Dies abans de la celebració de l’1-O, l’unionisme s’organitzava per primera vegada a Catalunya de forma més o menys unitària i, amb l’impuls de la plataforma Societat Civil Catalana, aconseguia treure milers de persones al carrer per protestar contra el moviment independentista. Aviat, però, l’extrema dreta se sumava a les convocatòries, que en ocasions van acabar amb incidents greus. De fet, l’Oficina de Drets Civils, creada per la Generalitat per defensar els drets civils i polítics, independentment de la seva tendència i adscripció ideològica, va comptabilitzar 328 agressions atribuïdes pels Mossos a grups d’ultradreta que van atemptar contra la llibertat ideològica i d’expressió dels catalans entre l’octubre del 2017 i tot el 2018. Una xifra que no apareix recollida en la memòria de l’any 2018 de la Fiscalia Superior de Catalunya, que el fiscal Francisco Bañeres ha presentat aquesta setmana al Parlament de Catalunya, i que per contra, fa una vinculació directa entre els independentistes i l’increment dels delictes d’odi i els disturbis al carrer.
Una manifestació d’extrema dreta a Barcelona
En l’apartat d’exposició general de les fiscalies provincials, la memòria comença fent un advertiment de l’excepcionalitat que al seu entendre suposa desenvolupar la seva tasca a Catalunya: “L’actual situació de les fiscalies provincials s’insereix en un context marcat per un entorn polític i social de gran complexitat, amb la dificultat afegida que a curt termini no es preveu una millora en la situació (durant el 2018, els presos polítics romanen en presó preventiva a l’espera que s’assenyali l’inici del judici al Suprem, i ja hi ha hagut euro-ordres contra els exiliats. També el president Puigdemont ha estat empresonat a Alemanya el 2018, i la justícia d’aquest país ha rebutjat extradir-lo). En aquesta conjuntura tan difícil, la Fiscalia ha desenvolupat el paper que té encomanat de forma professional, de defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic tutelat per la llei”.
Fet aquest aclariment, la memòria remarca que “les accions reivindicatives de caràcter independentista han tingut com a conseqüència la realització d’alguna infracció que ha motivat la intervenció del ministeri fiscal”, i a continuació, sense aportar xifres que avalin la conclusió, sentencia que “la convocatòria de manifestacions per part de grups no independentistes té freqüentment com a resultat una contramanifestació –per part de l’independentisme-, on és raonable preveure la comissió d’algun il·lícit penal. Tot això, ha donat lloc a un augment de nombre de diligències d’investigació, així com dels delictes d’odi i discriminació. A més, a conseqüència de les diferents reformes legislatives que s’han anat produint, cada vegada hem d’atendre un major nombre de serveis en aquest sentit”.
El fiscal Superior de Catalunya, Francisco Ban?eres compareix al Parlament
En aquest sentit, la Fiscalia Superior de Catalunya es queixa de la manca d’efectius per atendre aquest suposat increment de la delinqüència política a Catalunya: “No incrementar les plantilles produeix que les ràtios fiscals versus òrgans judicials pateixin un deteriorament constant”. I assegura que “el mateix succeeix amb les plantilles de funcionaris”, una competència, aquesta darrera, del departament de Justícia de la Generalitat: “Tot això va en detriment del servei públic. I és que el departament de Justícia no cobreix amb la rapidesa necessària les places que queden vacants per baixa de titular, la qual cosa ocasiona seriosos trastorns en el normal funcionament de la Fiscalia. Denuncia que la normativa estableix que, “com a norma general, no es cobriran temporalment llocs de treball per a períodes inferiors a trenta dies, llevat de supòsits d’urgència o excepcionalitat i sempre que la disponibilitat pressupostària ho permeti. Però, denuncia la Fiscalia, “la realitat és que no es respecta el termini establert en la pròpia ordre”.
Els presos del “procés” provoquen “situacions anòmales”
En l’apartat de fets remarcables, la memòria de la província de Barcelona destaca com a fets “diferencials i extraordinaris” l’estada a presó dels “presos preventius del denominat ‘procés’, que ha “produït situacions anòmales com manifestacions davant dels centres penitenciaris on es trobaven tals presos, i una presència d’autoritats no penitenciàries superior a l’ordinària”. També assenyala que el 5 de gener del 2019, a Lledoners, “durant una convivència familiar, el fill petit de l’intern Josep Rull es va colpejar fortament el cap contra el terra del pati, perdent el coneixement i vomitant, motiu pel qual els metges del centre van sol·licitar el seu trasllat a l’hospital. La petició va ser finalment acceptada i l’intern va abandonar el centre custodiat per la policia a les 17.18h i va tornar a les 22.55h”. I remarca que “aquest esdeveniment va suscitar controvèrsia i informacions errònies en mitjans de comunicació. El Fiscal Delegat de Barcelona va analitzar jurídicament les raons i circumstàncies concurrents, concloents que la decisió adoptada va ser la correcta i ajustada a dret”.
La presó de Lledoners
La memòria també remarca com a fet “d’interès especial” la investigació oberta contra Albert Donaire, líder de Mossos per la Independència, per provocació a l’odi, la violència i la discriminació contra “persones de nacionalitat espanyola”.
