La Fiscalia del Tribunal Suprem ha registrat aquest matí el seu escrit d’oposició a l’incident de nulitat de la sentència del procés presentada per Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell. Un escrit amb què retreu la queixa dels presos polítics condemnats a la pena per sedició al·legant que la sentència hauria d’haver estat per rebel·lió tal i com defensava el ministeri Públic. En aquest sentit, interpreta la fiscalia que aquests incidents de nulitat tenen cert caire “d’abús de dret” i de “frau processal”.
En aquest sentit, els fiscals de Sala Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, acusen argumenten que es pot “subsanar qualsevol violació dels drets fonamentals” dels condemnats sense haver d’admetre les demandes d’empara. En qualsevol cas, segons els escrits de la Fiscalia “la mera lesió d’un dret fonamental” no “n’hi ha prou per admetre l’incident de nul·litat”.
Les defenses han recorregut la sentència denunciant que durant el procés el Suprem ha vulnerat el dret a la llibertat i el respecte a la vida familiar, a un judici just, a la doble instància, a tenir dret a un jutge predeterminat per la llei i a disposar d’un judici amb totes les garanties, entre molts altres.
Segons la Fiscalia, la “immunitat” a que fa referència el TJUE afecta les actuacions dels eurodiputats en exercici de les seves funcions i Junqueras es va presentar a les eleccions “quan ja estava processat i acusat de delictes greus”. A més, continua la Fiscalia, quan va ser elegit “ja s’havia acabat la fase del judici oral i la causa estava vista per a sentència”.
La Fiscalia també rebutja la resta de peticions de les defenses, que sostenen que el delicte de sedició no guarda cap relació amb el relat de fets provats per la sentència, i per tant la condemna suposa una “resposta imprevisible i desproporcionada” als esdeveniments.
Els fiscals asseguren que totes aquestes queixes ja van ser denegades durant el judici i asseguren que “en definitiva, no concorren els supòsits que legalment habiliten l’articulació d’un recurs de nul·litat”, i per tant cal que la Sala “inadmeti” les peticions.
Pel que fa al delicte dels condemnats, la Fiscalia insisteix que encara gràcies que no van ser condemnats per rebel·lió. “Amb un mateix relat fàctic, la condemna bé s’hagués pogut dictar pel delicte de rebel·lió, que té més encaix en les accions descrites i en les finalitats de trencament de l’ordre constitucional”, escriuen en la seva resposta.
