La Fiscalia continua obsessionada amb els Mossos com l’embrió de l’Exèrcit català

El judici contra la cúpula d’Interior encara insisteix en la tesi del “braç armat”

“Braç armat del procés". Així definia els Mossos, el fiscal de sala del Tribunal Suprem, Fidel Cadena, durant el judici del procés. Cadena va anar més enllà en la seva primera intervenció, i va apuntar que la independència no es podia fer sense la possibilitat de tenir els “17.000 efectius armats del cos”. Una tesi que els companys d’acusació, el diputat i secretari genera del Vox, Javier Ortega, van elevar a categoria d’objectiu polític de primer ordre en el procés sobiranista. Aquesta obsessió en convertir els Mossos en l’embrió de l’Exèrcit català ha tornat a planejar en les quatre primeres jornades del judici contra a cúpula d’Interior que va començar dilluns a l’Audiència Nacional.

 

Els dos fiscals del cas, Pedro Rubira i Miguel Ángel Carballo, han aprofitat els seus torns d’interrogatori al Major Josep Lluís Trapero i l’exsecretari general d’Interior, Cèsar Puig, per brandar de nou la compra d’armes llargues i d’assalt homologades per l’OTAN per als Mossos. Una qüestió recorrent que fins i tot, Juan Antonio Puigserver, el “conseller d’Interior durant el 155” va haver d’aclarir en el judici a la sala penal que presidia Manuel Marchena.

 

Aquestes compres, seguint la tesi dels atestats policials i de la interpretació del ministeri públic, hauria servit per començar a crear un futur exèrcit català. Una teoria que neix en un obsolet informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional que coordinava Carles Viver Pi i Sunyer durant la presidència d’Artur Mas. Concretament, l’informe titulat La seguretat interna i internacional de Catalunya on s’hi recollia la possibilitat “d’ampliar les funcions del Cos de Mossos d’Esquadra, fent que assumeixi funcions de seguretat externa i/o defensa, fet que implicaria una militarització parcial d’algunes unitats i efectius dels Mossos”. Un estudi del que ha ironitzat, Cristobal Martell, advocat de l’exdirector general de la Policia, Pere Soler, que recordava que en qualsevol cas això era un supòsit pensat per després de proclamar una República.

 

Però la qüestió, ateses les declaracions de Trapero i Puig, -i en el seu dia de Puigserver- són més prosaiques. La compra de 800 armes llargues realitzada entre el 2016 i 2017 no tenia cap mena de relació amb el procés ni amb la creació d’unes forces armades d’una virtual república catalana. De fet, aquell procés de compra el va bloquejar el que aleshores exercia de ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido. La decisió era exclusivament per poder afrontar amb més garanties la lluita antiterrorista.

 
L'informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional sobre la militarització dels Mossos

informecosmossos

Concretament, el procés es va engegar arran dels atemptats de Paris de novembre de 2015, quan els yihadistes van actuar disparant amb subfusells automàtics en sales de festa com el Bataclán. Va ser aleshores quan des de la Comissaria General tècnica de planificació van plantejar la compra d’aquestes armes per utilitzar en les unitats d’intervenció i ordre públic com el Grup Especial d’Intervenció, la Brigada Mòbil o a les Àrees Regionals de Recursos Operatius. “Els Mossos no teníem aquest tipus d’armament ni material per a protegir-nos”, va insistir Trapero en la seva declaració d’aquest dimecres.

 

Puig ha reblat aquesta explicació. Fins i tot l’ha feta servir per justificar la seva relació amb el número dos d’Economia i Vicepresidència, Josep Jové, processat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels mateixos fets. L’exnúmero dos d’Interior ha recordat que amb Jovè hi va començar a tenir molta relació perquè tenia la clau de la caixa del Govern. “Necessitavem diners dels plans de contingència pel Pla Operatiu Especial Antiterrorista amb l’alterta 4 sobre 5”, ha explicat. “Havíem d’aconseguir sis milions d’euros per a la compra d’armes i les hores de patrulla”, ha argüit.

 

Comentaris