Una feina fora de la presó, una porta oberta també en mans del Govern

Després de mantenir-los en règim tancat, la possibilitat de sortir al carrer a treballar unes hores al dia pren força entre alguns presos polítics

La classificació en segon grau dels presos i preses polítiques per part del Departament de Justícia de la Generalitat ratificant els informes de les juntes de tractament de l’11 de desembre del 2019 ha generat polèmica en el món de l’advocacia i també malestar entre els presos polítics de JxCAT, els advocats dels quals defensen l’encaix legal del tercer grau. Des de l’entorn de Justícia s’assegura que el segon grau es revisarà a l’estiu -la normativa estableix la revisió de la classificació dels interns cada sis mesos-, però el camí per sortir de la presó es pot escurçar per la via de l’article 100.2 del reglament penitenciari. Una via que “també és segon grau i que pot tenir efectes gairebé immediats”, tal i com assegura a El Món el president de la Comissió de Dret Penitenciari del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Carles Martínez. 

De fet, segons ha pogut saber aquest diari, la majoria de presos polítics ja estudien presentar a la Junta de Tractament de Lledoners una oferta de treball -en el cas de Carme Forcadell, jubilada, per tenir cura de la seva mare- per poder acollir-se a aquesta via. “Des de la meva experiència, m’atreviria a dir que els casos en què s’ha rebutjat un 100.2 es poden comptar amb una mà, perquè una feina és una eina potent de reinserció i socialització, que és l’objecte últim de la pena de presó. Ara bé, la mesura ha de rebre el vistiplau del jutge de vigilància penitenciària i pot ser objecte de recurs per part la fiscalia, on l’última paraula la tenen les audiències provincials”, avisa Martínez.  

El president de la Comissió de Dret Penitenciari de l’ICAB insisteix que “ja compleixen tots els requisits per accedir a un lloc de treball i sortir de la presó a treballar unes hores al dia”, però reconeix que amb el rerefons polític la lògica processal es podria veure afectada. En aquest sentit, recorda el cas d’Oriol Pujol, que va obtenir el tercer grau, la fiscalia el va recórrer i la Generalitat va atorgar-li el permís per sortir a treballar via 100.2. Després, l’Audiència Provincial va donar la raó a Pujol sobre la classificació en tercer grau. “Com a advocat, sempre recomano que si es pot fer el tràmit al gener no es faci al març, perquè el 100.2 està previst en el reglament de forma molt clara i no és un privilegi, perquè s’està complint la condemna” 

L'exconseller de la Presidència Jordi Turull

L'exconseller de la Presidència Jordi Turull

Què implica sortir a treballar?

En el cas que es disposi d’una oferta laboral, són les juntes de tractament les que valoren i proposen atorgar el permís. “En el cas de presos comuns, és la part més difícil, trobar una feina adequada, perquè sovint no hi ha formació i la socialització és complexa. Per això quan l’aconsegueixen les juntes de tractament no s’hi oposen i tampoc la fiscalia. Amb l’oferta sobre la taula, tot va rodat i ràpid”, reconeix Martínez.  

 

La sortida laboral es fa després del recompte matinal havent esmorzat, tot i que hi ha excepcions, i el transport fins al centre de treball va a càrrec de l’intern. En funció de la jornada laboral, la tornada al centre penitenciari s’acostuma a fer cap a les 16h. “No hi ha obligació de fer 8h diàries, i l’intern adquireix la condició de treballador amb un règim laboral que té tots els drets, inclòs sortir a dinar o a esmorzar”, aclareix Carles Martínez. Aquesta situació permetria als presos i preses polítiques tenir estones amb els seus familiars a l’hora de dinar, per exemple, i recuperar els vincles socials perduts des del seu ingrés a presó. 

I quina mena de feina podrien fer els presos i preses polítiques? “Qualsevol feina amb un contracte de treball, perquè no els cal cap socialització ni reinserció. Tenen estudis, una família, una carrera professional... No hi ha programes per reinserir un delicte de sedició, i a més se’ls atribueix un delicte en base a un càrrec públic que ja no tornaran a exercir, de manera que no reincidiran”, afegeix.  

Quim Forn, en el seu al·legat

Quim Forn, en el seu al·legat

Si aconsegueixen una feina, i tenint en compte que la sentència no els fa responsables civils, cobrarien el seu salari íntegre. “A la presó no el poden gaudir perquè hi ha limitat l’ús de diners, però el compte corrent el poden administrar ells mateixos, més encara si poden sortir a treballar”, aclareix Martínez.

 

Comentaris