La Fiscalia ‘afina’ Marchena

El ministeri públic continua collant en totes aquelles causes contra l’independentisme encara que hagin estat jutjades

 

Després de la sentència del procés dictada per el Tribunal Suprem, la fiscalia s’ha quedat amb gana. Així es desprèn de diferents actuacions de la darrera setmana. La resposta a les peticions de nul·litat de la sentència de Manuel Marchena registrades pels quatre fiscals de Sala de Suprem -Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena- contra les defenses dels sentenciats a gairebé 100 anys de presó; el desmenjament del ministeri públic en el sumari del Major Trapero o el posicionament dels fiscals a les investigacions del Jutjat 13, el 23S o del cas Estela, en són la prova del cotó fluix. Malgrat que la sentència hagi deixat uns marcs durs, sembla que la Fiscalia vol més canya. Sembla que el ministeri públic vilgui 'afinar' a l'alta les dures penes del Suprem.

 

Dilluns, la fiscalia del Suprem ja apuntava maneres en els escrits de resposta a les peticions de nul·litat de Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Santi Vila, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Joaquim Forn, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull. Els altres condemnats encara no les han presentades. La resposta de la fiscalia deixa clar que, segons el seu parer,  Marchena va ser benevolent. En aquest sentit recordava, amb certa recança, que les penes haguessin estat “desproporcionades”. De fet, les definia com una "tipificació penal a la baixa" i remarcava que ”haurien pogut tenir un encaix normatiu més rigorós”.

 

En aquesta lína, la Fiscalia sostè en els seus escrits que "per molt que el tribunal hagi considerat finalment que els fets comesos no van tenir suficient eficàcia lesiva per a l'ordre constitucional, és cert que el propi relat dels fets provats acredita el desbordament dels contorns legals propis de la sedició i la incursió dels mateixos en l'execució d'alguns elements típics de la rebel·lió". En els seus escrits alerten  que l'actuació dels condemnats "no només va afectar l'ordre públic sinó que també va intentar trencar l'ordre constitucional". Un principi que, fonts jurídiques consultades, en els casos oberts contra l’independentisme nodrirà les actuacions de la fiscalia en tot allò que afecti a causes del procés. Quan alguna conducta investigada es consideri que afecti a l’ordre constitucional no es “degradarà a uns simples desordres públics”.

 

Seguint aquest fil, el ministeri públic es veu alenat pels seus superiors en la interpretació dels delictes investigats en el sumari del Jutjat número 13. Un expedient que ha alimentat la causa del Suprem. De fet, la fiscalia insistia en l’organització criminal fins que la instructora s’hi va negar per alguns dels implicats. Però la fiscalia es va mantenir en els seus tretze i tot que al Suprem ja es descartava -fins i tot abans de la sentència el delicte- a principis de setembre va demanar  l'Audiència de Barcelona que revoqués la decisió de la jutge i poder investigar per organització criminal a la trentena de processats. “De fet en els seus interrogatoris insisteix en considerar el reguitzell d’investigats  com un grup que va actuar de manera concertada, permanent i jerarquitzada per aconseguir la secessió”, expliquen fonts jurídiques del cas que retreuen a l’acusació pública de “tirar pel broc gros”.

 

 

Aquesta filosofia arriba al cas Estela, sobre subvencions de la Diputació, que ara han triangulat amb l’investigació de l’Associació Catalana de Municipis a la recerca de la connexió amb Waterloo o Carles Puigdemont. És a dir, transformar un cas d’irregularitats en un delicte que també serviria per finançar un “atac a l’ordre constitucional”. Al capdavall, els casos pels aldarulls de les protestes post sentència ja apunten per aquesta línia afegint acusacions de terrorisme o estralls com la que estan patint els CDR detinguts en l’Operació Judes del 23S.

