La Fiscalia considera el Tsunami i els CDR “terrorisme nacional”

La memòria anual del ministeri públic fa una “avaluació de l’estat actual de l’amenaça”

Terrorisme nacional”. Aquest és el capítol on la Fiscalia inclou els CDR i la plataforma Tsunami Democràtic en la seva memòria anual del 2019, presentada aquest migdia. En concret, el ministeri públic col·loca les manifestacions post sentència del Procés i la detenció dels CDR del 23 de setembre al mateix capítol on hi ha ETA, Grapo o el terrorisme anarquista, el capítol 4.4.2 de la memòria.

La Fiscalia General de l’Estat defineix els CDR i Tsunami com el “Moviment Violent Independentista Català”. Un títol del qual fa una “avaluació de l’estat actual de l’amenaça”. Aquesta anàlisi comença amb la “relació” dels 9 detinguts “per la seva presumpta vinculació amb els Comitès de Defensa de la República”, en referència als detinguts el 23 de setembre de 2019 en el marc de l’operació Judes.

Segons la fiscalia, durant la resta del 2019, “han continuat produint-se accions violentes i intimidatòries de l’independentisme radical i violent català dirigides contra persones, col·lectius i institucions que es posicionen en contra del procés secessionista”. Així mateix, el ministeri públic destaca que els detinguts per l’Audiència Nacional a l’operació Judes no només eren CDR sinó que formaven part de “l’Equip de Resposta Tàctica”. Un grup que “presumptament estaven en fase de preparar accions violentes” arran que en els escorcolls domiciliaris la Guàrdia Civil va confiscar “substàncies considerades precursors per a la confecció d'explosius”.

Una explicació que va servir al jutge per processar-los  per "pertinença a organització terrorista, tinença d'explosius amb finalitats terroristes i conspiració per a la comissió d'estralls", malgrat que tots els investigats es troben en llibertat. Amb aquesta explicació, al Fiscalia considera que n’hi ha prou per incloure’ls en l’epígraf de “terrorisme nacional”.

 

En el mateix epígraf, la Fiscalia –i sense que hi hagi cap detenció– inclou les protestes per la sentència convocades pel Tsunami Democràtic.  “Durant els dies previs al 14 d'octubre, quan el Tribunal Suprem va donar a conèixer la sentència sobre l'anomenat ‘Procés’,” consta a la memòria, “dins de certs sectors de l'independentisme es van anar incrementant progressivament les mobilitzacions i perfilant les diferents dinàmiques, especialment a través de la plataforma Tsunami Democràtic, servint-se de la immediatesa, abast i privacitat dels canals de missatgeria instantània (fonamentalment Telegram)”.

 

La part de la Memòria Anual de la Fiscalia on inclou Tsunami i els CDR com a terrorisme nacional

La part de la Memòria Anual de la Fiscalia on inclou Tsunami i els CDR com a terrorisme nacional Quico Sallés

“Després d'aquesta sentència”, continua la memòria, “es van succeir greus aldarulls en diferents ciutats de Catalunya, especialment focalitzats a Barcelona, que van incloure l’aturada –[en relitatl’activitat no es va aturar]– de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat, talls de vies de comunicació (avingudes, carrers, carreteres i trànsit ferroviari) i atacs a edificis públics (delegacions i subdelegacions de govern, comissaries del CNP i dels Mossos d'Esquadra, casernes de la Guàrdia Civil, conselleries de la Generalitat, etc.)”.  Uns elements que porten la Fiscalia a considerar les protestes del Tsunami com una conducta delictiva pròpia del terrorisme.

 

Comentaris