Fabian Picardo, primer ministre de Gibraltar: "Madrid va encaixar molt malament el nostre referèndum"

El primer ministre del penyal parla amb El Món de la consulta en què van decidir ser britànics i no espanyols, fa 50 anys, i reconeix que les urnes van ser una solució molt positiva per a Gibraltar

 

Fabian Picardo (Gibraltar, 1972) és el Primer Ministre del penyal britànic en disputa permanent per part de l'Estat espanyol. Picardo, advocat de professió, va accedir al govern gibraltareny l'any 2011. També és el líder del Partit Laborista. Es declara seguidor del Barça i amb un sentiment profundament gibraltareny i britànic, tot i que és de l'opinió que s'ha de cooperar amb Espanya, encara que Madrid no vulgui. Rep a El Món a la sala del consell de ministres, amb poc temps però amb ganes d'explicar-se. Ens diu, en finalitzar l'entrevista, que ens donarà la seva opinió sobre Catalunya quan deixi de ser el líder del govern de Gibraltar, tot i que assegura no haver rebut mai pressions per no parlar del tema. Només s'accelera quan li preguntem si Gibraltar és una moneda de canvi entre Espanya i el Regne Unit.

 

Una renda per càpita envejable, una situació política estable... Gibraltar és ara un lloc perfecte?

  

  

No crec en la perfecció, és important tenir en compte els errors de la societat, del govern, com ho podem fer millor per créixer econòmicament, com podem donar millor servei al ciutadà... i crec que en tot això encara ens queda un llarg camí. La societat perfecta és una cosa de fantasia i irregular. Sí que és veritat que Gibraltar té una renda per càpita altíssima, unes prestacions socials molt importants en l'estat del benestar tant en sanitat, educació i pensions. És una situació que ha evolucionat gràcies als successius governs de Gibraltar, gràcies a dues generacions, la de l'evacuació -van evacuar a totes les dones i nens a Regne Unit, Jamaica i Irlanda que no podien participar en la Segona Guerra Mundial- i la generació del referèndum, per decidir si volíem continuar essent britànics o convertir-nos en part del regne espanyol. És la primera vegada que el poble de Gibraltar expressa la seva voluntat d'elecció, d'acord amb el dret a l'autodeterminació com un dels territoris recollits en la carta de territoris no autònoms de les Nacions Unides, i vam expressar contundentment amb un 99,9% continuar al Regne Unit. Allò va ser la prosperitat d'avui. Aquest estat quasi perfecte el devem al sacrifici de la generació de l'evacuació i a la del referèndum.

 

 

Per tant, en el referèndum de l'any 1967 es va prendre una bona decisió?

Es va prendre la decisió idònia. La decisió que hagués pres jo si hagués pogut votar. Va ser la decisió que van prendre els meus pares, els meus avis, el conjunt de la comunitat gibraltarenya. Crec que s'ha demostrat que era la millor decisió basant-se en la prosperitat que gaudim avui. Però no només va ser una gran decisió en termes de prosperitat, també de sistema polític. A Gibraltar tenim un sistema molt similar al del Regne Unit, al de Westminster, el mateix sistema legal i això comporta que no hi hagi corrupció, un gran sentit de la responsabilitat política... en definitiva, el que veiem que passa en altres països europeus no podria passar aquí. Alguns polítics d'alt nivell d'altres països europeus que continuen en el càrrec malgrat que hi ha evidents sospites sobre ells molt serioses no podrien continuar en el càrrec a Gibraltar o al Regne Unit.

Em fa l'efecte que es refereix a un país europeu molt proper a aquí...

(Riu) Home, jo considero tot Europa molt a prop d'aquí.

 

L'estat espanyol va encaixar bé el 99,9% del vot dels gibraltarenys de no voler ser espanyols, vist en perspectiva?

Madrid ho va encaixar molt malament. Franco va tancar la frontera entre Gibraltar i Espanya. D'aquesta forma va tancar oxigen a l'hospital, la comunicació telefònica, va dividir famílies... això va provocar un sacrifici humà molt important per la zona, que evidentment a Madrid no notava ningú, però si al conjunt del Camp de Gibraltar. Va ser una decisió de dictadors, que en democràcia el PSOE va començar a resoldre. El que va passar amb aquelles decisions és que es va reforçar la identitat dels gibraltarenys, amb les fronteres tancades. Això va forjar encara més la nostra identitat. I vam sortir d'aquella situació encara més forts en la nostra determinació de continuar sent britànics.

 

Picardo, a la seu del govern de Gibraltar | W.A. William

 

 

Creu que després la situació es va anar calmant, o hi ha hagut un reintent d'espanyolitzar Gibraltar?

Hi ha hagut moments bons i dolents amb el PSOE al govern i encara més dolents amb el PP al govern. La legislatura en la qual Matutes va ser ministre d'Afers Estrangers van ser molt negativa per Gibraltar. També quan Margallo va ser ministre, que va dir barbaritats antidemocràtiques, que no tenen encaix al segle XXl ni les haurien d'haver tingut al segle XX. Però Gibraltar continua endavant, prosperant, treballant i això comporta que Espanya se'n doni compte que no és qüestió de poder pressionar Gibraltar perquè esculli la via que el gibraltareny no vol escollir, sinó que haurà d'esperar a intentar convèncer el poble de Gibraltar. I jo dic amb fermesa que mai el convenceran, si jo tinc sang a les meves venes, estaré sempre en la defensa de tenir una gran relació amb Espanya de plena amistat, de cooperació absoluta però mai de sobirania.

