Tot sobre el guió. El ministeri fiscal del Tribunal Suprem ha presentat un escrit davant la Sala Penal que va jutjar el procés per oposar-se als incidents de nul·litat de la sentència que va imposar per sedició i desobediència als presos polítics. Concretament, el ministeri públic repon els incidents de Jordi Cuixart, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, així com a Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs. Fiscalia recorda, entre d’altres arguments, que les penes no han estat desproporcionades perquè, per exemple, el delicte de malversació ha quedat “pràcticament neutralitzat”. És a dir, que les condemnes podrien haver estat pijors. “El Tribunal ha optat per una tipificació penal més benigna respecte uns fets que haurien pogut tenir un encaix normatiu més rigorós”, emfatitza la fiscalia en diversos dels seus escrits de resposta.
Amb aquest fil, els fiscals de Sala del Suprem posen com exemple la condemna a 12 anys i mig de presó per a Jordi Turull per sedició i malversació. En aquest punt denoten que si bé l’advocacia de l’Estat reclamava pel conseller de Presidència, 11 anys i 6 mesos de presó, subratlla que la fiscalia li reclamava 16 anys de presó i inhabilitació i Vox, que legitima com a part, reclamava 25 anys de presó i 20 d’inhabilitació absoluta.
En aquest sentit, els fiscals Jaime Moreno, Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, al·leguen que els arguments aportats per les defenses per demanar la nul·litat de la sentència ja van ser contestats en la resolució judicial. També considera que no és prou motiu la difusió de les penes als mitjans abans de la sentència perquè podrien ser “meres hipotesis aventurades”. En aquest sentit, insisteix que les filtracions van ser dos dies abans de la sentència després de 4 mesos de deliberacions i que en cap cas van afectar al criteri dels magistrats.
Fiscalia torna a utilitzar l’argument de la força, i acusa a diversos consellers d’haver “instigat i promogut la violència contra les Forces i cossos de Seguretat de l’Estat”. En aquest sentit, destaca que els condemnats ho són per un “delicte propi i no aliè” perquè van participar no només en una situació que “afectava l’ordre públic sinó que van intentar esberlar l’ordre constitucional”.
Aquest incidents de nul·litat van ser registrats per les defenses com a pas previ per demanar l’ampara del Tribunal Constitucional. En aquests escrits, els advocats denuncien vulneració de drets fonamentals com la infracció a tenir un jutge predeterminat per llei, la pressumpció d’innocència, la llibertat d’expressió o associació. Ara un cop el Tribunal té la resposta opinativa del ministeri públic, el Suprem s’haurà de pronunciar sobre si estima o no algunes de les causes al·legades pels condemnats.
Part de la resposta de la fiscalia a l’incident de nulitat advertint que les penes podrien haver estat més altes Quico Sallés
