Fernàndez Teixidó: “És una fal·làcia que amb la independència resoldrem els problemes”

Antoni Fernández Teixidó (Barcelona, 1952). És el líder de Lliures. De fet, el gran impulsor. Reconegut liberal, va encetar la seva carrera política institucional en un llunyà Centre Democràtic i Social. Va passar per CDC. Va ser conseller i un diputat amb pes dirigint l’acció de CiU parlamentària d’Economia. Hàbil en la retòrica i perspicaç en el debat,  a decidir no continuar en files d’un partit obertament independentista. Catalanista, els mitjans espanyols el van collar per haver-se abstingut en una de les primeres resolucions del Parlament sobre el dret a decidir, ara proposa una nova aliança. De moment, avança l’acord amb Convergents de Germà Gordó i La Lliga, però espera sumar-hi Units per Anvançar, el PNC i, per què no, gent del PDeCAT. El seu lema: fer política, i tot admetent el problema de la relació d’Espanya amb Catalunya, ocupar-se dels problemes de la gent. Diu que la separació no és la solució. Ens ho explica. 

– Lliures sou un partit catalanista i liberal… però a Catalunya en queden de liberals?

Vostè n’està parlant amb un! I amb un que presideix un partit que el gruix són militants liberals que creuen la interpretació que el liberalisme ofereix de les alternatives i les solucions polítiques. No només creiem que és una via possible, sinó que és una via imprescindible.

 

-Vostès han articulat una aliança on, de moment, hi són Convergents i la Lliga

Una aliança on justament estem parlant en aquesta fase, -ja veurem més endavant- amb quin programa es pot anar a les eleccions. Però pot tenir l’absoluta seguretat que aquest programa tindrà l’empremta liberal.

 

-Diu que ja veurem “més endavant” com evolucionen els acords, en quin punt es troben ara les negociacions?

Nosaltres reclamàvem amb intensitat i des de fa temps, i després de dues conferències celebrades -la quarta i la cinquena-, poder concórrer a les eleccions amb un front ampli de catalanistes, de moderats i de formacions polítiques que puguin oferir al poble de Catalunya l’oportunitat de sortir d’aquest atzucac que la majoria independentista ha atrapat. Hem de poder variar l’aritmètica parlamentària que permeti noves alternatives. És fonamental poder superar la gran paràl·lisi que viu aquest país. Aquest debat entre independentistes i no independentistes, catalanistes i nacionalistes, crec que s’ha de convertir en un debat sobre com posem el país a caminar. És molt difícil que se sostingui la posició sense acceptar amb un punt d’autocrítica que el país està paralitzat per l’acció del Govern.

 

-Però la situació es complexa…

El marc objectiu on es desenvolupa aquesta acció és complicat, d’acord, però amb més raó ha de valdre l’enginy, el talent i la capacitat política per governar el país. Ens queixem amargament que després de la pitjor crisi econòmica, política, social i sanitària, el país està paralitzat. El Govern no és un instrument per canviar les coses i els partits de Govern estan per a les seves coses. El que haurien de fer pels catalans està a la inopia. Per això cal que una aliança d’aquestes característiques i entrar al Parlament.

 

-Noves aliances per canviar l’aritmètica parlamentària. De moment, tres formacions -Convergents, Lliures i La Lliga-, espereu que s’hi afegeixin Units, PNC, el PDeCAT o sectors del PDeCAT?

No ho sé. Nosaltres mantenim un criteri que ens sembla el més transparent i honest per relacionar-nos amb tothom: el programa de la candidatura electoral. No parlo de programes de Lliures, Convergents o Units o del PNC, parlo del programa de la candidatura. Un programa que no confongui l’electorat i que permeti amb claretat votar per una candidatura d’aquestes característiques.

 

-I evoluciona?

Estem donant passes per aquest programa comú i estem esperançats. Esperem que s’hi sumi més gent com PNC, Units per Avançar o PDeCAT. El que nosaltres volem és que un munt de gent que tingui un balanç comú del que ha estat el procés es permeti sumar-se a una candidatura que obri esperança a Catalunya amb una política moderada ,però intensa des del punt de vista catalanista, que serveixi per resoldre els problemes que la gent té. Els problemes que la gent té no és la independendència.

 

-No?

No, i és un mite i una fal·làcia que amb la independència resoldrem tots aquests problemes. És senzillament un artefacte que dissimula la situació. Ni la independència, ni la república, ni el que vostè vulgui pot resoldre els problemes que tenen els catalans. La nostra obligació avui és intentar resoldre els problemes i aquesta aliança ha de servir per fer-ho.

