“A los combatientes que hallaron la gloria en la Batalla del Ebro”. Aquesta inscripció continua presidint el monument als caiguts de la Batalla de l’Ebre alçat l’any 1966 al bell mig del riu Ebre al seu pas per Tortosa. Iniciativa del Consejo Provincial del Movimiento, cinquanta-tres anys després continua dempeus i generant controvèrsia no només a la ciutat, sinó a arreu del país. Es tracta d’una construcció de 45 metres d’alçària que, segons una sentència judicial, incompleix la Llei de memòria històrica espanyola. Amb tot, el consistori tortosí, que el 2016 va fer una consulta popular per conèixer la voluntat dels tortosins respecte a aquest símbol franquista, el més gran de Catalunya, no ha concretat cap acció per fer-lo retirar ni tampoc per reinterpretar-lo, malgrat que a les urnes va guanyar l’opció d’instar a “mantenir-lo i redefinir-lo”.
El dictador ha estat exhumat del Valle de los Caídos quaranta-quatre anys després de ser-hi enterrat, però a Tortosa Franco segueix dempeus. I per quina raó, si incompleix la llei de memòria històrca i JxCAT, el partit de govern, rebutja de ple la ideologia franquista i la combat? Dinàmiques polítiques locals a banda, el monument es troba als llimbs administratius. Fonts del consistori remarquen a El Món que “no és propietat municipal i per tant l’ajuntament no hi pot intervenir directament. No està clar qui n’és el propietari, i per això a la consulta del 2016 es preguntava sobre instar a la retirada o instar a la seva reinterpretació. Però en cap cas podem prendre decisions sense el consentiment de la propietat”. Però hi ha una via per poder intervenir-hi: si ningú el reclama i fan una declaració amb valor jurídic en aquest sentit, el consistori –malgrat no ser-ne el titular– podria actuar de manera subsidiària, actuar per reinterpretar-lo amb totes les garanties legals.
Al marge de qui en sigui el propietari, perquè ningú no l’ha reclamada a hores d’ara, l’Ajuntament sempre ha sostingut que el monument a la Batalla de l’Ebre empararia a l’article 15.2 de la llei de memòria històrica, segons el qual queden exempts de ser retirats aquells vestigis franquistes en els quals “concorren raons artístiques, arquitectòniques o artisticoreligioses protegides per la llei“, ja que està protegit amb la figura de Bé Integral del Patrimoni Cultural Català (BIPCC) des del 2007.
[r:1]
Després de la consulta popular, el consistori “va posar en marxa un pla de reinterpretació” del monument, que va aturar quan la conselleria de Justícia va anunciar que tramitaria una llei de memòria històrica al Parlament amb una referència explícita al monument de Tortosa: “No tenia sentit continuar amb la reinterpretació. Està aturat a l’espera de què digui la llei, i si s’imposa la retirada, s’haurà de consignar una partida pressupostària aliena a l’ajuntament, que no pot fer-se’n càrrec perquè no n’és el propietari. Però en tot cas complirem la llei”, expliquen fonts del consistori tortosí.
Tres anys després, el monument continua generant polèmica. Des de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes considera que ara més que mai l’ajuntament de Tortosa hauria de retirar el monument: “La retirada immediata de símbols feixistes és més necessària que mai davant l’ascens del feixisme que reivindica el feixisme –en al·lusió a VOX-, el més evident dels quals és el de Tortosa. És curiós que JxCAT digui que l’exhumació de Franco és comèdia, i a Catalunya tiri pilotes fora i busqui excuses”, denuncia. Cruanyes considera que si l’ajuntament de Tortosa no ha retirat encara el monument és “perquè no té voluntat, i posa excuses com que no hi ha diners o que espera que una llei catalana li ho faci fer”.
Placa que hi havia en un monument feixista que Tortosa va retirar el 2018
En la mateixa línia es pronuncia la CUP de Tortosa, especialment bel·ligerant en la lluita per la retirada de simbologia franquista a la ciutat. “Des de la consulta del 2016 l’ajuntament ha jugat a fer veure que no hi ha cap problema amb el monument i no ha fet absolutament cap moviment”, denuncia a El Món el portaveu de la CUP a Tortosa, Guillem Argelich. Els cupaires lamenten que el consistori “esperi que algú de fora, el Parlament, l’obligui a retirar el monument”, i creu que JxCAT s’escuda en el fet que el monument està catalogat com a bé integrant del patrimoni cultural català “per no actuar i deixar passar el temps”. “Si no es descataloga, estem en un bucle permanent d’inacció”, remarca Argelich.
[r:2]
La CUP també considera “una vergonya” que l’ajuntament hagi hagut de fer un catàleg de símbols franquistes a la ciutat “obligat per una sentència judicial i no per voluntat pròpia”. I posa en valor petites victòries del partit, com ara que es retiressin els honors a l’alcalde franquista i fill predilecte de la ciutat Joaquín Bau. També que el novembre del 2018 es retirés el monòlit commemoratiu de la ‘Promoción del Ebro’ de la Guàrdia civil situat al Parc Teodor González de Tortosa, a instàncies de la CUP. Era una exhaltació als principis del Movimiento amb la inscripció “en el XXX aniversario de una gesta gloriosa de la cruzada española, la promoción Ebro de la Guardia Civil, jura en este lugar su fidelidad a la bandera de la patria”.
Resta pendent, però, la retirada de la Creu de Ferro de Santa Clara, que duu la inscripció de “Caídos por dios y por la patria”, i també una clau de volta a la Catedral de Tortosa amb un emblema de la Falange. “És una propietat privada, però l’ajuntament dona diners al Bisbat, que els condicioni a la seva retirada”, conclou el portaveu de la CUP.
