La fiscalia dubta ara d'obligar els eurodiputats a jurar la constitució

El ministeri fiscal planteja al TS suspendre la resolució d'un recurs de Puigdemont o fer una nova pregunta a Luxemburg

La fiscalia espanyola veu "dubtes raonables" en l'obligació de la LOREG de jurar la Constitució a Madrid per accedir a la plena condició d'eurodiputat arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Oriol Junqueras. En un escrit en relació al recurs de la defensa de Carles Puigdemont i Toni Comín contra la JEC per no haver-los inclòs a la llista d'eurodiputats que va enviar al Parlament Europeu, el ministeri fiscal planteja al Suprem que suspengui la resolució del cas a l'espera d'una "resposta clara" de Luxemburg sobre la legalitat de l'article 224.2 de la LOREG, que estipula que els candidats electes "hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant de la JEC" i que els que no ho facin seran exclosos.

En concret, la fiscalia proposa al Suprem que s'esperi a que el Tribunal General de la Unió Europea es pronunciï sobre la demanda que Puigdemont i Comín van fer-li arran de la decisió del Parlament Europeu presidit per Antonio Tajani d'excloure'ls de la cambra –i que ara s'ha de revisar de nou, en base a la sentència de Junqueras. Alternativament, la fiscalia també suggereix al Suprem que plantegi una nova qüestió prejudicial a Luxemburg per "aclarir" si l'article de la LOREG que obliga a jurar la Constitució és "compatible" amb les lleis de la Unió Europea.

La fiscalia argumenta que, en base a la sentència de Junqueras, es podria considerar la promesa de la Constitució com una "formalitat que condiciona l'adquisició plena d'eurodiputat", i que caldria determinar si aquesta exigència es pot estipular "en el marc de la competència de l'Estat espanyol per determinar l'adquisició de diputat" o s'ha de rebutjar "perquè podria resultar en sí mateixa contrària al Dret de la Unió, al no ajustar-se al sistema de sufragi universal i directe".

El ministeri fiscal afirma en els seus arguments que "res impediria interpretar" que en el cas dels electes espanyols el fet de tenir immunitat des del dia de la proclamació dels resultats els protegís per poder acatar la Constitució "sense impediments". És a dir, la promesa de la Carta Magna podria considerar-se, des d'aquest punt de vista que planteja la fiscalia, una "exigència del dret intern a la qual les autoritats nacionals no poden posar cap obstacle".

Això implicaria que l'Estat hauria de permetre accedir a la promesa de la Constitució a tothom, deixant sortir a Junqueras de la presó per agafar l'acta i complir amb els requisits de la llei espanyola. "Fins a quin punt la immunitat podria resultar compatible amb el risc de ser detingut i ingressat a presó constitueix un objecte de reflexió", afirma la fiscalia, en una referència explícita al cas de Puigdemont i Comín.

En tot cas, la fiscalia admet que si la justícia europea confirma que acatar la Constitució no és un requisit sinó un "impediment" a l'accés al càrrec d'eurodiputat –"amb independència del motiu o la finalitat de l'electe per evitar l'acte d'acatament, fins i tot si es tracta d'un motiu espuri com el d'eludir la justícia"- la "mera proclamació de la condició d'electe atorgaria a l'interessat el dret, sense necessitat de complir cap formalitat posterior, a prendre possessió de l'escó al Parlament Europeu".

 
 

Comentaris