Front comú al Parlament per recuperar la legalitat republicana

La cambra catalana aprova dijous la llei de reparació de víctimes del franquisme, una llei que repara individualment les víctimes del franquisme, i que tindrà també el vot del PSC

Roda de premsa conjunta dels partits que aprovaran la llei de reparació de víctimes del franquisme, amb la Comissió de la Dignitat | G.A

 

 

 

Foto d'unitat insòlita al Parlament de Catalunya. PSC, CSQP, CUP i JxSí han fet un front comú per aprovar dijous una llei històrica: la reparació de les víctimes del franquisme de forma individual, que comportarà l'anul·lació de tots els judicis sumaríssims i condemnes de tota mena, que seran nul·les de ple dret. 

 

 

 

 

El president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, que ha intervingut en nom de totes les entitats que s'han adherit a l'elaboració d'aquesta llei que va impulsar la Comissió de la Dignitat i va ser acollida inicialment per JxSí, la CUP i CSQP, ha remarcat que "celebrem que el PSC s'hi hagi afegit, perquè dijous serà un gran dia, un dia molt important per a aquest país i per a totes les víctimes del franquisme". Cruanyes ha explicat que es va plantejar al Parlament que es trenquessin els atzucacs amb què s'ha topat en reiterades ocasions per restituir les víctimes del franquisme. "Celebrem que s'hagi fet aquest pas important, perquè trencarem molts tabús que s'han mantingut durant massa anys, tabús amb què s'impedia que es fes justícia", ha dit Cruanyes en una roda de premsa conjunta dels partits que hi donen suport al Parlament.

 

 

 

 

El president de la Comissió de la Dignitat ha conclòs que, en realitat, el que han fet els partits espanyols és "protegir la legalitat de franco", cada vegada que es demanava la nul·litat dels processos, tal i com ha demanat l'ONU a l'Estat en un informe del 2014. A parer de Cruanyes, "el Parlament no podia estar callat més temps", i ha remarcat que era important que "es fes una llei de reparació material i personal de cadascuna de les persones que van ser víctimes, no una llei genèrica, perquè si no, moltes persones caurien en l'oblit si no els recordem nosaltres". Finalment, Cruanyes ha desitjat que aquesta llei sigui també una referència internacional. 

Lluís Companys, afusellat pel franquisme | Arxiu

 

 

Des de JxSí, la diputada Montserrat Palau s'ha remarcat la necessitat de "transmetre la memòria històrica per no caure en la indiferència, perquè anul·larem gairebé 64.000 consells de guerra i altres actes de repressió. Farem un acte de valentia i reparació amb una llei que demostra que no es pot ser demòcrata sense ser antifeixista". 

 

 

 

 

Per part del PSC, el diputat Ferran Pedret ha explicat que "no hi ha cap dubte jurídic sobre la nul·litat dels consells de guerra, perquè no podien ser considerats tribunals jurídics", i ha afegit que "hi hauria una nul·litat sobrevinguda perquè cap d'aquests òrgans no complia cap d'aquests requisits, tenint en compte la Transició". Pedret també s'acull a la llei de memòria històrica del 2007 i a la legislació internacinoal per apuntar la nul·litat d'aquests judicis. 

 

 

 

 

Per part de CSQP, Joan Josep Nuet ha remarcat la "lluita democràtica de les entitats per reparar les víctimes del franquisme", però ha lamentat que avui el Congrés espanyol hagi imposat una medalla al franquista Martín Villa. "Així és com realment es viu la política avui", ha dit Nuet, comparant les accions de Madrid i les de Catalunya: Aquesta imatge parla per ella mateixa", ha dit. 

 

 

 

 

Per part de la CUP, Mireia Boya ha dit que "demà hi ha un acte de ruptura, tornem a la legalitat republicana. Aquest país esdevé sobirà, no serem encara una república, però direm al món que no volem pràctiques feixistes, que van començar el 1936 però que van continuar el 1978, quan els Borbons van permetre que gent fos empresonada i jutjada. Demà trenquem amb el règim del 36 i el del 78, que és el mateix, un acte de dignitat del poble de Catalunya", ha explicat Boya. 

El PSC va votar-hi en contra al Congrés 

 

 

Que el PSC s'hagi sumat a aquest front a darrera hora ha estat una sorpresa. Sobretot perquè els diputats catalans a Madrid van votar en contra d'una proposició no de llei d'ERC per al "reconeixement i justa reparació" de la figura de Lluís Companys i la resta de víctimes del franquisme en el marc de la comissió Constitucional del Congrés de Diputats. Com el PSOE, el PP, C's i UPN, els diputats del PSC van rebutjar reparar les víctimes del franquisme. De fet, la petició d'ERC recordava que fa 13 anys, l'aleshores vicepresidenta del govern de Zapatero, María Teresa Fernández de la Vega, havia promès anul·lar els consells de guerra sumaríssims en una visita al castell de Montjuïc en una ofrena floral en l'aniversari de l'afusellament del president Companys, 15 d'octubre de 1940.  

 

Comentaris