Només quatre dies després de l’1 d’Octubre. Això és que va trigar el cap de la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil, el tinent coronel Daniel Baena, a demanar a l’Audiència Nacional el bloqueig dels comptes de l’ANC i Òmnium. Una petició que va comptar amb un suport de primer nivell, el del fiscal Pedro Rubira, el mateix que forma part de l’acusació en el judici contra la cúpula d’Interior. Rubira va informar a favor que l’Audiència indagués per tots els bancs, amb l’ajuda d’un mecanisme extraordinari, els comptes de les entitats sobiranistes. Tot un cas,perquè les entitats no estaven -ni podien estar- imputades per sedició.
La petició de Baena després que la magistrada Lamela acceptés el seu requeriment per fer via amb la informació Quico Sallés
Baena va formalitzar la petició, en l’atestat de les diligències prèvies 2017-101743-0095, del cinc d’octubre. L’aleshores Jutgessa instructora del cas, la titular del jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, va acceptar la petició el 10 d’octubre. En veure que es podia demorar les peticions a les diferents entitats financeres, Baena va voler fer via. Així va formular una nova petició expressa l’11 d’octubre per tramitar les informacions de tots els comptes de l’ANC i d’Òmnium, i procedir al seu bloqueig. La petició no va caure en butxaca buida. El mateix dia 11, Pedro Rubira, va signar la petició favorable a demanar l’informe a través del “punt neutre judicial”, un mecanisme del Poder Judicial per accedir més ràpidament a informació blindat per la llei de Protecció de Dades.
La petició signada per Rubira atenent les demandes de Baena
Les defenses van posar el crit al cel. Així tant l’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, com la lletrada de Jordi Cuixart, Marina Roig. Tots dos emfatitzaven que, en primer terme, que l’atestat on demana aquestes dades no havia estat ni ordenat pel Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, i en canvi s’unien a les actuacions. En aquest sentit, recriminaven que la Guàrdia Civil no pot elaborar atestat d’aquesta mena de motu propi. Però principalment, els advocats posaven el crit al cel, perquè ni era una “investigació pertinent” ni era “rellevant per a la investigació”. Al capdavall, s’estava investigant Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i no pas a les entitats sobiranistes. El Fiscal Rubira es va oposar a la nulitat de la decisió de demanar les finances de les entitats en un escrit el 13 d’octubre. “És necessari per a la investigació saber com es va finançar el delicte de sedició”, argumentava el fiscal.
El llistat dels comptes de l’ANC als que va accedir Baena i l’Audiència Nacional Quico Sallés
El llistat dels comptes d’Òmnium als que va accedir Baena i l’Agència Tributària Quico Sallés
Així doncs, es va procedir a obtenir aquesta informació. L’Agència Tributària va respondre el 16 d’octubre. Concretament, en sengles certificats, als que ha tingut accés El Món, a través del Consell General del Poder Judicial on s’informava fil per randa de 40 productes financers i comptes corrent d’Òmnium i els quatre de l’Assemblea Nacional Catalana, amb saldos actius i correntsdes del 2016. Però no tip amb això, Baena fa fer un pas més enllà i va demanar, el 24 d’octubre, una investigació a la poderosa Oficina Nacional de Investigación del Fraude per tal de tenir detallats els proveidors i clients de l’entitat i els seus tractes mercantils i civils. Tot en una operació on les entitats no estaven investigades. Això sí, tot amb el suport gairebé supersònic del Fiscal Rubira, l’acusació que després de dos anys i mig d’instrucció encara no diferencia ARRO de BRIMO, o Mediació d’Immediación.
La petició a l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau per esbrinar proveïdors i clients de l’ANC i Òmnium Quico Sallés
