Europa busca una base d'acord per salvar l'economia entre desconfiances

Itàlia i els Països Baixos representen les posicions més allunyades, mentre Espanya presenta un pla amb poques opcions

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea busquen una base d'acord per salvar l'economia després de la covid-19 en una nova reunió per videoconferència aquest dijous. Amb el coronavirus arrossegant l'economia europea a una profunda crisi, els líders dels 27 intentaran començar a perfilar l'estratègia per a la reconstrucció, però es preveu que els detalls, com el volum de diners per finançar la recuperació, es tanquin en pròximes trobades. Fonts comunitàries admeten desconfiança entre els estats en unes negociacions en què Itàlia i els Països Baixos continuen representant les posicions més allunyades, mentre Espanya intenta fer-se un lloc amb una proposta que té poques opcions de tirar endavant.

Després que l'Eurogrup tanqués la resposta econòmica per fer front a l'emergència sanitària, ara són els líders dels 27 els que han d'acordar com finançar la recuperació econòmica. La quarta videoconferència entre els líders des de l'inici de la crisi pel coronavirus té l'objectiu de començar a perfilar l'estratègia per a la recuperació, que es pretén que s'acabi de dibuixar en pròximes reunions. Serà, així, en pròximes trobades on els líders dels 27 acordin el volum de diners que es destinen a la recuperació. "Abans de parlar del volum, hem de parlar d'on es destinen els diners i per a què", assenyalen fonts de la Unió Europea. Les mateixes fonts admeten desconfiança entre els estats: uns pensen que hauran de pagar el deute d'altres estats, mentre altres creuen que alguns països volen treure avantatge competitiu de la situació causada per la covid-19.

Compareixença del president del Consell Europeu, Charles Michel, de la Comissió, Ursula Von der Leyen, i del Parlament, David Sassoli

Compareixença del president del Consell Europeu, Charles Michel, de la Comissió, Ursula Von der Leyen, i del Parlament, David Sassoli

Les posicions enrocades sobre la mutualització del deute han frenat l'acord europeu sobre la resposta econòmica al covid-19. Ara, l'instrument més factible per afrontar la recuperació és un pressupost de la Unió Europea ampliat, que podria arribar a ser del 2% del PIB de la UE, gairebé un punt per sobre de la primera proposta en l'esborrany que van negociar i rebutjar 27. En aquest escenari cal encaixar també el Fons Europeu de Reconstrucció acordat per l'Eurogrup, que podria estar vinculat al pressupost. De la mateixa manera que en les tres reunions anteriors, les posicions més allunyades continuen sent les d'Itàlia i els Països Baixos. Itàlia ha estat l'estat que més ha defensat la necessitat de mutualitzar el deute, mentre que els Països Baixos han estat els que més s'hi han oposat.

Respecte a les cimeres anteriors, algunes posicions sí que s'han mogut. Espanya presenta ara un pla per a la recuperació, que ara per ara no té possibilitats de tirar endavant, segons fonts comunitàries, per l'aposta pel finançament amb deute perpetu i les transferències. Amb tot, fonts diplomàtiques espanyoles apunten que el document ha estat ben rebut per la seva "seriositat" i "poc dogmatisme". Segons fonts comunitàries, la idea de finançar el fons amb deute perpetu és "difícil d'empassar" per a alguns estats i, a més, "la majoria d'estats" aposten per una recuperació amb crèdits, i no amb transferències com proposa Espanya perquè la inversió no es traslladi a "deutes inassumibles". El que sí veuen amb bons ulls és la insistència d'Espanya en el fet que la sortida de la crisi sigui simètrica. "La idea és que la recuperació no ha de ser asimètrica. Això és important perquè si és asimètrica hi ha riscos polítics sobre el funcionament de la Unió i del mercat únic", subratllen fonts de la Unió Europea.

Pedro Sánchez, Donald Tusk, Angela Merkel i Emmanuel Macron conversen durant la cimera a Brussel·les el 20 de juny del 2019

Pedro Sánchez, Donald Tusk, Angela Merkel i Emmanuel Macron conversen durant la cimera a Brussel·les el 20 de juny del 2019

 



Malgrat el ferm rebuig als coronabons, Alemanya també ha suavitzat la seva posició. La cancellera Angela Merkel admet que s'haurà d'augmentar el pressupost europeu per als pròxims set anys per fer front a la crisi i promet ser més solidària respecte a les mesures ja acordades per l'Eurogrup. Juntament amb Alemanya, França està tenint un paper de mediador entre els països del sud, especialment Itàlia i Espanya, i els del nord, amb els Països Baixos amb la posició més allunyada de les demandes del sud. França dona suport a un fons de recuperació, al qual no ha posat una xifra concreta, que sigui temporal i focalitzat.

Fonts diplomàtiques espanyoles asseguren que amb la proposta que posa sobre la taula Espanya "s'introdueix de forma molt protagonista i activa en una conversa que fins ara tenien els altres". Segons les mateixes fonts, hi ha consens entre els estats que es necessita "un pla de xoc amb quantitats significatives" de diners. "Gairebé tothom està d'acord que cal un instrument específic que generi recursos suficients", indiquen les mateixes fonts, que afegeixen que si es volen "recursos extraordinaris calen vies extraordinàries".

Així, els líders dels 27 afronten una cimera sense perspectives de consens sobre com finançar la recuperació. Els detalls es deixen per a pròximes trobades, però abans intentaran acordar una base sobre la qual poder treballar. De fet, fonts comunitàries apunten que possiblement no es farà cap gran progrés fins que no hi hagi una reunió presencial dels líders dels 27, que podria ser el juny.

 

Comentaris