El fiscal Zaragoza aposta per no tocar els delictes de rebel·lió i sedició

Insisteix que els presos van cometre "un cop d'estat en tota regla" i rebutja que les penes siguin excessives

El fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza aposta per no tocar els delictes de rebel·lió i sedició en la reforma del Codi Penal, i defensa incorporar-ne d'altres per "garantir una eficaç protecció del marc constitucional". En aquest sentit, cita el delicte de convocatòria il·legal de consulta o referèndum, però també la tipificació específica de la desobediència reiterada al Tribunal Constitucional, com una modalitat agreujada de la desobediència, que comporti penes de presó i inhabilitació de certa gravetat. En un article al diari 'El Mundo', Zaragoza insisteix que els presos independentistes van cometre el delicte de rebel·lió i un "cop d'estat en tota regla", i rebutja que les penes siguin excessives.

Segons Zaragoza, tot sembla apuntar que la reforma del Codi Penal busca reduir les penes amb el "pretext" de modernitzar el tipus penal. El fiscal afegeix que "el suat i recorrent argument" que les penes imposades als presos independentistes són excessives i desproporcionades "no té cap fonament jurídic". De fet, assegura que "salta pels aires" si es té en compte que ja només la malversació de fons públics de més de 250.000 euros comporta penes d'entre sis i 12 anys de presó. "En bona lògica", continua, el delicte de sedició agreujat per malversació no hauria de preveure penes menors que aquestes. Si això fos així i finalment les penes per sedició fossin inferiors, el fiscal avisa que el principi de proporcionalitat "quedaria absolutament laminat".

El fiscal del Suprem creu que la resposta als "atacs a l'ordre constitucional" presenta algunes "esquerdes que es necessari tancar", però adverteix que la solució "no consisteix a desmantellar o neutralitzar els efectes preventius i punitius dels tipus penals vigents, sinó a protegir-lo davant de les noves amenaces i agressions dels temps actuals". És per això que defensa mantenir els delictes de rebel·lió i sedició tal com estan, i incorporar-ne d'altres. Amb un tipus de convocatòria il·legal de referèndum o de desobediència reiterada al Tribunal Constitucional, diu Zaragoza, és "molt probable" que s'haguessin pogut evitar molts dels greus delictes que "finalment es van cometre".

La sedició és "forçada"

I és que el fiscal insisteix que els presos independentistes van cometre el delicte de rebel·lió, i creu que la ubicació d'aquells fets en el tipus de la sedició "no deixa de ser forçada". Demana ser "sincers i rigorosos" i recorda que la pròpia sala d'apel·lacions del Suprem va parlar de "rebel·lió institucional". A més, remarca que el discurs del rei, amb l'únic precedent del 23-F, l'enviament de milers de policies a Catalunya i l'aplicació de l'article 155 "no són mesures que s'adoptin per sufocar una alteració de l'ordre públic, per greu que sigui aquesta".

Zaragoza reitera que es va produir una oposició "violenta", amb "agressions, escomeses, coaccions i danys", i que això va ser un "mitjà necessari per avançar en el procés rebel". "La violència utilitzada va complir una funció essencial i va contribuir com a instrument imprescindible per a la consecució dels seus objectius", argumenta. També es pregunta que hagués passat si en el desenvolupament d'aquests "episodis violents" s'haguessin utilitzat armes. "L'aposta per la sedició hagués estat finalment l'assumida?", qüestiona.

Al seu parer, el que va passar a la tardor del 2017 va ser un "cop d'estat en tota regla", amb la substitució de la Constitució per una legalitat paral·lela i la proclamació de la independència, "fins característics de la rebel·lió". Zaragoza apunta que la percepció de milions d'espanyols que van veure el que va passava no era d'uns actes "purament simbòlics o declaracions retòriques sorgides d'un univers oníric o quimèric, incapaces de generar un risc per a l'ordre constitucional". "Com tampoc es va percebre aquesta hipotètica mutació dels fins que perseguien els líders del procés, en virtut de la qual el dret a decidir es va convertir en dret a pressionar", ha afegit.

 
 

Comentaris