Els Fiscals del Suprem demanen l'arxiu de la causa contra Puigdemont per Aigües de Girona

Fidel Cadena i Carmelo Quintana entenen que no hi ha prevaricació, frau i falsetat inicialment imputats

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha demanat l'arxiu de la causa oberta contra el president a l'exili Carles Puigdemont per l'afer Aigües de Girona. En un escrit de qualificació presentat davant la Sala Penal de l'alta magistratura, al que ha tingut accés El Món, els fiscals Fidel Cadena i Carmelo Quintana consideren que els "fets  no són constituitius dels delictes de prevaricació, frau i falsetat inicialment imputats" per decisions de Puigdemont sobre pròrrogues a la companyia Aigües de Girona (Agissa) durant el 2013-14 quan encara era alcalde de Girona

La decisió dels fiscals de sala han avaluat així la decisió del jutjat d'instrucció número 2 de Girona, el mes de març d'enguany,  que va enviar una exposició raonada al Tribunal Suprem per tal que investigués el president Puigdemont per irregularitats en la gestió d'Agissa quan era alcalde de Girona. La jutgessa va veure indicis de criminalitat en l'actuació de Puigdemont. En concret hi veia delictes de prevaricació, frau a l'administració i falsedat documental.

La sospita de la jutgessa provenia de la investigació d'una denúncia presentada per la CUP. De fet, Puigdemont, un cop elevada la causa al Suprem va retreure que era un intent més per extraditar-lo.  Ara la Fiscalia considera que no es donen els elements típics de cap dels delictes imputats, més enllà d'una "il·legalitat administrativa" amb "el propòsit d'estirar il·líctament l'autonomia local per superar estretors" . 

 

Un fons d'art 

 

El focus de la investigació sobre l'actuació de Puigdemont se centrava en determinar si l'Ajuntament de Girona va fer servir fons de l'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa) per adquirir el fons d'art Santos Torroella. En l'exposició raonada, la magistrada entenia que es va fer un "artifici" per "defraudar" a l'Ajuntament de Girona en detriment del servei d'aigües, i que aquest va ser "assumit, amb major o menor coneixement", per onze regidors al ple del 14 de febrer del 2014 (els que aleshores sumaven CiU i el regidor no adscrit Carles Palomares).

Aquests onze vots van permetre aprovar un punt per alliberar crèdit destinat a mantenir la xarxa de sanejament i el servei d'aigua potable. Un moviment que la magistrada interpretava com el punt "per començar a ocultar l'origen del diner utilitzat per al primer pagament" de la col·lecció d'art Santos Torroella (l'adquisició de la qual es va aprovar al mateix plenari). Segons la jutgessa, "així es realitza, amb el coneixement i aprovació de Carles Puigdemont, una operació per ocultar que, en realitat, el primer pagament del preu de la col·lecció es fa a costa de les quantitats rebudes com a conseqüència de l'establiment" del cànon extraordinari de l'aigua (que es va aprovar el 2013, quan es va prorrogar la concessió a Agissa). Un "artifici" que la instructora traduïa en una   "minva substancial en el patrimoni de l'Ajuntament en una àrea sensible com l'aigua" i veia "constatat" que durant l'any 2014 "es va deixar d'invertir en l'anomenat cicle de l'aigua" per part del consistori.

En canvi, segons la versió de l'Ajuntament, inicialment el consistori preveia pagar part de les obres amb el cànon de l'aigua. Tot i que més endavant, i segons ha sostingut sempre l'Ajuntament, això es va desestimar i es va optar per altres vies. L'alcaldessa, Marta Madrenas, de fet, ja va assegurar que la col·lecció d'art s'està pagant amb fons propis.

L'acord per a l'adquisició del fons Santos Torroella es va tancar el 2014 per un import de 3,9 milions d'euros (MEUR). En aquest període, i mentre es va negociar la compra,  Puigdemont era alcalde de Girona. L'operació, però, no va estar exempta de polèmica. Perquè quan va passar per ple aquell 14 de febrer, gran part de l'oposició hi va votar en contra, i Puigdemont –que governava en minoria- va haver de fer servir el seu vot de qualitat perquè l'aprovació tirés endavant.

 

 

Comentaris