 

Però realment li dóna la sensació que Espanya vol seduir als gibraltarenys?

No, jo no crec que intentin seduir a Gibraltar i em sembla bé. No vull indicar-los de cap manera quelcom que pugui tenir millors oportunitats de tirar endavant que la tàctica que han utilitzat fins ara. Però malgrat que intentaran seduir a Gibraltar, els gibraltarenys ja han pres la decisió. El que demanem a Espanya no és seducció, és respecte a la decisió presa; que en lloc de dir-nos imperiosament que Gibraltar és espanyol, pensin en si volen convidar-nos algun dia a pensar si volem ser espanyols. Això em semblaria bé, tot i que no ho accepto i argumentaré tota la meva vida en contra d'aquesta opció. Però ja és quelcom diferent a dir-nos imperiosament que som espanyols. Hi ha un canvi a mesura que els polítics que representen als espanyols són nascuts en democràcia. És una marca diferent. El senyor Dastis, que no ha nascut en democràcia, té una actitud més positiva que Margallo però comparteix l'objectiu, que jo crec que és negatiu, que és canviar la sobirania d'un poble que ja ha escollit una altra sobirania.

 

En aquesta lògica, les urnes van servir a Gibraltar per desencallar un problema polític i han de servir per això, no?

Et donaré una opinió restringida estrictament a la situació de Gibraltar que és un territori no autònom recollit dins la carta de les Nacions Unides, i no sóc expert en dret internacional que afecti altres tipus de situacions on s'intenta exercir el dret a l'autodeterminació.

 

 

Fa uns dies, els reis espanyols van encapçalar una visita d'Estat a Regne Unit. Creu que hi ha més bona relació entre Madrid i Londres que entre Madrid i Gibraltar?

És bo que Regne Unit i Espanya tinguin una relació fluida. Això demostra la força de les relacions entre Regne Unit i Espanya. Gibraltar és una part d'aquestes relacions tan important com Escòcia, el País de Gal·les o el nord d'Irlanda. És veritat que hi ha un desacord referent a la sobirania de Gibraltar, però és una cosa que no acceptem que enterboleixi les relacions. Les relacions han de ser igual de bones que entre el Camp de Gibraltar, d'on cada dia entren a Gibraltar 12.000 persones, i Espanya. Ells no depenen de què hi hagi una visita reial a Regne Unit, ells depenen d'una voluntat política positiva entre ambdues parts de les fronteres.

 

Avui en dia existeix aquesta voluntat?

Home, sí. Hi ha un moviment a través d'aquesta frontera molt fluid cada dia.

 

El rei d'Espanya va tornar a posar Gibraltar sobre la taula durant la visita al Regne Unit...

Gibraltar no el posa sobre la taula ningú, ni avui ni demà. Gibraltar és del gibraltareny. Regne Unit ja li va dir que Gibraltar no és un tema a discutir.
 

Amb el Brèxit, Gibraltar s'obrirà més a la Península Ibèrica?

No crec que el Brèxit afecti positivament o negativament.

 

Però a dia d'avui, és impossible arribar a l'aeroport de Gibraltar si no és passant pel Regne Unit...

A mi m'encantaria que el nostre aeroport estigués connectat amb Barcelona, Madrid o Bilbao. És una qüestió de viabilitat empresarial. Si alguna companyia vol operar aquests vols i són viables, el govern de Gibraltar farà tot el possible per establir aquests vols. M'encantaria poder anar un cap de setmana a Barcelona a veure el Barça.
 

La viabilitat de Gibraltar fora d'Europa, doncs, està garantida?

Desafortunadament, perquè jo crec en el projecte europeu, tenim més oportunitats per a prosperar fora de la Unió Europa de les que teníem dins.
 

Hi ha hagut diferents dirigents internacionals que han rebut pressions per no parlar de Catalunya, no sé si vostès han rebut alguna pressió i si, el dia 1 d'octubre, en cas que guanyi el sí a la independència, Gibraltar reconeixerà Catalunya?

No, no he rebut cap pressió de l'estat espanyol referent a Catalunya perquè no em truquen per a res. Desafortunadament, perquè jo crec que una relació de diàleg fluid, real entre Gibraltar i el regne d'Espanya és una cosa imperativa. La idea que Espanya només digui que discuteix de Gibraltar amb el Regne Unit és una cosa que no té cap fundació en la realitat del que és aquesta part del món. Som veïns amb Espanya, i tenim plena autoritat constitucional en tots els temes excepte en les relacions internacionals i la defensa. Però la majoria de coses que passen aquí no és qüestió internacional, és el dia a dia de tothom.
Sobre reconèixer qualsevol estat internacionalment, no és en la competència constitucional de Gibraltar, és en la competència constitucional del Regne Unit.

 

Comentaris