La part de l’escrit on argüeix que Cuixart podria reincidir
La Fiscalia Provincial de Barcelona ha informat aquest migdia que s’oposa a la concessió d’un permís extraordinari de 72 hores, a Jordi Cuixart que havia proposat la Junta de Tractament. Segons l’escrit, al que ha tingut accés El Món, no n’hi ha prou amb l’argument d’haver complert 1/4 part de la pena. A parer del ministeri públic, cal tenir present la “gravetat dell delicte i el bé jurídic atacat”. “S’ha de valorar el delicte concret i la seva forma de comissió, perquè no tots els delictes són iguals ni tenen el mateix retret social”, conclou la Fiscal. De fet, conclou que el condemnat ho va deixar prou clar en el seu al·legat final: “Ho tornarem a fer”.
A diferència de l’anterior permís, que era de 48 hores amb que n’hi ha prou amb la Secretari d’Afers Penitenciaris, la petició de Cuixart de tres dies ha de passar pel jutge de Vigilància Penitenciària, que a partir de dos dies ha d’avalar la petició. En aquest tràmit jurisdiccional ha de participar la Fiscalia que hi diu la seva sobre la idoneïtat o no del permís.
De fet, la petició del president d’Òmnium es basa en els articles 76 i) i 47.2 de la LOGP. Dos preceptes que estableixen la possibilitat de concedir permisos de sortida de fins a set dies com a preparació per a la vida en llibertat, amb l’informe previ de l’equip tècnic, als condemnats que estiguin classificats en segon o tercer grau, que reuneixin dos requisits objectius, que hagin extingit la quarta part de la condemna i no observin mala conducta.
“Ho tornaria a fer”
La tesi del ministeri públic és que la “percepció de l’intern que els fets no van ser violents és contrària als fets declarats provats en la sentència condemnatòria i especialment amb els actes protagonitzats pel mateix aprofitant la seva indiscutida capacitat de lideratge i la seva condició de President de l’entitat Òmnium Cultural, el dia 20 setembre 2017 davant la seu de la Conselleria de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya”.
La Fiscalia remarca que l’informe psicològic de Cuixart “s’observa un subjecte disciplinat amb les normes i creences que estan contemplades en el que ell anomena ‘llei superior’, el dret moral a obeir, estant fonamentades aquestes creences, segons manifesta, en la declaració universal de drets humans fonamentals”.
I continua “malgrat això, de l’anterior es deriva que l’intern pot ser que reconegui els fets recollits en sentència i assumeixi les conseqüències d’ells, però fa la seva pròpia interpretació dels mateixos, sense considerar que aquests siguin un delicte, ja que l’existència d’aquesta anomenada “llei superior” justifica la seva actuació, la qual cosa suposa negar l’estat de dret”.
Entèn la fiscalia que l’intern no assumeix el delicte perquè en “l’exercici de el dret a l’última paraula en l’acte de judici va dir que ‘Tot el que vaig fer ho tornaria a fer i no em penedeixo'”. Una idea que es referma segons el ministeri públic amb el llibre titulat “Ho tornarem a fer”, “llibre que ha escrit des seva estada a la presó, la qual cosa posa en evidència, sense perjudici de la seva llibertat d’expressió, el seu posicionament en relació a l’delicte pel qual ha estat condemnat”.
