“Aquest no és un judici polític”. Aquesta ha estat la primera expressió de l’informe final del tinent fiscal Pedro Ariche en el judici a la Mesa del Parlament del 2017 i de l’exdiputada de la CUP, Mireia Boya, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La darrera jornada de la vista oral ha començat accelerada amb els informes de les acusacions que s’han enllestit en dues hores.
El primer a parlar, ha estat el ministeri públic. Ha marcat el terreny de joc. El fiscal ha volgut emfatitzar que el judici no tenia cap tipus de caire polític. Ara bé ha ironitzat que les seves conclusions tindrien un biaix parlamentari perquè hi hauria una part “declarativa” i una altra de “dispositiva”. Pel fiscal el judici és un simple exercici de “control jurisdiccional” a unes actuacions delictives. “No jutgem l’independentisme”, ha destacat. “Tampoc jutgem el poder legislatiu”, ha al·legat. “No estem en una causa general”, ha argüit per criticar obertament que s’utilitzi aquest concepte en el llenguatge mediàtic.
Ariche s’ha refermat en el relat dels fets que ha sostingut durant la vista i els escrits d’acusació amb els canvis aportats pels testimonis. En aquest sentit, considera que els acusats van desobeïr a consciència les resolucions del Tribunal Constitucional. De fet, els ha acusat d’actuar de manera autoritària. “Si no es compleixen les decisions judicials, criticables i censurables, però inexcusablement aplicables, és autàrquia i autoritarisme”, ha lamentat per retreure als acusats que “es vantessin de la seva desobediència”.
Ha estat especialment agre amb la definició del ple del 6 i 7 de setembre quan per a ell, “la Mesa va perdre el seu caràcter imparcial i va ser un instruments al servei del poder executiu i dels seus interessos”. “Van renunciar al diàleg en favor de la unilateralitat i la ruptura amb la legalitat, i van anunciar i executar la desobediència”, ha tancat. En definitiva, ha advertit que els exmembres de la Mesa havien d’haver entrat a valorar el fons de les iniciatives parlamentàries perquè coneixien els advertiments del Tribunal Constitucional. Al capdavall, la votació de la independència, va ser per al fiscal una “performance” però que podia tenir efectes perquè instava al Govern a aprovar els decrets per implementar la independència.
L’advocacia de l’Estat, com el ministeri públic
Per la seva banda, l’advocada de l’estat, Beatriz Vizcaíno, s’ha adherit a l’informe del fiscal i ha afegit que les ordres no obliguen a incomplir les lleis, perquè seria il·legal, i per això no se’ls pot aplicar aquest eximent. “No es pot excusar Mireia Boya que tenia una obligació com a presidenta del grup parlamentari de la CUP i la responsabilitat era de tots els membres del grup parlamentari. Ningú està obligat a complir una ordre que impliqui la comissió d’un delicte. Segons la jurisprudència, s’eximeix al treballador a complir les normes del seu responsable que impliquin un delicte. No estava obligada a complir aquella decisió”. Ha considerat provat que els acusats no van acatar les resolucions del Tribunal Constitucional.
Vox, “a por ellos” que són “rebeldes contumaces”
Per últim, l’advocat de Vox, Juan Cremades, també s’ha adherit als informes de les acusacions públiques ha dit que els acusats van “facultar” amb els seus vots “un entramat legal paral·lel a l’ordenament constitucional que va servir de suport a la Generalitat per portar a terme una estratègia de ruptura amb l’estat i el seu ordenament constitucional, de manera conscient i deliberadament”. Ha afegit que els acusats eren “plenament conscients de la palmària inconstitucionalitat” duent a terme “una conducta obertament contrària als principis del TC”. Sobre la inviolabilitat parlamentària, ha insistit que “ningú està per sobre de la llei, tampoc els diputats del Parlament de Catalunya”.