 

Cas Trapero i la Fiscal General 

 

 

Però possiblement, el cas més paradigmàtic és el del Major Josep Lluís Trapero i la cúpula d’Interior. La defensa de l'excap dels Mossos va haver de demanar a la Fiscalia que aclareixi si finalment l'acusarà per rebel·lió o per sedició, després que la sentència de Manuel Marchena descartés aquest delicte. Precisament, la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, constatava dijous passat la "transcendència" del text de l'alt tribunal en el cas contra l'excap dels Mossos que se segueix a l'Audiència Nacional. En aquest sentit, la defensa de Trapero considera que si finalment hi hagués un canvi de qualificació del ministeri públic, l'Audiència Nacional ja no seria competent per jutjar-lo, i caldria traslladar el cas a l'Audiència Provincial de Barcelona.

 

A l'escrit que la defensa de Trapero ha adreçat a la Fiscalia es recorda que el Suprem ha establert que els fets atribuïts als líders independentistes són "legalment constitutius d'un delicte de sedició, sense que puguin tenir encaix en el delicte de rebel·lió". Segarra va recordar que la fiscalia "coneix el marc que suposa la sentència" i la influència que té no només en el cas en que es jutja a la llavors cúpula dels Mossos sinó també en la resta de casos pendents a d'altres jutjats i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el procés. Ara bé, una altra cosa és el que facin els fiscals subordinats que fins ara han fet més cas als de Sala del Suprem que no pas a la Fiscal General.

 

Comentaris (11)
Eugeni Fa 1 mes
La fiscal general valdria mes que és jubilés i gaudis dels nets si és qíe en té. I amb ella uns quants mes entre fiscals i jutges. Els fiscals, ara estan fent bo al marchena, quina ironia!.
Lo Pau del terròs Fa 1 mes
Si España fos, o arribés a ser, un estat democràtic, aquests franquistes casposos, no trigatien a asseure's en el banc dels acusats. Es pereixen Cadena perpetua.
X*2 Fa 1 mes
I a aquests fiscals perque no els foten al carrer?
Victor Fa 1 mes
Un dels acords d'investidura ha de ser dinamitar el búnquer que s'ha instal.lat a la fiscalia.
Doctor Strangelove Fa 1 mes
Suposo que tots aquests que insulten i s'acarnissen d'aquesta manera deuen ser professionals del dret, d'altra manera no s'entén com algú que no sigui docte en una matèria pugui criticar als professionals. Recordin el que va dir el rapsoda Valdano: "el saber no es acumulativo". Doc.
Doctor de què Fa 1 mes
Tu Doc , formant part d’un tribunal franquista , estaries com un peix a l’aigua , oi ? Quanta nostàlgia , doctor !!
Manel Fa 1 mes
No fa falta estar doctorat en dret, aquest fiscals tampoc, son eusqueros que un día es varen empollar unes pagines que varen recitar de manera modular i despees si son franquistes están on están. per arribar a catedrático de Universitat et calen 4 acreditaciones i cinc oposiciones. Ella ama una ja son doctos?
Mal perdre Fa 1 mes
On és ara allò que sempre ens diuen ells de "hay que respetar las decisiones judiciales"? Els ciutadans paguem als servidors públics perquè mostrin professionalitat, no catalanofòbia.
Jordi Estelada Fa 1 mes
Aquests fiscals ben pagats pels poderosos s'acarnissen contra els independentistes i, en general, els més febles i no persegueixen allò q haurien de perseguir: totes les il'legalitats comeses per l'estat que els paga. Són uns lacais i res més q lacais
Militares con toga Fa 1 mes
Están haciendo estos el trabajo de los militares, que ya no pueden ir de chulos contra población indefensa como siempre han ido. Cosas del siglo XXI.
Stuka Fa 1 mes
Això no son fiscals, son els dobermans del poder factic, judicial i militar.
ganxó Fa 1 mes
Si pero encara mosseguen, . Com que no en saben més desenterren l'os i el tornen a llepar i mossegar
Portuguez Fa 1 mes
Não é de crer que a corrupta e saqueadora partidocracia castelhana pudesse agora sofrear a sua magistratura e polícias coloniais militarizadas neofranquistas, mesmo que o quisesse... Ala jacta est: a Catalunha será livre de Castella, ou a Catalunha deixará d'existir. Deus guarde a Catalunha.
Gloria Fa 1 mes
Gracies a tot aquesta colla de mafiosos ,Catalunya cada dia està més lluny d,escanya