El president de la Fundació puntCAT, Carles Salvadó, ha explicat aquest dijous que l’organització s’ha personat davant l’Audiència Nacional per conèixer els motius que van portar a dictar la mesura cautelar per bloquejar l’accés al web de Tsunami Democràtic el 18 d’octubre de 2019. En roda de premsa a la seu de la fundació, Salvadó ha indicat que en l’escrit que s’ha presentat es demana conèixer les raons per les quals es va dictar la mesura cautelar de bloqueig i s’exposa la necessitat de “garantir” el respecte als drets fonamentals i l’operativitat dels noms de domini ‘.cat’. La Fundació puntCAT ha constatat que qualsevol afectació a la llibertat d’expressió “només resulta acceptable quan està prevista a la llei i es fonamenta en l’existència de criteris de limitació de drets fonamentals que no siguin desproporcionats” en cas que s’hagi produït alguna vulneració no descarten portar el cas a instàncies europees.
Segons han anunciat, la defensa jurídica serà coordinada per l’advocat penalista Andreu Van den Eynde, que s’encarregarà d’aclarir els motius que van portar l’Audiència Nacional a adoptar la mesura cautelar dictada el 18 d’octubre de 2019 pel Jutjat Central d’Instrucció número 6. Una decisió que va obligar a les operadores de telefonia a bloquejar l’accés al web de Tsunami Democràtic des de totes les direccions IP situades a l’estat espanyol. Salvadó ha justificat haver-se personat com a part “afectada i interessada” perquè amb el bloqueig s’ha posat en dubte la “operativitat”, “la solvència” i la “credibilitat” del domini ‘.cat’. La fundació ha reclamat explicacions per decidir després si s’empren o no alguna acció legal.
Han defensat que la qüestió principal no és sobre el contingut en sí de la web de Tsunami Democràtic perquè des de fundació no hi tenen cap control, sinó el fet que els estats puguin restringir l’accés a internet i que no es pugui inhabilitar un domini sense complir els requisits pertinents. “Volem veure si els motius estan fonamentats amb dret i amb fets”, ha detallat Van den Eynde. Segons Van den Eynde per poder bloquejar un web s’han de donar tres requisits: que hi hagi una previsió legal expressa, que es persegueixi una finalitat legal determinada de protecció de l’interès general i que es faci de forma proporcional. “Aquests tres criteris son els que el TJUE diu que els estats han començat a vulnerar de forma general. Necessitem informació per saber si ha estat així”, ha conclòs.
Van den Eynde ha defensat que la ciutadania ha de poder actuar amb “confiança” amb les autoritats judicials quan facin un bloqueig. Pel que fa al fet que l’Audiència Nacional bloquegés el web de Tsunami Democràtic en considerar que era una organització presumptament terrorista, l’advocat ha dit que “Espanya no pot canviar la definició del que és una organització terrorista”. El lletrat ha dit que personant-se davant l’Audiència Nacional també volen generar un precedent i que no es pugui fer un bloqueig si no es compleixen els requisits establerts per la legislació europea. Salvadó ha defensat que no es pot deixar passar el bloqueig del web perquè si es fa, es pot convertir en habitual que un estat pugui bloquejar un web sense motius objectius. “Hem demanat explicacions i informació per saber si s’han fet bé les coses. Si no s’ha fet bé haurem d’actuar en conseqüència”, ha dit en relació a portar el cas a instàncies europees.
La Fundació puntCAT, gestora dels dominis d’internet acabats en ‘.cat’, ha promogut l’acció per defensar el dret dels usuaris catalanoparlants a utilitzar internet com una xarxa “neutral i lliure de censura”. A l’escrit que s’ha presentat aquest dimecres, la Fundació puntCAT reclama a l’Audiència Nacional “tenir accés a les actuacions” en relació a les mesures cautelars de bloqueig de les webs sota el domini ‘.cat’. Ho sol·liciten per tal d’exercir “degudament” els drets de defensa de la “correcta administració i ús dels dominis”.