-En el primer document, però, signat per les tres forces demana una votació dels ciutadans de Catalunya sobre una proposta d’una nova relació amb l’Estat sorgida del Parlament de Catalunya

Nosaltres assumim el problema, com l’assumeix el 100% de la ciutadania. Tots sabem que hi ha un problema, però això no ens diferencia. Ens diferencia la solució. Si uns creuen que la solució passa per la separació, per l’enfrontament, i per passi el que passi, proclamar la república… no podem compartir aquest criteri. Aquesta via s’ha assajat i ha fracassat; s’ha intentat i no ha reeixit. Cal buscar altres vies per allò que és nostre, l’autogovern i les nostres institucions, no perillin. Aquesta és la idea fonamental de la política catalanista: resoldre els problemes de la ciutadania. A la tercera dècada del segle XXI el catalanisme no és el mateix que a la tercera dècada del XX, però persisteix la voluntat de resoldre els problemes, de pragmatisme,  i podem desitjar resoldre els problemes amb utopies, però l’experiència ens diu que no és el camí. Estem per governar, per resoldre els problemes i res d’això passa en l’actual context.

 

-El fet que des del catalanisme hi hagi una oferta de centre-dreta neutralitza el fet que el centre-dreta que en mans només de partits unionistes?

Entenc el que em diu. Però puntualitzo. Les polítiques de centre-dreta afirmen la priotitat del mercat, la capacitat de l’individu, la distribució de la riquesa però evitant la confiscació descarada amb impostos per part del Govern per tots els catalans o solucions específiques, per exemple, per la dependència. Cap problema en reconèixer que nosaltres volem solucions de centre dreta. Ara bé, la pregunta va lligada a una altra qüestió.

-Quina?

Tot això en aquest país sembla que tingui menys importància perquè aparentment vivim entre la gran dicotomia entre independentistes i els que no ho són. Aquest és el problema, el problema no és que no hi hagin polítiques del centre dreta, no és que els votants, militants o simpatitzants del centre dreta no puguin expressar la seva opinió, no. El que passa és que amb la jerarquia del problemes i valors passa a un segon lloc, i nosaltres reclamem la primacia del primer lloc. És a dir, podem resoldre problemes nacionals si som capaços de tenir un país pròper, lliure i amb capacitat d’avançar. Tot règim va vinculat a les polítiques  que s’implementen, nosaltres estem oposadament a la confiscació fiscal que tenim que ho articula un govern de Catalunya, d’ERC,de JxCAT i el PDeCAT. L’esquerra-dreta queda subsumida en el debat independentista,i a més, en un punt taumatúrgic que quan arribi la independència els problemes quedaran resolts.

 

-Vostè ha estat diputat, conseller i portaveu d’Economia, vostè coneix l’administració, vol dir que la Generalitat té marge per incidir en els problemes?

Si la Generalitat que no té marge per incidir en les seves polítiques del dia a dia, qui ens ha d’ajudar? En què confien, en què ho resolguin els altres? Ho haurem de resoldre nosaltres. És la nostra responsabilitat i hem d’aplicar en tot allò que podem: eines, talent i instruments. No valen excuses, no valen pretexts, no val marcar a l’adversari com a responsable dels problemes. El nostre problema és que hem de resoldre els problemes que martiritzen els catalans. Només cal veure els debats del Parlament, i les comissions o les sessions de control, i és escandalós veure la inutilitat de la vida parlamentària, de les receptes parlamentàries i de la incapacitat de l’oposició per controlar el Govern i la incapacitat del Govern per respondre l’oposició.

 

-Què en pensen de la gestió de la COVID

Torra ha sobreactuat. Ho sap tothom, fins i tot el mateix Torra. La sobreactuació és absolutament la moneda de cada dia. Però no cal perdre de vista que la saviesa del conjunt de la ciutadania només resideix en una cosa: és amb la intuïció del que dius és cert o no, amb la intuïció de si que el que proposés funciona o no, amb la intuïció del que si això anirà millor o pitjor. El conjunt de la ciutadania intueix, ensuma, creu… i això necessita unes respostes comprensibles per entendre com respondre els seus problemes. A la gent que està a les llistes de dependència no hi ha cap discurs que les consoli, a les víctimes de les residències  no hi ha cap discurs que les consoli, als aturats no hi ha cap discurs que els consoli, i pitjor… no hi ha cap expectativa de futur que els consoli, són els fets, i els fets són tossuts.