El Consell de Seguretat Nacional espanyol (CSN) ja s’ha arremangat per endreçar i posar al dia la política de ciberdefensa de l’Estat. Concretament, el CSN -l’organisme que coordina la seguretat interior i exterior espanyola- es va reunir al Palau de la Sarsuela sota la presidència de Felip VI el passat 16 de juliol i de Pedro Sánchez i amb l’assistència del director del CNI, el general Fèlix Sanz Roldán. La trobada va servir per acordar el procediment per a l’elaboració d’una nova Estratègia de Ciberseguretat Nacional que reculli els objectius i les línies d’acció recollides en l’Estratègia de Seguretat Nacional aprovada al desembre de 2017 amb el consens del Partit Popular, PSOE i Ciutadans. Un document que relacionava l’independentisme amb la “irresponsabilitat”.
Aquest divendres, el Butlletí Oficial de l’Estat ja ha posat negre sobre blanc l’acord que té com objectiu “respondre les amenaces de seguretat emergents en xarxes i sistemes d’informació i, en definitiva, adaptar-se a les dinàmiques de transformació de la seguretat global”. En el paquet de la reunió també s’hi va afegir regular el procediment per a l’elaboració d’una Estratègia de Seguretat Aeroespacial, una iniciativa contemplada també en l’Estratègia de Seguretat Nacional 2017 per fer front a les amenaces de diversa índole a què estan sotmesos l’espai aeri i ultraterrestre.
Concretament, el document d’Estratègia de Seguretat Nacional 2017 que obliga a elaborar la nova política de ciberdefensa que advertia dels riscos de l’independentisme. De fet, acusava la crisi econòmica de ser l’embrió del moviment tal i com reflectia un altre document estratègic de 2013. “Una crisi que també ha tingut un impacte signi catiu en capacitats i recursos, i en bona mesura amb conseqüències en els moviments independentistes. A ella s’ha recorregut com a argument per donar suport a accions irresponsables”, advertia el text. De fet, un dels forats negres de l’intent de l’Estat d’aturar el Primer d’Octubre fou la defensa cibernètica dels col·legis electorals. Els esforços de l’Estat per aturar el cens universal no van ser prou forts per poder saltar la defensa catalana de les urnes.
Segons l’acord publicat, la nova Estratègia de Ciberseguretat es realitzarà “sota la dependència del Consell de Seguretat Nacional, el Consell Nacional de Ciberseguretat, del qual dependran un Comitè tècnic integrat per representants de l’Administració i un Comitè d’experts independents”. Així mateix, estableixen que el Consell Nacional de Ciberseguretat, sota la presidència del Secretari d’Estat-director del Centre Nacional d’Intel·ligència, Fèlix Sanz, és l’òrgan “encarregat del procés de formulació de l’Estratègia de Ciberseguretat Nacional”.
La decisió de la reunió també estableix que el Comitè Tècnic estarà integrat per representants de l’Administració designats pels ministeris, almenys dels següents Departaments ministerials i organismes públics: Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació; Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme; Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI); Comandament Conjunt de Ciberdefensa (MCCD); Centre Nacional de Protecció d’Infraestructures Crítiques i Ciberseguretat (CNPIC); Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE); Secretaria d’Estat per a la Societat de la Informació i l’Agenda Digital (SESIAD); Secretaria General d’Administració Digital i Departament de Seguretat Nacional del Gabinet de la Presidència del Govern. Igualment podran ser part del Comitè “representants d’algun altre organisme de l’Administració que el Consell Nacional de Ciberseguretat consideri necessari”.
Aquests comitès elaboraran un esborrany que s’elevarà a la presidència del govern espanyol sense concretar cap termini però si el “consens més ampli possible”.
