Testimoni decebedor, tot i l’expectativa que havia aixecat, el primer d’aquest matí al judici del 17A. Una declaració que ha fet saltar el president del Tribunal, Félix Alfonso Guevara, per advertir per enèssima vegada que una cosa és l’islam i una ltra cosa el jihadisme. De fet, és un mantra que repeteix fins i tot amb certa simpatia. “Podien haver fet el que van fer amb una mantilla espanyola”, compara irònicament l’ínclit magistrat.
El primer testimoni a seure a l’estrada ha estat el darrer previst per ahir, que el tribunal es va estimar més no anar amb presses perquè prometia. Ha estat Sara Takkak, l’exparella de Driss Oukabir, el primer detingut pels atemptats i ara a la banqueta dels acusats. L’estratègia de l’acusació particular ha estat un teva meva amb la defensa. L’advocat de l’Associació de Víctimes del Terroristes, Antonio García, i el defensor de Driss, Luis Álvarez, han tret punta al llapis en sengles interrogatoris. Un intentava acreditar el seu biaix islamista i l’altra formulava preguntes per presentar-lo com un home de “festa”, “alcohol” i “droga” incomptable amb un suposat jihadista. Fins i tot, el pit-bull que tenia s’ha convertit en una arma de defensa en tant que l’islam radical, segons ‘advocat, no permet tenir animals de companyia.
La testimoni ha utilitzat el paraxocs del “no recordo”, del “fa tres anys ja”, o que “tenia una relació molt difícil” amb l’acusat. De fet, va denunciar-lo per maltractaments arran que els veïns van trucar els Mossos en veure com l’arrossegava pels cabells. És més, s’ha parapetat advertint al tribunal que la seva parella li deia allò imprescindible perquè “no volia que no el taladre’s”. A l’advocat Garcia li ha explicat que va viure amb Driss durant cinc anys i que quan van passar els fets cadascú feia la seva vida. Ella al menjador i ell a la seva habitació. Tot i que ha admès que li va pagar el viatge de tornada des de Tànger (Marroc) i li va donar diners quan aquest li demanava.
Com a detall, ha confessat que es va posar un mocador al cap per ensenyar-li a Driss i aquest només li va dir “que li quedava bé”. També ha concretat que en Driss anava al Marroc a “purificar-se de mals d’ulls” perquè “no tenia sort”. Un costum que Garcia interpretava com un senyal de la professó de la seva fe islàmica. També ha assenyalat que si no va identificar cap canvi religiós en la seva conducta, sí que ho va percatar del seu germà Moussa perquè “a ple l’estiu anava molt tapat”.
A preguntes de la defensa, Sara ha assegurat que “no feia el ramadán i tot el dia fumava”. “Sortia de festa de dijous a dijous, bevia cervesa i més coses, jo havia anat amb ell algun cap d’any però no li agradava que anés amb ell”, ha afegit. En aquest sentit, també ha al·legat “no coneixia l’imam, no tenia gel·lada” i mai va veure que es relacionés amb els altres membres de la cèl·lula que ha descrit com un grup de nens. També ha tirat pilotes fora quan li han preguntat si sabia que anava a la casa d’Alcanar. “Només em deia que anava a la platja i que no el taladrés”, ha emfatitzat.
Aquest relat d’un Driss trapella, malcarat, bevedor i d’home de festa, ha estat reblat per diversos testimonis de la defensa que el coneixien. No se li ha escapat a ningú a la sala que tots frenaven als lletrats quan aquests els hi preguntaven “si eren amics”. “Home, amics…, no coneguts dels poble, que Ripoll és petit, i ens saludàvem pel carrer i algun diumenge jugàvem a futbol”, avisaven. Ha estat destacable la declaració de Mostapha Chaira, un amic de Driss i Sara, que ha deixat clarque Driss mai va professar cap costum islàmic radical. El més interessant ha estat el seu cosí, Sabur Oukabir, que com qui no vol la cosa ha declarat que si bé no va notar cap canvi en Driss sí que el va notar amb la resta de membres de la cèl·lula de qui també era amics.
1 
