics d’una commoció com la que es va viure ara fa un any a les Rambles, la regidora destaca —com a aspecte positiu— el fre que s’ha posat a qualsevol temptació islamofòbica. Aquesta és, segons diu, una mostra de la “tradició molt robusta de diversitat i cultura de pau a la ciutat”. Del treball amb la comunitat musulmana ha sorgit d’altra banda la idea de crear a Catalunya una escola d’imams que evités la proliferació de qualsevol brot de radicalisme religiós. Aquesta iniciativa, avisa Pin, hauria de conjugar els esforços tant de l’Ajuntament de Barcelona com els de la Generalitat de Catalunya, perquè és l’administració que té les competències d’ensenyament.
Què ha canviat al districte des del 17-A?
Malgrat la tragèdia, les Rambles tornen a formar part de l’imaginari col·lectiu. Tothom hi torna a pensar com un espai que ens és propi i que no estem disposats a perdre. Els que hi passem cada dia som conscients que hi ha una ferida que trigarà en curar-se. Per a mi ha estat també la reafirmació d’un barri molt cohesionat. La resposta veïnal del Raval, el barri amb més comunitat d’origen divers i amb més musulmans, ha fet de matalàs davant de qualsevol tipus de reacció islamofòbica. Ara bé, això no vol dir que no n’hi hagi.
Creu que el fet que immediatament després del 17-A es visqués el trauma de l’1-O i el debat se centrés en el referèndum va evitar que creixés el debat sobre l’islam i per tant l’islamofòbia?
Hi ha diferents elements. Un que ens ha ajudat poc a digerir la ferida com a ciutat és el fet que hi hagués molta gent que no era d’aquí. L’afectació directa per la gent que viu i treballa a les Rambles és molt clara. Per l’altra gent de la ciutat, la que hi baixa poc, ha estat una ferida que se sent, però no de forma punyent. Tenim moltes entitats musulmanes que fa molt de temps que treballen l’islamofòbia. També vull pensar que hi ha com una tradició molt robusta de diversitat i cultura de pau a la ciutat, que ha permès que en un altre lloc hagués pogut ser pitjor.
Quina és la feina que s’ha fet amb els primers afectats com els treballadors testimonis dels fets?
En els dies posteriors vam anar a parlar amb tothom sense presentar-nos com a regidors. Veies que era el primer contacte que tenien amb algú que li preguntava com estaven. De fet et servia també per veure en quines condicions laborals alguns establiments tenen els seus treballadors, els van obligar a tornar l’endemà tot i que la gent estava amb ansiolítics o molt afectada. Vam activar un servei des de l’ajuntament on s’han fet tallers psicològics, s’ha intentat tenir contacte amb tothom que va estar present el dia de l’atemptat, s’ha fet acompanyament jurídic per fer reclamacions com en el cas de quioscos afectats als quals la companyia asseguradora no els volia pagar els danys generats per la furgoneta. S’ha treballat amb les comunitats islàmiques per detectar possibles casos d’islamofòbia.
Empreses o companyies el dia següent no havien estat sensibles?
Vaig visitar tots els comerços des de Canaletes fins a Hospital per parlar amb tothom. Em vaig trobar que Desigual, el Museo del Jamón i la botiga del Reial Madrid havien ofert acompanyament psicològic i dies lliures als treballadors. En el cas de Desigual hi havia anat el fundador per veure com es trobaven els empleats. Era més aviat l’excepció que no pas la regla. Hi havia tot un ventall d’opcions: gent a qui li havien dit que s’agafés el dia lliure, però poc més, i aquells a qui els havien dit de venir a primera hora per netejar perquè no ho havien pogut fer.
També és important el control del radicalisme al districte. Quin retrat est é ara d’això?
Tenim més de 25/55 oratoris al districte de diferents branques de l’Islam i diferents comunitats. Hi ha una comunitat musulmana molt preocupada perquè els radicalismes no es reprodueixin. Amb aquesta feina més intensa que s’ha fet des de l’àrea d’interculturalitat amb les comunitats musulmanes després de l’atemptat han sortit diverses propostes que hauríem d’entomar més com a ciutat com a país com és per exemple tenir una escola d’imams, la millor manera d’assegurar-te que els imams que hi ha defensen els valors de l’islam. Això ens hauria de servir a nivell de país no només a Barcelona. S’ha fet una radiografia dels diferents oratoris que tenim i de moment jo crec que no hi ha problema.
Qui l’hauria d’impulsar aquesta escola d’imams?
Conjuntament amb la Generalitat, però sobretot la Generalitat. No és passar la pilota. Hauria de ser una actuació interadministrativa, però com que és ensenyament bàsicament li toca a la Generalitat.
Com recordarà el 17-A Barcelona?
Serà humil i sentit. La idea és posar molt al centre les víctimes i els familiars.
S’havia de fer un memorial? Com està?
Estem treballant en la transformació de la Rambles. Hi ha una proposta de memorial que seria bàsicament una placa recordatori, però encara ho estem negociant amb els partits i aquest és un dels elements de negociació. De moment ningú ha posat cap pega. Espero que al setembre ho puguem presentar. Seria una cosa discreta, però que recordi el que va passar. Tant el memorial com l’acte de record està pensat en cuidar la gent afectada i la seva demanda explícita i molt raonable que la situació es normalitzés i no es recordés tot el temps el que va passar.
El rei Felip VI hi serà convidat?
Tothom està convidat. No farem cap invitació especial perquè bàsicament aquí els protagonistes han de ser els familiars de les víctimes.
